Publicitat

Firmes

image-alt

OPINIÓ

SANTI FONDEVILA

La bona feina de Lluís Pasqual i Francesc Casadesús

El Lliure. Lluís Pasqual serà director del Teatre Lliure almenys durant quatre anys més dels que li tocaven, fins al 2019. Era d’esperar després de la bona feina feta els últims tres anys. I no només per ...

Superb drama amb disminuïts emocionals

Afe que la infantesa modela la personalitat dels adults. I a fe que l’autor i director Claudio Tolcachir sap com penetrar al fons de les persones per posar sobre l’escenari els clarobscurs dels seus ...

Que són llops, i no golden retrievers!

Les Comedias bárbaras de Valle-Inclán són un dels punts més àlgids del teatre espanyol del segle XX i un retrat ferotge de la societat gallega d’aquells temps, dominada pel caciquisme (encara imperant, no ...

Blesa i Rato no protagonitzaran la quarta entrega de ‘Men in black’

Substituir Will Smith. Ni Rodrigo Rato ni Miguel Blesa participaran en la nova entrega de la famosa saga de pel·lícules Men in black. La productora Sony n’està preparant la quarta i última entrega i ja ha ...

image-alt

‘La pols’, in pertorbador retrat de família

Potser no els puc convèncer que La pols és una gran obra, però els asseguro que a la primera fila de la Sala Flyhard hi havia una noia plorant durant bona part de la funció. La pols és una història ...

Els espectacles que no us heu de perdre aquesta temporada

Sovint em pregunten per la temporada teatral que hem encetat. Sense ser una anàlisi exhaustiva, he pensat un llistat d’imprescindibles, en què figuren espectacles amb grans noms al darrere però també ...

image-alt

Un meravellós Sincretisme artístic

Hi ha nits especials. Nits en què el més versat surt satisfet del teatre. I la de divendres al Mercat de les Flors en va ser una. Quina nit! La trobada artística entre Israel Galván i Akram Khan és una ...

Un immens Pol López en un inspirat Shakespeare al Lliure

E nric V forma part de la tetralogia històrica de Lancaster de William Shakespeare, completada amb les anteriors Enric IV (parts 1 i 2) i Ricard II, en què fins i tot hi ha personatges que trobem en dues ...

Un teatre diferent al festival Terrassa Noves Tendències

Una nova narrativitat. Les noves formes teatrals no tenen un públic massiu, si és que existeix en el món de les arts escèniques, perquè una de les seves característiques és la intimitat que es crea entre la ...

image-alt

El fascinant imaginari de James Thierrée

El festival TNT de Terrassa ha apujat el llistó amb l’estrena de l’últim espectacle de Thierrée, la cirereta d’una magnífica programació. Fill de gent de circ i nét de Chaplin, el seu talent és gairebé ...

Els nous autors s’aixopluguen en les alternatives, exiliats del TNC

Els uns entren i els altres surten. És lògic que quan un nou director arriba al capdavant d’una institució cultural implementi el seu programa. Per això l’han escollit, només faltaria. Però, a vegades, això ...

image-alt

Fantàstics intèrprets per a l’homenatge a Lou Reed

B erlin (1973) és el tercer disc en solitari de Lou Reed i és cert que no va ser ben rebut per la crítica quan va publicar-lo i no va tenir ni tan sols gira de presentació. El director del Teatre Romea, ...

Alícia Sánchez-Camacho no va al teatre a Catalunya

Una gala sense Gala. Qualsevol gala és una mica o molt avorrida, si no és que es tracta de la Gala de Dalí. Però aquesta no va venir dilluns al Catalunya aixeca el teló, una vetllada organitzada per ...

El projecte del Teatre Principal de Barcelona està ben encallat

Una gestió poc professional. El nostre escepticisme no era infundat. Vam escriure sobre l’obertura del Teatre Principal de Barcelona a càrrec d’un grup aliè a les arts escèniques posant en dubte la voluntat ...

La tragèdia Grega reviu amb una Antígona/Pujol

Tot està escrit des dels grecs. Sòfocles i Èsquil haurien bullit de joia amb una història com la del cas Pujol. Quina obra de teatre més fantàstica haurien escrit. Vegem-ho. Pel que sabem fins ara, que no ...

El deliri napoleònic de Teddy Bautista hipoteca la SGAE

Males inversions. Com han canviat les coses per a la fins fa tres anys superba, prepotent i impertinent SGAE, sotmesa ara una crisi institucional i econòmica derivada de la fraudulenta gestió de Teddy ...

Sobre la cultura i els incultes que no saben mirar

Felicitat. Si busquem a Google la frase “Una societat més culta serà més justa”, no hi ha cap resultat. Si busquem “La cultura porta felicitat” tampoc no hi ha cap resultat, però si hi escrivim “Els diners ...

Una dona de teatre imprescindible

Amor. La funció s’acaba i només ens queda la memòria d’una dona dolça com poques, d’una absoluta lleialtat, i una actriu camaleònica que va viure amb i en el teatre durant tota la seva -injustament curta- ...

La increïble història d’un culte gat socialista

El salt madrileny. El nou secretari de cultura de l’executiva del PSC, Joan Francesc Marco, és com un gat. Sempre cau de quatre potes. Ho va ser tot en matèria de cultura a l’Hospitalet de Llobregat fins ...

Per què no hi ha dones darrere la càmera de cine?

Algunes dadesNomés el 7,9% de les pel·lícules produïdes a Catalunya entre el 2005 i el 2012 van ser dirigides per dones, segons un informe de l’Observatori Cultural del Gènere. La ràtio millora poc però és ...

Del teatre i la realitat, al Teatre Grec

‘Bartolomé encadenado’ Lluís Soler bramava contra els poders fàctics del sistema financer internacional a l’hemicicle de Montjuïc, on s’estrenava Bartolomé encadenado, de José Sanchis Sinisterra, una ...

image-alt

‘Vader’, una espiral sense poder hipnòtic

La companyia belga de dansa i teatre Peeping Tom ha tornat a la ciutat de Barcelona i ha entusiasmat els seus fans, tot i que el nou espectacle mostri problemes de dramatúrgia. Això sí, les poques estones ...

Rapejant amb Shakespeare en una deliciosa nit d’estiu

Lúdic. Somni d’una nit d’estiu figura entre les obres més representades de William Shakespeare i també és una de les que més ha servit d’inspiració per a altres creacions, com l’òpera de Benjamin Britten i ...

Què ha passat amb la lluita obrera?

N umax-Fagor-plus és el treball més reeixit de Roger Bernat des que va centrar la seva feina en el que podríem anomenar teatre sense actors o, per ser més precisos, un teatre on els intèrprets són els ...

image-alt

Una intensa reflexió sobre el colonialisme

En l’art, la feina a llarg termini és l’única que té sentit. La resta són singlots. El coreògraf israelià Hofesh Shechter ha mantingut una bona relació amb Barcelona abans de convertir-se en una de les ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | Següent >