Bèlgica, un any sense govern

Brussel·lesAquest divendres fa un any que el primer ministre belga, Yves Leterme, va dimitir del càrrec a causa de les divergències entre flamencs i valons a la coalició governamental i Bèlgica encara no ha aconseguit formar executiu. Les eleccions del 13 de juny no van deixar un panorama senzill: mentre els independentistes conservadors de l'N-VA arrasaven a Flandes, els socialistes federalistes guanyaven a Valònia. I com que no aconsegueixen posar-se d'acord, el govern dimissionari de Leterme porta un any en funcions. "Té sentit voler fer cohabitar, entendre's i treballar juntes persones que tenen conviccions feroçment oposades?", es pregunta Bétrice Delvaux, redactora en cap del diari francòfon Le Soir.

"Aquest matí, hi haurà flamencs que diran que és culpa dels francòfons que no volen cedir gens. I hi haurà francòfons que diran que tot això és culpa dels flamencs, que volen fer-los fora de Flandes", afirma Delvaux a l'edició del rotatiu d'aquest divendres, fent-se ressò de les paraules que escrivia ara fa un any.

A Bèlgica no hi ha llistes comunes per tot l'estat sinó que Flandes, el nord neerlandòfon, i Valònia, el sud francòfon, voten cadascú la seva llista. A les eleccions de l'estiu, a Flandes va guanyar el partit independentista de Bart de Wever, que reclama més autonomia per la regió més rica del nord, sobretot en l'àmbit econòmic i social. I a Valònia, el partit més votat va ser el PS, que intenta limitar la descentralització per por de perdre els fluxos de diners que li arriben del nord i perquè tem la desintegració del país.

Per això, més de 300 dies després dels comicis, flamencs i valons no han aconseguit arribar a un acord per formar executiu. La dada ha aconseguit superar el rècord mundial de dies sense govern que era, fins ara, a mans de l'Iraq, que l'any 2009 va trigar 249 dies a arribar a un acord per formar executiu.

Tot i que el país segueix el seu curs com si no passés res -sense govern electe Bèlgica fins i tot ha exercit la presidència rotatòria de la Unió Europea durant un semestre-, la crisi política més llarga del món no deixa els belgues indiferents sinó que molts ciutadans es mobilitzen per tirar endavant un país que va a la deriva des de fa més de deu mesos.

Les mobilitzacions que fan més soroll són les dels estudiants, que sota el lema "Divisió? No en el meu nom" han organitzat ja diverses manifestacions arreu del país per denunciar l'impàs polític. De moment, però, res indica que s'hagi d'arribar a un acord aviat.