Publicitat
Publicitat

WASHINGTON DIRECTE

Bin Laden entra en campanya

Electoralisme Demà passat farà un any que els Estats Units van matar Ossama bin Laden i la Casa Blanca ha llançat una descarada campanya d'utilització electoral de l'aniversari, perquè tothom recordi que darrere el soldat del Navy Seal que va disparar una bala entre els ulls de l'enemic número 1 de Nord-amèrica hi havia les ordres d'un president a qui tampoc va tremolar el pols

Ordenant que matessin Bin Laden Barack Obama va complir com a president el que havia promès com a candidat. El 7 d'octubre del 2008, en un dels debats per a la presidència amb el senador McCain, va afirmar: "Si tenim Ossama bin Laden al punt de mira i el govern pakistanès és incapaç d'agafar-lo o no vol, aleshores crec que hem d'actuar. Matarem Bin Laden i aixafarem Al-Qaida. Ha de ser la nostra prioritat més important en seguretat nacional".

Obama perseguia dos objectius. Primer, presentar la Guerra de l'Iraq com la guerra de Bush, una aventura per elecció i no per necessitat, un conflicte que havia arruïnat el crèdit internacional dels Estats Units perquè va unir els enemics i va dividir els aliats i va disparar el dèficit, però, sobretot, com una elecció equivocada, perquè va distreure les capacitats militars i d'intel·ligència nord-americanes de l'escenari en què Occident s'hi estava jugant realment la seguretat, que no era un altre que l'Afganistan. I segon, es tractava de satisfer la set de venjança (Obama en deia justícia) d'una societat trastornada pels atacs de l'11 de setembre del 2001. Al subconscient americà, Bin Laden era un pòster amb un wanted al capdamunt.

Els republicans criticaven que Obama volgués tancar la presó de Guantánamo, o que hagués afirmat a l'ONU que als Estats Units ja no es torturaria més -Bush, Cheney i Rumsfeld, defensors del waterboarding (ofegament simulat), van presumir sempre d'haver impedit atacs terroristes en territori americà des del 2001 fins que van plegar, el gener del 2009-. De manera que, donant llum verda a la missió d'Abbottabad, el president Obama va desmentir per sempre el qualificatiu de tou amb què els seus adversaris polítics l'havien presentat, i demostrava que l'èpica militar no era una exclusiva republicana.

I amb l'èxit de la missió (Bin Laden va morir sense danys col·laterals, tots els agents nord-americans van tornar a casa sans i estalvis, el Pakistan va quedar en evidència davant el món, i fins i tot Cheney va admetre que Obama es mereixia una "nota alta" per la determinació mostrada) el president va cenyir-se la corona de l'audàcia. Els americans podien dormir tranquils, a la Casa Blanca hi havia un home valent que els protegia. Un home afortunat perquè, com va escriure Virgili a l' Eneida , "la fortuna ajuda els audaços".

Tan bon punt Obama va haver-se dirigit a la nació amb el cèlebre "s'ha fet justícia", la Zona Zero de Nova York i les reixes de Lafayette Park, davant la Casa Blanca, es van omplir d'una gentada jove que celebrava la notícia com si fos un èxit esportiu. Ha estat l'únic gran moment d'unitat nacional del mandat d'Obama. I probablement, el seu únic èxit polític palpable. La reforma sanitària ha estat tan contestada que espera sentència del Suprem. La recuperació econòmica és massa lenta per ser capitalitzada en termes electorals. I en una democràcia en què el president no pot fer res sense negociar amb el Congrés, l'operació dels Navy Seal és un exemple d'eficàcia.

Estratègia electoral

De manera que l'equip d'Obama s'ha llançat de cap a treure rèdit d'aquella nit inoblidable. Ha muntat un vídeo, amb declaracions elogioses de Bill Clinton, en què es pregunta si Romney s'hauria atrevit a decidir el mateix, sobretot perquè el 2008 Romney havia dit que no valia la pena "remoure cel i terra per atrapar una persona". El president ha concedit una entrevista a la NBC dins la mateixa sala d'emergències des d'on va seguir la missió contra Bin Laden, una concessió sense precedents. Romney ho ha qualificat de trist i McCain de vergonyós. Però res no atura els demòcrates. Aquesta setmana el vicepresident Biden va atacar Romney durant un míting: "Gràcies al president, Bin Laden és mort i General Motors és viva. Us heu de preguntar què hauria passat si el governador Romney fos president: podria utilitzar aquest mateix eslògan... però al revés".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT