Atrapats entre l'Estat Islàmic i l'exèrcit: l'infern de la població civil a l'Iraq

BarcelonaLa població civil de l'Iraq paga un preu molt car en la guerra en què s'ha enfonsat el país des de l'ofensiva de l'Estat Islàmic, que va aprofitar la situació de caos desencadenada per la invasió nord-americana i les polítiques sectàries imposades després des del govern de Bagdad. En un informe publicat aquest dimarts l'ONU calcula que entre el gener de 2014 i l'octubre de 2015 almenys 18.802 civils han mort, 36.245 han quedat ferits i més de 3,2 milions han hagut de fugir de casa a causa dels combats. Entre aquests desplaçats interns hi ha més d'un milió de criatures en edat escolar. El nombre de civils que han mort com a conseqüència indirecta de la violència, ja sigui per falta d'aliments, aigua o atenció mèdica, és incalculable.

"Aquest informe posa al descobert el sofriment permanent de civils a l'Iraq i il·lustra amb cruesa de què fugen els refugiats iraquians que intenten arribar a Europa", alerta l'alt comissionat de l'ONU per als Drets Humans, Zeid Ra'ad Al Hussein. "Aquest és l'horror a què s'enfronten als seus països d'origen".

L'Estat Islàmic ha ocupat grans franges del territori iraquià des que va controlar la frontera amb Síria en una ofensiva llampec l'estiu de 2014, la conquesta de gran part de la província d'Anbar i les planes de Nínive, així com Mossul, la segona ciutat del país. En els últims mesos, el grup jihadista ha patit retrocessos, davant la campanya de bombardejos de la coalició encapçalada pels Estats Units en suport a l'ofensiva terrestre de l'exèrcit iraquià (apuntalat per l'Iran) i de les forces peixmergues del govern autònom kurd del nord del país, i ha perdut les ciutats de Ramadi o Sinjar. El cost, però, és devastador per als civils, sobretot les dones i les criatures.

L'informe es basa en els testimonis directes de les víctimes i la població desplaçada pels combats, així com en les notícies sobre abusos de drets que s'han pogut verificar.

El desplaçament de població ha impedit l'accés als serveis bàsics, ja sigui als aliments, l'habitatge, l'aigua potable, l'atenció mèdica o l'educació. Entre el 9 i el 15 de setembre, per exemple, dos camps de refugiats del districte de Zakho, a la ciutat de Dahuk, on vivien 20.400 desplaçats pel conflicte, es van quedar sense aigua.

La vida sota el jou de l'Estat Islàmic

En les regions sota control de la milícia jihadista liderada per Abu Bakr al-Bagdadi l'assassinat i segrest de civils és sistemàtic. "Entre les víctimes hi ha els qui s'oposen a la ideologia i el domini de l'Estat Islàmic, representants governamentals, funcionaris, professionals, metges, advocats, periodistes o líders religiosos i tribals", recorda. Tres candidates de l'Aliança Moutahidoun, principal coalició sunnita del país, van ser segrestades a casa seva i executades d'un tret al cap per l'EI el 18 d'agost, com també 53 treballadors de la comissió electoral, que van ser segrestats a Mossul: 28 d'ells, incloses 11 dones, van ser executats a la base militar d'Al-Ghizlani pels jihadistes.

L'ONU també ha constatat que entre 800 i 900 nens de Mossul han estat segrestats pels jihadistes per obligar-los a combatre i cita el cas d'un grup que van ser assassinats quan van intentar fugir del front.

Els imams que contradiuen la doctrina obscurantista dels jihadistes també estan en el punt de mira de l'EI: el 19 de setembre, 10 imams coneguts com a "moderats" van ser segrestats per haver distribuït pamflets en què explicaven que la ideologia dels jihadistes és contrària a l'islam. Dues advocades van ser executades a la base de Qayarra per negar-se a als tribunals a aplicar la lectura de la xaria que volen imposar els jihadistes.

El catàleg dels horrors continua amb les execucions dictades pels autoproclamats tribunals establerts pels jihadistes a Mossul: només per citar un exemple, el 17 de maig un periodista de la televisió Ninewa Alqad va ser executat per "espionatge i traïció", per informar a les cadenes internacionals del que passava a Mossul.

L'ONU també acusa l'EI d'atacar deliberadament zones civils i de fer-les servir com a escuts humans infiltrant els seus milicians en barris on no hi ha combats. El 17 de juliol, en plena celebració de la Festa del Sacrifici durant el Ramadà, un cotxe bomba al mercat de Khan Bani, a Baquba, va deixar almenys 108 morts i 167 ferits, en una acció reivindicada per l'EI. També es documenten atacs contra llocs sants del xiisme i execucions d'homes acusats d'homosexualitat: el 4 de juny els jihadistes van llançar dos joves i un home de 60 anys del capdamunt de l'edifici de la Companyia Nacional d'Assegurances a Mossul, i va fer públiques les imatges de l'execució.

Alhora s'han documentat casos de violència sexual: l'ONU creu que en mans de l'EI hi ha unes 3.500 dones i nenes, sobretot de la comunitat iazidita, que són venudes com a esclaves sexuals per entre 500 i 2.000 dòlars, o oferides com a recompensa per als qui perpetren execucions o com a premi en concursos de memorització de l'Alcorà. A més, l'EI ha imposat estrictes normes de conducta i indumentària tant a homes com a dones.

Els abusos de les forces de seguretat iraquianes

L'ONU ha constatat que l'exèrcit iraquià, de majoria xiïta i sota un govern caracteritzat per les polítiques sectàries, "opera sense cap respecte a la població civil" a les zones de majoria sunnita. També acusa les autoritats de Kirkuk d'impedir l'entrada de desplaçats que buscaven protecció a la ciutat davant l'avanç de l'EI. A més hi ha hagut detencions arbitràries massives en zones residencials, expulsions massives de desplaçats i execucions il·legals. Al setembre, milícies armades amb uniformes negres van aturar vehicles policials que transportaven 40 detinguts, tots ells sunnites de Salah al-Din, que van ser detinguts al centre de la Brigada 17 de l'exèrcit iraquià i més tard transferits a Bagdad, on se'ls va perdre la pista. El 22 d'octubre les Unitats de Protecció Popular van segrestar almenys 175 civils sunnites en operacions casa per casa.

Alhora, l'ONU ha constatat "un elevat nombre de víctimes civils" en bombardejos aeris, encara que no precisa a quines forces pertanyien. El 13 d'agost, una maternitat i un hospital pediàtric de la ciutat de Nassaf, al sud de Fal·luja, van ser bombardejats per caces iraquians, amb el resultat de 22 morts i 52 ferits. L'ONU, però, no dóna cap xifra de les baixes civils causades per la coalició internacional liderada pels Estats Units.