Miramar, “entre la vinya i el fenollar”

Valldemossa“Sempre visquí vora del mar,/més fins avui no el coneixia;/sobtadament a Miramar/m’ha revelat sa fesomia./Sembla somriure i alenar/com una verge que somnia;/de món a món sembla passar com una immensa correntia”. Aquests versos de Joan Alcover ens situen plenament en la geografia de la ruta, un itinerari que ens farà gaudir d’un entorn privilegiat en el cor de la serra de Tramuntana. Parlam del lloc escollit per Ramon Llull (1232-1316) “entre la vinya i el fenollar” per fundar la seva escola de llengües i missioners el 1276 i on s’establí el 1872 l’arxiduc Lluís Salvador (1847-1915). Un indret de la costa nord de Mallorca amarat per l’esperit contemplatiu i la saviesa de dues fites de la nostra història.

La ruta

No marcarem els temps, perquè la passejada requereix un matí sense presses per poder recórrer l’interior i l’exterior de Miramar, de les cases i les terres que envolten el nucli dur d’aquest immens i irrepetible “paradís a la terra”. Però sobretot l’exterior, on la mirada de l’observador dóna vida i sentit al paisatge.

Entram pel jardí i el claustre gòtic de l’antic convent de Santa Margalida de Palma. A la dreta, l’antiga capella de l’escola lul·liana, reedificada el 1872. Un cop visitada la casa museu sortim a l’exterior per la façana de ponent, on trobam l’àncora del Nixe, i iniciam un breu recorregut fins al mirador de Miramar, situat damunt el caire dels penya-segats “que, formant una timba molt dreta amb coves davall, domina tots els entorns, [...] va ser el primer de tots els molts que amb el temps es feren a Miramar” (Habsburg, 1911. Pàg. 41-42). La panoràmica que dibuixam d’esquerra a dreta ens duu des de la punta del Cavall a Banyalbufar fins a la punta de la Pedrissa a Deià, amb la visió imponent de la Foradada.

Sadolls de paisatge, prosseguim el nostre camí cap a l’esquerra del mirador de Miramar, en direcció al jardí de la Torre del Moro. És a la part de baix de les cases, sobre les coves, mirant cap al mirador del Creuer i a la capella del Beat Ramon, ja dins les terres de s’Estaca. Era un pendent rost i pelat que l’Arxiduc manà anivellar amb dos imponents murs de paret seca, coronats de merlets. El jardí ocupa una superfície de 200 m2; un dels elements més característics és el safareig triangular, vorejat de murs escalonats, decorats amb grans copes de marbre. A l’angle d’intersecció dels dos murs, a la part inferior, hi trobam un altre element destacat, un portalet provinent de Can Burgues de Palma, per on brollava l’aigua.

Seguim el passeig en la mateixa direcció i arribam als pontets de la font Coberta, situada a la part alta de la finca, vora la carretera. Aquesta font, “després d’haver plogut molt, sol revenir i duu tanta d’aigua que no tan sols omple la torrentera, sinó que també bota fins als pontets que vaig manar fer a cada marjada i que uneixen ses dues bandes des torrent” (Habsburg. 1911. Pàg. 59). Els pontets sumen un total de tretze, el mateix nombre de frares menors que constituïren el monestir i l’escola lul·liana de Miramar.

Des dels pontets, baixam un poc i passam un botador. Giram tot d’una a la dreta, passam el torrentó de la font Coberta i continuam pel camí de les coves de Ponent. Una escalonada picada a la pedra passa per una balma on trobam un relleu de Ramon Llull. Prosseguim el camí i sortim a l’entorn del jardí del Llac, una antiga pedrera, a l’esquerra del qual hi ha el mirador del Guix i un poc més endavant l’emblemàtic i retratat mirador de la Ferradura.

Miramar se situa al costat de la carretera de Valldemossa a Deià (Ma-10 Pollença-Andratx), al km 67,600, al nord-est del municipi de Valldemossa. Un camí, a l’esquerra de la via, davalla a les cases.