Clinton busca el vot negre i hispà per guanyar als estats decisius
La demòcrata confia en les minories per neutralitzar l’ascens de Trump entre els homes blancs
WashingtonCarolina del Nord, un estat històricament rural i conservador, és un exemple que els temps estan canviant, fins i tot al sud profund dels Estats Units. En les últimes tres dècades, ha experimentat una ràpida transformació: ara la majoria de residents viuen en zones urbanes i les minories han crescut i representen un 35% de la població -un 22% són afroamericans, un 10% hispans i un 3% d’origen asiàtic.
Hillary Clinton podria guanyar aquest estat decisiu i arribar a la Casa Blanca en les eleccions del 8 de novembre gràcies al suport de les minories. Carolina del Nord només ha votat dos cops per un candidat presidencial demòcrata en l’últim mig segle: per Jimmy Carter el 1976 i per Barack Obama el 2008. El llavors senador d’Illinois es va beneficiar de la gran participació dels afroamericans d’aquest estat.
Els votants de minories, que han augmentat en els últims 12 anys i ja són el 31,6% de l’electorat, seran claus en els anomenats estats frontissa -és a dir, els que no es decanten clarament per cap partit- com Carolina del Nord, però també Florida, Nevada, Virgínia o Colorado. “Tot indica que és molt probable que Clinton iguali o superi el suport d’Obama entre els votants de les minories”, explica l’expert del Centre pel Progrés d’Amèrica, Ruy Teixeira. De fet, les enquestes mostren un suport aclaparador tant dels votants negres com dels hispans per a la candidata demòcrata, un 89% i un 75%, respectivament.
La força dels hispans
Una de les característiques importants d’aquestes presidencials, afegeix Teixeira, és “la impopularitat extrema de Trump entre els hispans”, que podria provocar que Clinton obtingui un marge més gran entre aquests votants que el que va aconseguir Obama el 2012. El president nord-americà, que va guanyar la seva reelecció gràcies a una coalició entre minories, joves i dones, va obtenir un 71% del vot hispà.
Durant anys, experts electorals, demògrafs i periodistes han discutit sobre la creixent força de l’electorat hispà als Estats Units. Malgrat tot, és més important del que s’ha volgut fer creure. En part, perquè la majoria dels 27 milions d’hispans que poden votar no ho fan.
Tot i així, la seva participació podria millorar aquest any. Un 63% dels votants hispans van assegurar que estan més interessats en els comicis presidencials que fa quatre anys en un sondeig de l’institut Pew Research fet l’estiu passat.
El factor Trump
Donald Trump, irònicament, podria ser el revulsiu que necessitava la comunitat hispana per implicar-se més en la política del país. El candidat presidencial republicà va iniciar la seva cursa a la Casa Blanca amb unes polèmiques declaracions sobre els immigrants mexicans sense papers -als quals va acusar de ser criminals i violadors- que van ofendre molts nord-americans hispans. “El millor que li ha pogut passar a l’electorat hispà és Donald Trump”, va dir Javier Palomarez, president de la Cambra de Comerç Hispana dels Estats Units, a la web Politico el setembre de l’any passat. Per a ell, el magnat de la immobiliària “ha concitat l’angoixa i la ira de la comunitat hispana”.
Les organitzacions hispanes creuen que Trump ajudarà a incrementar la participació d’aquests votants, que està en el 48%. Segons dades de Pew Research, més hispans votaran aquest any, tot i que no tant com s’esperava. Malgrat tot, poden marcar la diferència en estats clau, on les eleccions seran disputades.
El gran repte de la campanya de Clinton és persuadir tant els hispans com els afroamericans i els americans d’origen asiàtic. L’ex secretària d’Estat dels EUA necessita aquests votants per neutralitzar l’augment de suport que Trump està obtenint, segons les enquestes, entre els homes blancs sense estudis universitaris. Tot i l’avantatge de Clinton, la lluita per la Casa Blanca continua oberta i cada vot compta.