Albània i Bulgària: les alternatives per als refugiats a les fronteres tancades

BarcelonaDes d'aquest dimecres, Eslovènia i la veïna Croàcia han tancat les seves fronteres als refugiats, un pas més en l'intent de segellar la ruta dels Balcans, a través de la qual sirians, iraquians i afganesos, entre d'altres, intenten trobar una nova vida a Europa. Sèrbia i Macedònia es plantegen fer el mateix, l'endemà que la UE i Turquia anunciessin un principi d'acord perquè Ankara accepti el retorn dels refugiats arribats a Grècia en la seva desesperada fugida per l'Egeu.

Però, mentre continuïn vives les causes de l'èxode –guerra, persecució, desigualtats– les tanques i controls policials no aturaran la gent. La pregunta és, ara, per on s'encaminaran els fluxos, si és que la frontera de Macedònia (al pas d'Idomeni s'acumulen unes 15.000 persones) continua segellat.

Tot i que es tracta d'una zona muntanyosa i difícil de transitar per a les famílies amb criatures, una via possible per als refugiats atrapats a Grècia és creuar cap a Albània –que no forma part del territori Schengen– i allà embarcar en un vaixell fins a Itàlia. La mateixa ruta que s'havia fet servir en l'èxode massiu d'albanesos a principis dels anys 90. La segona alternativa, per l'est, és Bulgària, que ja ha notat un petit repunt de les entrades des de Grècia, la setmana passada, segons les dades de l'OIM.

Eslovènia, Sèrbia, Àustria, Croàcia i Macedònia i Hongria han restringit dràsticament l'entrada d'immigrants les últimes setmanes, cosa que ha provocat un coll d'ampolla d'uns 36.000 refugiats a Grècia. Per al govern de Croàcia, que tampoc no forma part de Schengen, les coses estan clares: "La frontera d'Europa és a la frontera entre Grècia i Macedònia", ha dit el ministre de l'Interior, Vlaho Orepic.