Publicitat
Publicitat

Jeremy Corbyn promet batalla contra l’'establishment'

El laborista mostra la seva cara més radical en el primer acte de campanya electoral

Vingudes des d’Archway, Hackney o Brixton, zones molt populars de Londres, castigades o regenerades com tota la ciutat gràcies a una gentrificació que ha disparat els preus dels habitatges, unes dues-centes persones –joves i grans– es van aplegar ahir a la sala circular de la Church House, al cor de Westminster, per veure el primer acte de campanya electoral del líder laborista, Jeremy Corbyn. No els va decebre.

Corbyn va plantejar molt clarament què hi ha en joc a la batalla electoral del 8 de juny, que situarà el guanyador o guanyadora dels comicis a Downing Stret els pròxims cinc anys: “És l’establishment contra les persones i és el nostre deure històric –el del laborisme– assegurar-nos que són les persones les que prevalen”.

Esmentar la paraula establishment després de la victòria de Donald Trump als Estats Units, i a les portes d’un possible triomf de Marine Le Pen a França, si més no a la primera volta, és arriscat.

Tant és així que a mitja tarda, l’edició digital del ' Financial Times' ja el comparava amb el magnat nord-americà. De fet, tot i que des de posicions ideològiques als antípodes, tant el president nord-americà com la candidata francesa han jugat i juguen la mateixa carta, una navalla de doble fil.

Corbyn, però, hi va insistir. I ho feia fins i tot malgrat que d’ell mateix es pot dir que forma part d’aquest mateix establishment, des de fa 34 anys. Potser és el pecat que molts no li perdonen, en especial en el si del seu propi partit: que pretengui poc menys que trair-los. Històricament, però, sempre és així. La prova és l’ascendència burgesa de Marx, sense voler fer cap comparació.

“Si jo fos el director general d’una multinacional –deia Corbyn als fidels– que evita pagar impostos, m’agradaria veure una victòria 'tory'. Per què? Perquè aquestes són les persones que monopolitzen la riquesa que hauria de ser compartida per cadascun de nosaltres. La riquesa ha de pertànyer a la majoria i no a una petita minoria. El laborisme prioritzarà els interessos de la majoria, mentre que els conservadors només es preocupen d’aquells que ja en tenen prou”, ha dit Corbyn aquest matí.

Optimisme entre els fidels

Harry, un dels assistents a la Church House, arribat de Hackney, es mostrava “optimista” davant l’inici de la campanya. “Qualsevol cosa és possible. Vivim en uns moments de grans canvis polítics globalment, també al Regne Unit, i penso que el missatge que el laborisme i Jeremy Corbyn tenen és positiu”, diu el seguidor laborista.

Com no podia ser d’altra manera, la seva opinió la compartien la quasi desena de persones a qui aquest corresponsal va preguntar.

El missatge a què es referia Harry apuntava directament un cop i un altre contra “l’'establishment' i els seus seguidors en els mitjans de comunicació”. Un establishment que “es queixa que no juguem d’acord amb les regles, és a dir, les seves regles. Però si un Govern laborista és triat el 8 de juny, llavors tampoc no jugarem d’acord amb les seves regles”, diu en Harry.

Corbyn, fins i tot, va assegurar que, en cas de victòria, desmuntaria un “sistema manipulat” que funciona en benefici “d’uns pocs poderosos individus i corporacions que segueixen regles d’ahir establertes per fracassades elits polítiques i empresarials, que hem de relegar al passat”.

Jeremy Corbyn farà 68 anys a finals de maig, quan faltin pocs dies perquè els britànics tornin a les urnes. Amb posat encalmat, una barba blanca que li regala una imatge d’avi quasi venerable, a l’acte d’ahir es va mostrar segur de les seves afirmacions i de l’alternativa que ofereix. D’acord amb les enquestes, però, es veu abocat al desastre, i amb ell, el partit de la seva vida.

No llença la tovallola: “La majoria dels mitjans i de l’establishment van dient que aquestes eleccions tenen una conclusió inevitable. No és així. Es pensen que en política hi ha regles que, si no les segueixes, si no inclines el cap davant dels poderosos i acceptes que les coses no es poden canviar, no pots guanyar. És clar, no volen que guanyem perquè quan nosaltres guanyem, és la gent qui guanyarà, no pas els poderosos”.

Un idealista

Aquestes paraules, pronunciades davant d’un munt de càmeres de televisió, només indiquen que o bé Corbyn és un populista o bé un home massa honest que creu tot el que diu. Ara són els britànics els que han de decidir davant de quin polític es troben. Ahir, en tot cas, Corbyn es va mostrar com ho va fer a les primàries: autèntic, encara que no agradi a una bona part dels seus. Cal saber si n’hi haurà prou per capgirar la truita.

En acabar l’acte, un periodista gens sospitós de complaença, Sam Coates, sotsdirector de política de ' The Times', li reconeixia una diferència amb la primera ministra, Theresa May: “Corbyn ha respost les preguntes. Theresa May, en canvi, encara no ha parlat des que ha convocat les eleccions”. Potser és l’únic risc de la premier, creure que ho té tot ja guanyat. La cursa només ha fet que començar.

Més continguts de