Publicitat
Publicitat
image-alt

XAVIER ANTICH

Z de ‘zig-zag’

Qui no voldria tenir la certesa que allò que ens depara el futur és només el fruit de les nostres esforços presents? Qui no voldria saber cap on va la seva vida, on ens porten les coses que fem, amb qui i...

El rizoma contra l’arbre

Sempre m’ha admirat moltíssim el gravat que acompanyava l’edició del 1505 de L’arbre de la ciència de Ramon Llull, escrit a Roma a finals del segle XIII i que, segons el pare Batllori, és “l’enciclopèdia...

El debat inexistent

Realment, per poc que s’hi pensi, és molt curiós el que passa amb l’educació. Tothom és conscient de la importància que té en la salut d’una societat, fins a l’extrem que s’hi acostuma a recórrer,...

I a través de la interrupció hi passa la vida

Hi ha paraules que ho volen deixar tot dit. Paraules que es tanquen sobre si mateixes, sense que hi hagi possibilitat d’entrar-hi des de fora. Són paraules rotundes, prepotents, que sempre volen ser...

Recomençar, altre cop

El temps de la naturalesa imposa els seus ritmes de manera rutinària, previsible, repetitiva. Quan arrenca setembre, l’estiu, com cada any, comença a esllanguir-se a poc a poc: s’escurça el dia, la calor...

Unitat a garrotades?

Tot el pensament polític modern, de tradició democràtica, s’arrela en la necessitat d’afirmar el valor innegociable del pluralisme. I el pluralisme, com ja va assenyalar, abans que molts altres, Emmanuel...

La velocitat de l'experiència

L'estiu és una època propícia per fer apologia del temps calmat i del ritme alentit. S’hi presta la calor, esclar, però també la llargada del dia, el privilegi en vies d’extinció de les vacances, el canvi...

'Nulla dies sine linea'

Nulla dies sine linea, ni un dia sense línia. Amb el pas del temps, aquesta màxima ha arribat a significar que era recomanable no passar cap dia sense escriure, com a mínim, una ratlla. I és comprensible...

La respiració del món

És difícil no sentir-se fascinat per la insistència del pintor Giorgio Morandi. Durant tota la seva vida va estar pintant obsessivament objectes corrents i quotidians, molt semblants els uns als altres....

El petit tros de mur groc

Era una més de les seves habituals trobades. Però aquell cop, a causa de la conversa, es va allargar més del compte. En realitat, tot el dia. Eren l’escriptor Samuel Beckett i la pintora Joan Mitchell. I...

Història d’una obsessió

En un dels seus llibres més demolidors, Mestres antics, l’escriptor Thomas Bernhard explica la història de Reger, “una intel·ligència aguda i insubornable”, un musicòleg que ha estat anant cada dia, durant...

L’estranya vida del marbre mut

Un matí de l’any 2004 un vell de noranta-dos anys, que acaba de patir un ictus i ha perdut l’ús de la paraula, entra sol a l’església buida de San Pietro in Vincoli de Roma. Camina a poc a poc, amb...

El teatre de veritat

P er quina estranya raó, de manera gairebé automàtica, identifiquem el teatre amb la mentida i la falsedat? Així ho expressa, encara, el llenguatge comú, quan, davant les actituds o els gestos d’algú, se li...

I si mirar fos una forma de llegir?

Pot ser que mirar sigui una forma de llegir? ¿Caldria també, aleshores, aprendre a mirar com ho fem amb la lectura? Leos Carax va explicar una història fascinant en el seu film Les amants du Pont-Neuf : la...

La memòria incòmoda

S’ha mort Elie Wiesel. Cada cop que es mor un dels testimonis de l’horror del refinadíssim sistema concentracionari del Tercer Reich sento una punxada al cor. També ara. La nit va ser una de les meves...

La imatge que puny

Què fa que algunes imatges o algunes obres d’art ens arribin a fascinar tant que ens fan estremir d’emoció? ¿A què es deu l’immens poder d’algunes imatges que ens subjuguen, que ens sotmeten com poques...

Ningú guanya, tothom perd

És possible fer algunes constatacions d’urgència. La primera, al tancament d’aquestes ratlles, prou evident, és que ningú guanya i que tothom perd. En primer lloc, cal dir que no pot fer-se cap lectura...

Fernández Díaz, Spain’s anti-system minister

We are hardly naive. We already knew that, as Michel Foucault rightly put it in 1976, “politics is the continuation of war by other means”. We already knew that Felipe González had buried the well-meaning...

La revolta dels vots

Als antics castells medievals, reciclats com a fortaleses del poder fins a l’època de les monarquies absolutistes i, en alguns casos, molt més enllà, hi havia sempre un espai que fa avui les delícies de la...

Fernández Díaz, l’antisistema

No som ingenus. Ja sabíem que “la política és la guerra continuada per altres mitjans”, com va encertar a formular Michel Foucault el 1976. Ja sabíem que Felipe González havia acabat amb el bonisme de...

La responsabilitat infinita

Deslliurar-nos del proïsme, ¿no és aquesta, la finalitat del progrés? «Què n’he de fer, jo, de les alegries i de les misèries humanes?» Ben dit, no res”. Així comença, com un cop de puny a la cara, un...

Però, què és això de la filosofia?

F a trenta-cinc anys, però ho recordo perfectament. Havia començat els estudis de filosofia a la UB, més mogut per una vaga intuïció que per una argumentació conscient, i sobretot per l’admiració dels...

Gramàtica de l’estupor

Cada cop que retrobo la frase, sento un calfred: “Els soldats tornaven muts del camp de batalla”. L’expressió, coneguda, va ser formulada per Walter Benjamin en diversos dels seus textos, sobretot a ...

El perdó, aquesta cosa tan humana

Hi ha una escena que sempre m’entendreix. Qui ha conviscut amb canalla la reconeixerà fàcilment. És quan un dels meus fills, després d’una fase tumultuosa -i de vegades bèl·lica!-, estrafent amb afalacs la...

Les paraules no se les emporta el vent

Que les paraules poden ferir i fer mal és una experiència tan quotidiana i habitual que no sembla, per això, que calgui ni tan sols posar exemples. I la ferida o el mal que provoquen guarda segurament una...

< Anterior | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | Següent >