Avui encara vivim la ressaca d’un nou èxit de convocatòria de l’Assemblea Nacional de Catalunya i l’Òmnium Cultural. Si la gran manifestació del 2012 desbordà totes les concentracions humanes anteriors, i la Via Catalana pel dret a decidir del 2013 superà el repte de construir una cadena humana de quatre-cents quilòmetres, la V del 2014 ha desbordat els auguris més pessimistes superant els inscrits a la cadena del 2013. Més de mig milió de persones s’hi varen inscriure prèviament i contribuïren a les despeses de l’organització comprant una samarreta del color corresponent al tram on s’havien inscrit. És la més gran demostració de disciplina, voluntat i civisme que qualsevol poble ha demostrat al llarg de la història. I la concentració d’ahir encara té més mèrit per mor del context que l’ha envoltat: la dilació del procés, que ja es fa etern i podria minvar la voluntat ciutadana; els atacs provinents de tots els estaments estatals; i, per afegir-hi una dificultat extrema, la bufetada que va sacsejar totes les capes del catalanisme que fou la confessió de Jordi Pujol. Els corifeus contraris que el poble voti ja es fregaven les mans, augurant divisions internes i desercions, però la resposta popular, una vegada més, ha estat exemplar i ha donat ales als capdavanters polítics partidaris de la independència de Catalunya. Amb un poble així al darrere no hi pot haver cap dubte de les passes a seguir.
I aquesta és la gran equivocació dels qui s’oposen que es consulti el poble català. Voluntàriament, ignoren que el procés cap a la independència de Catalunya no és una maniobra d’alguns líders polítics per tal de perpetuar-se en el poder, sinó que aquests són arrossegats per una marea ciutadana que ha perdut la por i clama pel seu dret a existir com a Poble. I, com més ataquen, insulten i difamen, més adeptes a la independència generen dins Catalunya. Davant una nació que es manifesta orgullosa, plena d’il·lusió i esperança en el futur, s’hi oposa l’Estat més corromput i antidemocràtic d’Europa, mentre que Catalunya projecta al món la imatge contrària: la d’una societat moderna que lluita per la democràcia i per un nou Estat que, per damunt de tot, tengui en compte el dret a decidir del poble. Al davant s’hi oposa un Estat caspós, amb unes institucions desprestigiades que toleren el saqueig de les arques públiques i que ha sumit en la misèria milions de ciutadans. Un Estat que practica la censura: el vet a la presentació de Victus, un llibre escrit inicialment en castellà, ha mostrat als europeus el tarannà dels governants espanyols. Un Estat tan envilit i anacrònic que ni tan sols disposa d’una intel·lectualitat que hagi protestat per aquesta censura i que s’oposi a una manera d’exercir el poder més pròpia de l’edat mitjana que no del segle XXI.
En el 300è aniversari de la capitulació de Barcelona davant les tropes borbòniques, la V dibuixada als carrers de Barcelona és la imatge d’un poble que mai no s’ha rendit. Un poble que, al llarg de 300 anys, ha patit guerres, dictadures i democràcies que no deixen votar, i les ha superat. La V d’ahir és la V de la victòria sobre la repressió i la por. Una V que Europa no pot ignorar. Si fa 300 anys Europa va girar l’esquena a un poble que va resistir heroicament un setge salvatge i el va vendre mitjançant uns tractats ignominiosos, i, tot i així, no respectats per Castella, ara té l’oportunitat, Europa, de reparar aquella afronta, exigint a Espanya que no boicotegi la voluntat del poble de Catalunya de formar un nou estat en el marc de la Unió Europea.
I des de les Illes Balears només podem veure amb una sana enveja el procés que viu Catalunya, confiant, i treballant, perquè un dia, també a casa nostra, una majoria social giri l’esquena a uns governants que, a més de rapinyar les arques públiques i endeutar-nos de per vida, reneguen de les nostres senyes d’identitat i ataquen tot allò que ens identifica com a poble. Confiem, i treballem, perquè una majoria social segueixi l’exemple del poble català i digui no a un Estat que ens espolia econòmicament i ens destrueix culturalment. De Catalunya en rebem l’exemple a seguir, però la resta ho haurem de posar nosaltres.
