Publicitat
Publicitat

Churchill creia en l’existència d’extraterrestres, segons un assaig inèdit

Un any abans que fos escollit primer ministre, creia en la possibilitat de vida a Mart i Venus i en futurs viatges a la Lluna. L'escrit, datat el 1939, ha aparegut en un museu de l'estat de Missouri, als Estats Units

La llegenda de sir Winston Churchill augmenta. El polític britànic més venerat de la història del país creia en extraterrestres. No es tracta de cap nova excentricitat de la personalitat del Vell Lleó revelada ara per fonts indirectes. És una convicció intuïtiva i científica, o pseudocientíica, que el 1939, un any abans d’esdevenir primer ministre de la Gran Bretanya, va deixar per escrit en un assaig inèdit, d’onze pàgines, que ha aparegut per casualitat enterrat en una caixa de l’arxiu del Nacional Churchill Museum del Westminster College, de Missouri, als Estats Units.

Així, mig segle abans que fos descobert el primer planeta fora del Sistema Solar, Churchill estava convençut que els alienígenes eren una realitat, en el sentit que l’univers ha de contenir " criatures vives i intel·ligents", segons sostenia a l’article. Es creu que el text estava destinat a les pàgines del ja desaparegut 'News of the World', però per raons que de moment es desconeixen mai no va arribar a veure la llum. La descoberta de les onze pàgines, mecanografiades, es deu a la feina de l’astrofísic nord-americà Mario Livio.

"En uns moments en què diversos polítics d’avui dia ignoren la ciència, el vaig trobar molt emocionant [el document], per recordar un líder que hi participa tan profundament [del pensament científic]. Atès el panorama polític actual, els líders electes haurien de fer cas de l’exemple de Churchill", sosté Livio en declaracions a la premsa britànica, una referència explícita al negacionisme sobre el canvi climàtic de la nova administració nord-americana que presideix Donald Trump

Churchill ja va tenir la intuïció, demostrada científicament dècades després, que perquè existís vida en un altre planeta la temperatura no havia de ser extrema, ni massa freda ni massa calorosa. “Tots els éssers vius del tipus que coneixem contenen aigua”, afirmava, per després assenyalar que "els extraterrestres només serien capaços de sobreviure en temperatures entre uns quants graus sota zero i el punt d’ebullició de l'aigua".

També es va adonar que perquè un planeta suportés vida havia de tenir un camp de gravetat significatiu. Per tant, va arribar a la conclusió que Mart i Venus podien ser els únics del Sistema Solar aptes per acollir-ne. Avui en dia, tant la NASA com l’Agència Espacial Europea estan investigant Mart a la recerca de signes de vida, en la creença que és el planeta amb més probabilitat d’albergar-la.

Churchill també sostenia que "una gran part dels planetes de fora del Sistema Solar tindrien la mida adequada per mantenir aigua a la superfície i, possiblement, algun tipus d’atmosfera", alhora que estarien a "la distància correcta del seu sol matriu per mantenir una temperatura adequada" per fer possible l’existència d’alguna forma de vida. 

El primer 'premier' amb assessor científic

L’assaig va ser escrit dècades abans que l’astrònom Frank Drake calculés el 1961 que l’univers és tan gran que és altament probable que contingui vida extraterrestre, i més de 50 anys abans que els primers planetes de fora del Sistema Solar fossin descoberts, a la dècada del 1990. De fet, la ciència creu avui que a la Via Làctia hi ha més de mil milions de planetes d’una grandària que els atorga la condició de zona habitable.

Churchill també escrivia que "el Sol no és més que un estel més en la nostra galàxia". I afegia: " No sóc tan presumptuós per pensar que el meu Sol és l’únic envoltat d’una família de planetes. Amb centenars de milers de nebuloses, i tenint en compte que cadascuna conté milers de milions de sols, les possibilitats que n'hi hagi un nombre immens que posseeixen planetes amb circumstàncies que no farien la vida impossible són enormes".

Com el mateix Jules Verne, Churchill també va predir el viatge a la Lluna: "Un dia, possiblement en un futur no gaire llunyà, potser serà possible viatjar a la Lluna i fins i tot a Venus i Mart". Churchill tenia poca educació científica, però estava fascinat amb el tema, en particular, amb la manera com podria ser aprofitada en benefici de la societat. De fet, va ser el primer 'premier' britànic que va comptar amb un assessor científic. Sota el seu govern els científics van comptar a un finançament sense precedents al Regne Unit, en part, també, perquè la investigació formava part de l’esforç bèl·lic per combatre el nazisme.

Més continguts de