19/05/2016

Clinton haurà de seguir batallant en dos fronts per la candidatura

3 min
Hillary Clinton en un moment de la campanya a Kentucky, on ahir va quedar empatada amb Bernie Sanders.

Nova YorkHillary Clinton haurà de continuar batallant en dos fronts alhora, el de les primàries contra Bernie Sanders, on fa mesos que albira una victòria definitiva que mai no arriba, i el de les presidencials contra Donald Trump, que està impacient per encetar. Els resultats de les primàries de Kentucky i d’Oregon no van suposar ahir el cop definitiu a què Clinton aspirava. A Kentucky, Clinton i Sanders van empatar a 27 delegats i a Oregon va guanyar Sanders per una distància curta (28 a 24).

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Aquests resultats no comporten modificacions substancials en el nombre total de delegats, de manera que Clinton manté un sòlid i pràcticament inabastable avantatge per obtenir la nominació. Però, si bé té les matemàtiques a favor, tantes derrotes qüestionen la seva capacitat com a candidata. I més quan Kentucky era un estat on el 2008 Clinton s’havia imposat a Barack Obama i jugava amb les normes a favor: és un estat que no deixa votar els independents, que són el sector més favorable a Bernie Sanders.

Fins a la convenció del juliol

En definitiva, si Clinton aspirava a utilitzar com a trampolí les votacions d’aquest dimarts per expulsar Sanders de la cursa, no ha aconseguit el desitjat objectiu. En saber els resultats, Sanders va descartar rotundament retirar-se i va prometre que seguirà “fins que es compti l’últim vot”, és a dir, fins a la convenció del juliol. Ho va dir en un míting multitudinari a Califòrnia, on ja està fent campanya per a les primàries que s’hi celebren el 7 de juny. És l’estat amb més delegats en joc, que es reparteixen -com sempre en les primàries demòcrates- de manera proporcional.

Si aquesta prolongació de la cursa fins al juliol ja perjudica Clinton, encara la poden penalitzar més les tensions creixents entre Sanders i l’aparell del partit, que fan témer una convenció complicada. El perill és que el que hauria de ser una gran cerimònia de projecció del candidat (o candidata) no derivi en un enfrontament que desanimi delegats, simpatitzants i sobretot votants.

Durant el cap de setmana, els seguidors de Sanders van provocar un gran enrenou en interrompre la convenció del Partit Demòcrata de Nevada amb crits i amenaces de tot tipus. Roberta Lange, la presidenta dels demòcrates a Nevada, ha denunciat que va rebre amenaces de mort contra ella i la seva família després que els seguidors de Sanders publiquessin online el seu número de mòbil. Si incidents com aquests es multipliquen en la fins ara tranquil·la campanya demòcrata, la fissura que ja hi ha entre els partidaris dels dos candidats pot expandir-se, i d’aquesta manera alimentar les resistències de molts pro-Sanders a votar Clinton a l’elecció presidencial, la definitiva.

En tot cas, l’equip de Clinton ha decidit no esperar més i enfocar ja la campanya directament contra el republicà Donald Trump. Els grups de suport a Clinton, els anomenats super PAC, han pagat els dos primers anuncis televisius atacant Trump, que es van emetre ahir en quatre estats: Ohio, Florida, Virgínia i Nevada. Aquests primers anuncis van dirigits a convèncer les dones que Trump no les respecta. Una pròxima ronda se centrarà a criticar els resultats dels seus negocis i a presentar-lo allunyat dels interessos de la classe treballadora.

Mentrestant, Trump va guanyar fàcilment a Oregon, l’únic estat on els republicans van celebrar primàries dimarts. Amb les facilitats que dóna ser ja l’únic candidat, va sumant delegats que l’acosten als 1.237 necessaris per a la nominació.

stats