Publicitat
Publicitat
image-alt

OPINIÓ

SANTI FONDEVILA

El curiós cas del grau superior en tècniques d’actuació teatral

Llegeixo que la Generalitat ha aprovat un cicle formatiu de grau mitjà d’animació en circ i un cicle formatiu de grau superior en tècniques d’actuació teatral, és a dir, d’interpretació. Aquests estudis ...

Assetjaran els joves el TNC per comprar abonaments?

Els nous abonaments del Teatre Nacional de Catalunya per a la pròxima temporada plantegen força interrogants i reaccions contradictòries. Per a alguns, que un teatre públic posi les entrades de l’abonament ...

image-alt

Una gran actriu per a una vomitada pretensiosa

La capacitat terapèutica de l’art no garanteix que el que és positiu per al creador ho sigui també per a la resta. Angélica Liddell escriu des de la incomoditat que li produeix el món i la societat. ...

image-alt

Matar el president

Deia no fa gaire algú que les companyies de teatre valencianes tenien com a fita estrenar a Barcelona. I el cert és que gairebé tot el que ens arriba demostra l’alt nivell del teatre que es fa al País ...

Èxits i fracassos del fenomen del teatre de quinze minuts

Gosadia. De teatre breu sempre n’hi ha hagut. Tant d’autors que començaven com de mestres de l’altura de Samuel Beckett. Res és del tot nou si recordem que l’extingida Areatangent ja va popularitzar fa ...

image-alt

I si la plaga fossin les obvietats?

Vivim en un món mercantilitzat on tot és objecte d’intercanvi i on els governs comptabilitzen activitats no reglades o directament il·legals, com la prostitució, dins del PIB. Una societat de subjectes ...

Mariaelena Roqué, la meitat dels espectacles de Carles Santos

Força plàstica. Una dona amb vestit llarg de gasa vermella. Un manat de fils li estrenyen el coll i la lliguen a un grup de sabates negres que la immobilitzen, en una postura tan coreogràfica com incòmoda. ...

Seguir vius encara que res no sigui com abans

L’eclosió del teatre independent de finals dels setanta va donar a llum unes companyies que de mica en mica es convertirien en el pal de paller del teatre català i van conformar un moviment teatral que, ...

image-alt

Com la fredor de la nit aragonesa

Algú va dir que fins i tot les pàgines grogues es podien adaptar al teatre. Un humorista, esclar. Possible o no, la qüestió de les adaptacions dramàtiques d’obres literàries no és tant la fidelitat a ...

image-alt

Una atrevida passió catalana

La nova obra del poeta Narcís Comadira beu de tres fonts i no se n’amaga: l’obra de Txékhov de títol quasi idèntic ( L’hort dels cirerers ), la passió de Jesucrist i el teatre de Shakespeare. De la primera ...

Un homenatge intertextual a la poesia

Viure dintre de la poesia deixant-se acariciar per la rima, per la imatge suspesa en un núvol penjat d’un cel de paraules estranyes. Quin camí! Quina fugida! Quin anar sense destí cap allà on em porta l’alè ...

image-alt

En la solitud d’un pis vell del Poble-sec

Mammón, la primera entrega del cicle Tot pels diners que presenta el Teatre Lliure, una esbojarrada però entretinguda aventura de sexe, drogues i casinos a Las Vegas, no tenia res a veure amb el món sirià ...

image-alt

Una intriga sobre l’home contemporani

Després de tancar la trilogia catalana amb Vilafranca, el dramaturg Jordi Casanovas planteja a Idiota un interessant joc teatral amb un final que sorprèn, que altera el significat previ del títol i que ...

Volem una ministra francesa i un nu massiu als Max

Els Molière.“I ara li donem la paraula a un representant sindical”, va dir el presentador. I de l’escala helicoïdal va baixar completament nu Sébastien Thiéry, autor teatral i actor, candidat al premi ...

La vellesa ens arriba quan no sabem ballar

Paradoxa. La dansa no és encara l’art del segle XXI com desitjava el gran coreògraf Maurice Béjart. De fet, en aquest país la dansa mostra una paradoxa singular: mentre que les xifres de funcions van a la ...

image-alt

Notable catarsi per a ciutadans desencantats

La bona sàtira es construeix exagerant les idees i conductes dels satiritzats. Frank V és una sàtira del món de la banca estrenada el 1959 que la mostra com un grup de gàngsters. L’obra ens arriba per ...

La importància del teatre infantil, fill d’un déu menor

Si la situació dels professionals del teatre per a adults és dolorosament precària -això vol dir la de més del 90% del sector-, no s’imaginen com ho és la d’aquells que es dediquen al teatre infantil i ...

L’exili del circ i la jubilació dels elefants del Ringling

Dissabte se celebra el Dia Mundial del Circ i els artistes del nostre país han organitzat un munt d’activitats que culminen al Parc de la Ciutadella. Naturalment, també hi ha un manifest, escrit per Jorge ...

image-alt

‘Purga’: un confús melodrama polític i rural

Cada país té la seva història de patiments. Els penúltims dies tràgics a Estònia van ser conseqüència de la repressió soviètica. L’autora finesa Sofi Oksanen els va documentar en el que primer va ser una ...

image-alt

Fantàstic bany d’optimisme dins d’un drama commovedor

El Christopher pateix la síndrome d’Asperger en un grau no gaire elevat. L’escola, casa seva i el seu carrer són el seu únic univers. El Christopher és un heroi que supera les pròpies limitacions sortint ...

Parlant dels diners i de la banca al Teatre Lliure

De vegades el teatre és un mirall més o menys deformat de la realitat. Un mirall per reflexionar sobre la condició humana i sobre les relacions socials. I el projecte Tot pels diners, del Teatre Lliure, ...

Idees per a unes noves regles de joc entre l’Estat i la cultura

Divendres es va celebrar el Dia Mundial del Teatre i, un cop més, l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC) va reivindicar la racionalització del criminal IVA cultural i una ...

image-alt

Cesc Gay aconsegueix el millor debut imaginable

Tot i que el debut en el teatre del cineasta Cesc Gay -director d’ A la ciutat (2003), Ficció (2006) i Una pistola en cada mano (2012)- no té gaire a veure amb el teatre de què va parlar el director polonès ...

Però que bé que s’ho passen fent teatre!

Aficionats a fer teatre. Que bé que s’ho passen! Quin llarg recorregut per arribar fins aquí! Quins nervis davant de l’estrena! Quina satisfacció, a la fi! Parlem d’un grup de teatre d’aficionats. De ...

Un autoretrat patètic

Al gran teatre del món tothom fa servir un personatge. Què no donaríem els pobres mortals per veure el dia a dia dels déus de l’Olimp mediàtic i polític, quan actuen lliures de la cotilla del personatge ...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | ... | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | Següent >