Austràlia indemnitza 1.900 refugiats per haver-los tancat injustament

BarcelonaCàstig a la política de refugiats d'Austràlia. El govern ha acceptat el pagament de 53 milions de dòlars australians, uns 47,5 milions d'euros, a 1.905 persones que havent sol·licitat l'asil en aquest país van acabar tancats al centre de detenció de l'illa de Manus, a Papua Nova Guinea, que Canberra va instal·lar en una gestió d'externalitzar mar enllà la gestió dels asilats.

La demanda col·lectiva es va presentar el 2014 i els denunciants reclamaven una indemnització pels danys físics i psicològics pel temps de reclusió forçada a l'illa de Manus. Amb l'acceptació del pagament, el govern australià ha matisat que en cap cas suposa l'admissió d'una responsabilitat de les acusacions dels refugiats, i ha emmarcat l'acord en una maniobra per estalviar diners públics als contribuents i no dilatar més un procés judicial de resultat final incert.

Els advocats de la firma Slater i Gordon que han representat el col·lectiu demandant ha afirmat que el govern i l'empresa encarregada de la gestió del centre G4S, ara propietat de l'espanyola Ferrovial, hauran d'assumir el pagament de la compensació multimilionària.

Els beneficiaris són detinguts que encara estan tancats en un centre i d'altres refugiats que ja van aconseguir marxar-ne i que van denunciar ferides de gravetat i malalties que suposadament no s'havien tractat. Amnistia Internacional ha denunciat que encara ara hi ha arrestats als centres australians a l'exterior.

L'acord elimina un important obstacle a Austràlia, el seu programa de centres 'offshore' per als sol·licitants d'asil que arriben en vaixell a les seves costes i que traslladen a dos presons al mig del Pacífic i una altra a l'illa remota de Nauru. Sydney va acordar l'any passat el reallotjament de 1.250 refugiats als Estats Units, un pacte que Donald Trump ha acabat acceptant, malgrat que l'havia rebutjat, a canvi d'acceptar-ne una trentena procedents de l'Amèrica Llatina. Amnistia ja va denunciar que es tractava d'un intercanvi "dubtós" perquè privilegia migrants davant d'altres persones.

Majid Kamasaee és un dels gairebé 2.000 demandants, i fa uns mesos va acceptar deixar voluntàriament el centre de Manus perquè les autoritats li van negar l'atenció mèdica per tractar-se d'una lesió greu a la pell. "En arribar a Manus em van confiscar la medicina. Cada dia sota el sol sentia com si tingués la pell en flames", ha explicat Kamasaee en un comunicat llegit per l'advocat Ebony Birchall. Al final, l'home va acabar desenvolupant un tumor. "Sentia dolor cada minut de la meva vida", relata el refugiat, que ha aconseguit guanyar una política que molts consideraven inhumana. L'ONU i diverses ONG han denunciat que Canberra, com altres governs del món, ignora el seu deure d'atendre els refugiats.