Publicitat
Publicitat

Gaddafi, l'excèntric dictador

Aplaudit pels EUA quan va accedir al poder, el líder libi ha acabat aïllat internacionalment i, finalment, capturat per les forces rebels

Muammar al-Gaddafi passarà a la història per haver sigut, de moment, el dictador amb una trajectòria més llarga al capdavant d'un país africà. Però el seu currículum està inevitablement marcat per les innumerables excentricitats que, en tantes ocasions, l'han enfrontat amb líders occidentals.

1942, Sirte el veu néixer

Fill d'un pastor de camells, Gaddafi neix a Sirte el 7 de juliol de 1942. La seva família, de la influent tribu dels Gadafa, li proporciona estudis primaris i secundaris i el jove Gaddafi acaba la seva formació a l'Acadèmia Militar.

1969, accés al poder

L'1 de setembre de 1969, Gaddafi és l'artífex d'un cop militar que destrona al rei Idris. El coronel es posa al capdavant del Consell de Comandament de la Revolució i proclama la República Àrab de Líbia, copiant la constitució i el lema egipcis: “Llibertat, socialisme i unitat”.

Una política basada en la unió del món àrab

Des de l'inici del seu mandat, Gaddafi busca aliances amb els seus veïns i somnia a constituir els Estats Units del Sàhara. El 1971 crea la Unió Socialista Àrab, l'únic partit del país, i el 1977 s'oposa a una iniciativa del president egipci Anuar El Sadat per firmar la pau entre el món àrab i Israel.

El dictador contra el seu poble

El règim del coronel resulta incòmode per diversos sectors de la societat líbia des de ben aviat, i el dictador es troba cíclicament amb intents golpistes que intenten expulsar-lo del poder. Com a contramesura per apropar-se al poble, Gaddafi proclama l'anomenada República de Masses (Yamahiriya) el 1977, amb la qual es crea el Congrés General del Poble, un fòrum legislatiu que serveix d'intermediari entre la massa social i l'executiva. Aquest organisme acabarà sent la llavor dels grups opositors al règim, especialment del Front Nacional per la Salvació.

Gaddafi i la seva relació amb Occident

Els estira-i-arronsa entre el coronel libi i els seus homòlegs occidentals són constants al llarg del seu mandat. El cas més paradigmàtic, però, el firmen els Estats Units. Aplaudit quan accedeix al poder, poc després l'administració nord-americana el posa en el punt de mira del terrorisme internacional fins que, el 2002, esdevé una data clau per a l'acostament de postures quan el coronel ordena la detenció a Líbia de diversos membres d'Al-Qaida.

Febrer del 2011, les revoltes del món àrab arriben a Líbia: la història es repeteix

Si Egipte és el model a seguir per un jove Gaddafi que posa punt final al règim monàrquic del seu país, les revolucions engegades a Tunísia i Egipte ho són pels centenars de milers de libis desgastats pel govern dictatorial del coronel.

Agost del 2011: la conquista de Trípoli o “la batalla final”

Aïllat per la comunitat internacional i atrinxerat en el seu quarter general, Gaddafi veu com el 20 d'agost els rebels penetren a la capital, Trípoli.

Octubre del 2011: la captura

Els rebels anuncien que han capturat el dictador a la seva ciutat natal, Sirte

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT