Publicitat
Publicitat
image-alt

VÍCTOR OBIOLS

Voler passar la rasadora

M’afiguro de vegades la poesia -la poesia exposada, s’entén- com un bar on els clients són els lectors i les begudes els poemes. Els poetes són darrere la barra i preparen el beuratge. El bar es diu Eros...

La meva cançó primera

El lloable projecte que Jordi Pàmias ha confiat a Pagès Editors -publicar la seva obra poètica completa- arriba amb aquest sisè volum a una recopilació, subdividida en tres seccions, que inclou poemes...

Una alba de vertigen

Ja ho diu el text que presenta el llibre a la solapa: la creació és alhora exposició i encriptació. Tan bon punt és proferida la paraula poètica (pensada, somiada, dita i escrita), per molt diàfana que...

Sortir del mapa, per exemple

Una de les coses fascinants de l’art poètica -de les arts en general- és la capacitat de l’individu de crear talent, valgui la redundància, individual. En un mot, de ser “original”, de crear una veu única i...

Genciana que s’alimenta d’intempèrie

Tal com diu amb justícia Manuel Forcano a l’epíleg de Serena barca, parlant de Maria Josep Escrivà: “Les seves paraules són com bulbs i arrels que creixen sota terra i són capaços d’esquerdar, imparables,...

El poeta que atalaiava ovelles

Dir d’un poeta que fa una poesia intensa, densa, bella, fèrtil i qualitativament notable és, sens dubte, una expressió laudatòria, però l’elogi per se no diu gaire res i no fa efecte si no és argumentat. I...

Agres calls de fosca

La poesia vol i dol, i s’esplaia com pot, en moltes de maneres. Diu, en el seu llibre, Jaume Munar, La pietat del pensar (Capaltard, 2005): “El dret a ser / foranament humà, / silvestrement sociable, /...

El mandat òrfic

Més que mai, en una època segrestada per la tecnologia i el fals déu mercat, en què la representació de la realitat sembla reduïda a la foto de la selfie i al so comprimit de l’MP3, i el domini de la...

Les ales del gegant no el deixen caminar

L’escriptor Pere Rovira ha iniciat l’any 2016 amb dos llibres. Un dietari de l’any 2013, La finestra de Vermeer, i un recull de poemes traduïts del francès, una mostra generosa de clàssics que van del vell...

Un estilista fi i enciclopèdic

El primer que sorprèn en la poesia, ara ja completa i coronada, de Gerard Vergés és que és una poesia sempre amable, tot i ser d’alta cultura i refinament. De factura impecable, la seva mètrica estricta i...

D’aquell país d’amor

No em direu que no som afortunats (dins de la nostra proverbial dissort). Tenim un editor, Jesús Aumatell, que fa possible això: publicar una joia de primera magnitud com aquesta. Perquè publicar és...

Fins que arriba un altre incendi

Raimon Àvila és un d’aquells poetes que, per dir-ho de manera abrupta, “va per lliure”. I no és un judici de valors. La llibertat de moviment i pensament, de sempre, comporta avantatges i inconvenients....

image-alt

Al llindar de la gran ombra: la poesia d’Anna Dodas

Anna Dodas i Noguer, morta tràgicament l’estiu del 1986, arrabassada per un destí cruel, va deixar una obra poètica breu però tan intensa que restarà com una fita. Tenia la llengua, tenia una veu...

Ana Blandiana, la desxifradora de rastres

Si comparéssim una poeta com Ana Blandiana (que recorda inevitablement tota aquesta escola de la part oriental d’Europa que tan bé representa Wislawa Szymborska) amb una pianista virtuosa, podríem observar...

Palol a l’infern de les delícies

Fa temps que plana la qüestió de veure una compilació de l’obra poètica reunida de Miquel de Palol, que va iniciar el seu periple l’any 1973 amb Delta, publicat a El Mall. És un escriptor consolidat de la...

Que perduri allò que es perd

No descobrim res si afirmem que Jordi Llavina és un home de lletres en el sentit més noble de l’expressió. Un autèntic treballador de la cultura, perquè la seva energia es diversifica contínuament en...

image-alt

La magnificència enlluernadora de Perejaume

Fa ben bé tres lustres vaig deixar Oïsme, un llibre de l’artista Perejaume, a Segimon Serrallonga, que no el coneixia, almenys com a escriptor. El resultat va ser que li va dedicar un poema, ullprès com...

Dos fènixs en un incendi

Pere Gimferrer, ja fa uns anys, parlava de “la bellesa llampeguejant, majestuosa i ombrívola” dels versos de Francesc Fontanella. Amb el seu afuat olfacte i sempre a punt, flairava alguna cosa en el poeta...

Balança o càntic

Els “terrícoles” van aterrar al món de l’edició del país fa poc menys de dos anys, amb dues col·leccions ( Llibres de l’Afrau i Plaquettes Infinitesimals ) i sis propostes potents, que incloïen Carles Hac...

image-alt

Un petit monstre autosuficient

Aquest títol és el que va dir d’ell mateix Màrius Sampere a Pandemònium o la dansa del si mateix, un recull de textos en prosa publicats per Lleonard Muntaner l’any 2008. I ara sembla que arriba al zenit....

Encara brilla la suor al llom del cavall

L’escriptor i periodista Jordi Cervera manté, a la col·lecció Mitilene, un catàleg impecable, i només cal repassar-lo, sense fer esment específic de les grans figures literàries que hi van deixant...

image-alt

Cian en flama

¿Només en la nocturnitat, des de la nocturnitat, pot el Poeta dir coses? Als seus braços (l’Acció)?, als seus llavis (el Desig?)? Al llit buit (el receptacle -o l’escenari- de totes les absències, o de...

image-alt

“Escriure versos és tenir raó”

Aquest vers partit és tota una declaració d’intencions, i aquesta raó que esmenta no pot ser sinó la raó oracular. Quan parla Sampere parla l’Oracle. La seva maquineta de fer versos és tan refinada que tot...

La dignitat indignada

Lizano ha mort. Visca Lizano! Un poeta que no va fer altra cosa que somiar en la boda única (“ Si todos fuéramos novios! ”). ¿No és curiós que hagi deixat aquest món quan s’ha produït aquesta mena de ...

“Ni blat ni jull ni falç, ni tu ni jo”

De vegades ens sembla que un sol vers pot xifrar tota una obra, un esperit. Podria molt bé ser aquest que dóna títol a la recensió (poema XII de La vinya cremada ), o bé el vers “I els mots foren precisos:...

< Anterior | 1 | 2 | Següent >