Tusk apuja l’aposta del Brexit
Els 27 podrien garantir a Irlanda del Nord la integració a la UE si hi ha reunificació de l’illa
LondresBrussel·les sembla disposada a apujar l’aposta en la negociació del Brexit. Els líders dels 27, que es reuneixen avui a Brussel·les per acordar les línies estratègiques de negociació del procés de separació, podrien aprovar com un dels punts prioritaris, o bé en una declaració paral·lela, el reconeixement que Irlanda del Nord pugui integrar-se a la Unió Europea –reproduint el model de l’Alemanya de l’Est— de forma automàtica en cas que els seus habitants aprovessin en referèndum la reunificació amb Irlanda. Aquest divendres Gerry Adams, president del Sinn Féin, va donar la benvinguda a la iniciativa mentre que Ian Paisley Jr., dels unionistes del DUP, va qualificar-la de “fantasia política”.
Ara per ara, la província de l’Ulster és una de les quatre nacions que formen el Regne Unit. Tot i així, com a part dels acords de pau del 1998, Londres admet sobre el paper la possibilitat de la consulta. La lletra petita, però, indica que la convocatòria del plebiscit ha d’estar supeditada a una demanda social palmària que, en aquest moment, l’estructura de la població del nord, amb més unionistes que republicans, no permet.
Però deixar la porta oberta a la immediata integració és, vist des de Londres i des de l’unionisme nord-irlandès, una forma d’atiar el desig de consulta, especialment si es té present que el 55.8% dels nord-irlandesos van votar contra el Brexit. Políticament, a més, la província es troba en un moment crític, potser el més complex des de fa una dècada, perquè les eleccions a l’assemblea de Stormont de primers de març encara no han produït la formació d’un nou govern compartit, tot i que el termini per formar-lo ja ha quedat superat a bastament.
D’altra banda, el possible compromís que podrien adoptar els 27, i del qual informava el 'Financial Times' en la seva edició d’aquest divendres, podria ser considerat per Downing Street quasi com una declaració oberta d’hostilitat davant l’inici de les converses amb Brussel·les, que s’han d’engegar formalment després de les eleccions generals del pròxim 8 de juny, quan hi hagi un nou primer ministre escollit directament i amb plens poders. Amb tot, la iniciativa de la UE pot jugar a favor de Theresa May en els comicis, que pot emprar la carta nacionalista –i el perill sobre la unitat del país– per intentar aconseguir uns resultats encara millors que els que li auguren les enquestes.
En qualsevol cas, Londres ha reaccionat amb prou diplomàcia a la informació, i ha assegurat que la sobirania d’Irlanda del Nord rau “en la fermesa i la claredat del lliure consentiment de la seva gent”. És a dir, els nord-irlandesos són sobirans per decidir el seu futur.
La carta de Tusk
En la carta que el president del Consell Europeu, Donald Tusk, ha enviat a les 27 capitals d’Estat abans de la cimera, ha demanat als caps de govern que considerin la qüestió irlandesa una de les tres prioritats de la primera fase del procés. Les altres dues serien el reconeixement dels drets dels ciutadans comunitaris i britànics a la residència permanent en el territori en què haguessin viscut els últims cinc anys i l’import de la factura que Londres haurà de pagar per deixar el club.
El text de la carta de Tusk diu: “Amb l’objectiu de protegir el procés de pau i reconciliació descrit per l’acord de Divendres Sant, cal intentar evitar l’existència d’una frontera dura entre la república d’Irlanda i Irlanda del Nord.”
Però la posició comunitària sobre la integració d’Irlanda del Nord dins de la UE en una hipotètica illa reunificada no té, de moment, gaires possibilitats de trobar el consens dels 27. Les informacions que sorgien aquest divendres i abans d’aquest divendres des de Dublín i Brussel·les apostaven per la declaració paral·lela. Segons el 'Financial Times' i l’'Irish Times', la raó per justificar la recança a incloure-la en les línies mestres és “l’aguda sensibilitat entorn de la qüestió independentista a Escòcia i a Catalunya”.
Sigui com sigui, si a hores d’ara la possibilitat del segon referèndum d’independència d’Escòcia que ha demanat la primera ministra, Nicola Sturgeon, ha sigut vetada per Theresa May, 'premier' en funcions, la d’un plebiscit sobre la unificació de l’illa d’Irlanda ho ha sigut encara més. Immediatament després de la petició feta des d’Edimburg per Sturgeon, la nova líder dels republicans del Sinn Féin a Irlanda del Nord, Michelle O’Neill, substituta del desaparegut Martin McGuinness, va sol·licitar la consulta. En una intervenció als Comuns el 14 de març, però, Theresa May va rebutjar-la categòricament.
