Publicitat
Publicitat

Austràlia

Austràlia retirarà les seves tropes de l'Afganistan un any abans del previst

La primera ministra anuncia que els seus efectius militars deixaran el país el 2013. Julia Gillard deixa oberta la possibilitat de mantenir tropes per entrenar les forces afganeses

Austràlia retirarà les seves tropes de l'Afganistan el 2013, un any després del termini acordat amb les forces internacionals de l'OTAN, ha anunciat la primera ministra, Julia Gillard.

El govern australià canvia així el seu pla anterior, que era retirar del país els seus efectius militars el 2014, o fins i tot després.

"Un cop comencem la retirada, tardarem de 12 a 18 mesos. I quan estigui completada, el compromís d'Austràlia amb l'Afganistan tindrà un aspecte diferent al d'avui", ha dit Gillard en un discurs a l'Institut Australià de Política i Estratègia.

"Aquesta és una guerra amb un propòsit, amb un final. Nosaltres tenim una estratègia, una missió i un termini per assolir-la", ha dit la primera ministra.

La cap de l'Executiu australià ha deixat oberta la possibilitat de mantenir un nombre limitat de tropes per col·laborar en l'entrenament de les forces regulars afganeses.

"Esperem establir acords futurs amb l'Afganistan en matèria de desenvolupament, així com de seguretat, comerç i inversió", ha dir Gillard.

El portaveu de l'oposició australiana en matèria de defensa, George Brandis, ha qualificat de "vergonyosa" la decisió anunciada per Gillard i ha indicat que demanarà més detalls al govern.

"Fa temps que ens deien que la retirada estava programada pel 2014, la primera ministra ens ha d'explicar quines són les raons militars pel canvi de data de la missió", ha advertit Brandis.

La retirada arriba el mateix any en que Austràlia té previst celebrar eleccions legislatives, en les quals els laboristes de Gillard intentaran renovar el seu mandat de tres anys després del pobre resultat obtingut en els anteriors comicis.

L'anunci d'Austràlia arriba l'endemà de l'atac coordinat de comandaments talibans a Kabul i a tres ciutats més, que va deixar mig centenar de morts.

Més continguts de