Canvis en les regles del joc al Mediterrani

TunisLa manca de solidaritat entre els països europeus està provocant importants canvis en l’statu quo en el Mediterrani central, on les ONG han assumit un rol central en el rescat de migrants des del 2015. Itàlia, el principal receptor de migrants i país que està experimentant una forta onada xenòfoba en plena precampanya electoral, és el punt més calent de l’anomenada “crisi migratòria”. Recentment, els governs italià i libi han imposat unes noves regles del joc que podrien comportar nefastes conseqüències.

Quantes ONG operen ara al Mediterrani?

En total són sis després que el cap de setmana passat tres decidissin suspendre de manera temporal les seves activitats de rescat entre les costes italianes i líbies. Es tracta de Metges Sense Fronteres (MSF), Save the Children i l’alemanya Sea-Eye. Aquestes ONG argumenten que després de les noves restriccions imposades pel govern de Trípoli, acompanyades d’amenaces contra les entitats humanitàries, les seves tripulacions estan en situació de perill.

Quines són les noves regles?

Fins ara els guardacostes libis patrullaven només per una franja de 12 milles paral·lela a la seva línia de costa, mentre que la marina italiana coordinava amb les ONG les tasques de rescat més enllà d’aquest límit. Però dijous passat la marina líbia va anunciar que estendria les seves aigües territorials de manera substancial, i assumiria les tasques de rescat en la zona, i va advertir a les entitats humanitàries que actuaria amb contundència contra les que violessin la seva sobirania. Uns dies abans una patrulla de guardacostes libis ja va amenaçar un vaixell de la catalana Proactiva Open Arms amb dues ràfegues de trets a l’aire.

Quines conseqüències poden comportar?

Tot i que Itàlia ha augmentat l’assistència als guardacostes libis, els experts sostenen que Trípoli no té els recursos materials i tècniques per supervisar els rescats. Tenint en compte que les ONG efectuen un 40% dels salvaments, sense elles és d’esperar que creixin les morts de migrants al Mediterrani, que ascendeixen a uns 2.400 només el 2017. A més, els que siguin interceptats abans de naufragar, ara seran retornats a Líbia, en lloc de ser traslladats a ports europeus. Precisament, el president francès, Emmanuel Macron, va proposar que els migrants es quedin a Líbia mentre es processen les seves peticions d’asil.

¿Aquesta és una decisió unilateral de Líbia?

Sí, així s’ha presentat a l’opinió pública, però és poc creïble. El govern de Trípoli, patrocinat per l’ONU, està molt afeblit i ni tan sols controla de manera efectiva el territori dominat per les seves milícies aliades. Per tant, es pot veure la mà d’Itàlia darrere d’aquesta decisió, que vol reduir l’arribada de migrants al seu territori a qualsevol preu. De fet, al seu ministre d’Afers Estrangers, Angelino Alfano, li ha faltat temps per aplaudir la nova política. El mes passat Roma va aprovar un nou codi de conducta per a les ONG que incloïa nous mecanismes de control. Només tres de les nou ONG actives en aquell moment van firmar el codi.

Hi estan d’acord les ONG?

No, s’hi oposen categòricament perquè en molts centres de detenció, sovint controlats per milícies, es practica l’esclavatge i es violen de manera greu i sistemàtica els drets humans dels migrants, segons l’ONU. Líbia és un estat fallit des de la guerra civil del 2011, i no compta amb un govern capaç d’imposar l’estat de dret.

Quants migrants arriben a les costes europees?

Des de l’inici d’any ho han fet 117.000 persones, una xifra sensiblement inferior a les 264.000 registrades a aquestes altures de l’any passat. La caiguda s’explica per la signatura d’un acord entre la UE i Turquia que ha frenat en sec els desembarcaments a Grècia. Itàlia concentra av ui prop d’un 85% de les arribades. Tanmateix, el nombre de migrants traslladats a aquest país es va desplomar el mes de juliol, ja que ha passat de les 23.552 persones l’any 2016 a 11.459. Un portaveu de MSF ha assegurat a l’ARA que a l’agost s’ha mantingut la tendència. L’explicació encara no és clara.

La Guàrdia Costanera líbia reté el vaixell de Proactiva Open Arms

El vaixell Golfo Azzurro, de l’ONG catalana Proactiva Open Arms, va ser segrestat ahir durant unes dues hores per la Guàrdia Costanera líbia, en últim episodi en l’escalada d’accions hostils aplicada per Trípoli amb les entitats humanitàries. “La nostra embarcació era a 27 milles de la costa líbia, en aigües internacionals, quan una patrulla líbia li ha demanat que es dirigís cap a Trípoli. En un primer moment, no se li ha fet cas. Però davant les amenaces d’un atac, hem decidit seguir les instruccions”, ha explicat en una conversa telefònica Laura Lanuza, la portaveu de l’organització. Durant uns 100 minuts el Golfo Azzurro ha navegat en direcció a la costa líbia, flanquejat per la patrulla. De sobte, en un missatge de ràdio, les autoritats líbies han donat l’ordre contrària, d’allunyar-se de terra, en direcció a les aigües internacionals, la qual cosa ha posat fi al segrest. “Abans de deixar-nos marxar, ens han amenaçat de mort si tornàvem. Però, de moment, no pensem suspendre la nostra tasca. Tenim tots els papers en regla”, ha afirmat Lanuza, que ha afegit que es mantindran a la distància de la costa líbia que els indiquin els guardacostes italians, amb qui sempre s’han coordinat en les tasques de salvament.