‘Borgen’ contra la poma
Al despatx de la comissària Margrethe Vestager hi havia una mà de ceràmica amb el dit del mig aixecat: un regal, no pas del conseller delegat d’Apple, Tim Cook, sinó d’un sindicalista amb qui va topar fa temps. Deia que l’ajudava a recordar que les seves decisions polítiques sempre faran enfadar algú.
Vestager ha desafiat, aquesta setmana, el gegant informàtic nord-americà amb la sanció milionària més gran que ha imposat mai la Comissió Europea. El motiu: haver rebut un tracte fiscal a Irlanda que Brussel·les considera il·legal. La danesa, filla de dos pastors luterans de Jutlàndia, és avui la nova heroïna d’una Comissió presidida, paradoxalment, per l’antic primer ministre d’un dels paradisos fiscals més longeus de la UE. Però l’executiu de Jean-Claude Juncker ho ha viscut com una victòria política. Hi havia satisfacció poc dissimulada a la seu de la Comissió després de l’anunci de Vestager. Com si fes memòria dels anys en què era un flagell polític, com si fos un recordatori que pot actuar allà on els governs de les capitals es divideixen per interessos nacionals.
Els més crítics acusen Brussel·les d’intentar ficar-se en un terreny polític, la fiscalitat, que no li correspon. Per als optimistes, és la demostració que l’Europa del mercat únic, la de la lliure competència, continua funcionant.
El govern irlandès haurà de triar entre declarar la guerra a Brussel·les i menystenir la possibilitat de recuperar 13.000 milions d’euros -equivalen a tota la seva despesa sanitària anual- o renunciar al sistema de rebaixes fiscals que li ha garantit uns nivells d’inversió estrangera i un creixement econòmic envejables.
La decisió de Vestager -la dona que va inspirar l’actriu principal de Borgen per interpretar el paper de Birgitte Nyborg- ha sigut una injecció d’alè polític per a Brussel·les, però també és un moviment de risc que pot obrir un nou conflicte diplomàtic amb Washington. Un greuge més en les contestades relacions comercials transatlàntiques.
Problemes amb el TTIP
De fet, el TTIP és un animal moribund. El Brexit li va disparar el tret de gràcia. Però, la retòrica anti tractat de lliure comerç feia molt de temps que havia sobrepassat els discursos de l’extrema dreta i l’extrema esquerra. Des de l’inici, ha sigut una negociació amb la pressió organitzada del carrer en contra, fins que França ha demanat, finalment, aturar les converses i, al govern alemany, democristians i socialdemòcrates han topat públicament pel futur de l’acord. La pròxima ronda negociadora, convocada per a l’octubre, és avui un gran interrogant.
A l’escepticisme nord-americà s’hi sumarà la indignació de Washington per una decisió que consideren “injusta” i la pressió d’altres companyies, com McDonalds, Amazon i Starbucks, que també tenen casos oberts a Brussel·les. Les pròximes eleccions presidencials faran la resta. París i Berlín entraran en campanya el 2017. Abans, els europeus ja sabran si aquest vertigen que senten cada cop que miren cap a l’Atlàntic i pensen en la possibilitat d’una victòria de Donald Trump era o no infundat. Mentrestant, el TTIP pot haver anat perdent el poc suport polític i social que li quedava.
