Corea del Nord assegura que ha provat la bomba d’hidrogen
La comunitat internacional eleva el to contra Pyongyang tot i posar en dubte la credibilitat dels fets
BarcelonaEren tot just les 10 del matí -hora local- quan ahir es va registrar un terratrèmol de 5 graus a l’escala de Richter a la regió nord-oriental de Corea del Nord i van saltar totes les alarmes als centres de sismologia d’arreu del món. La ubicació de l’epicentre, així com el fet que es confirmés que el sisme no s’havia originat de manera natural, feia témer el pitjor: un nou assaig nuclear del règim de Kim Jong-un, el quart des del 2006. La confirmació va venir poc després, i la notícia era pitjor del que es pensava: “Ara som un estat nuclear que també posseeix la bomba d’hidrogen”, va informar la televisió estatal nord-coreana KCTV.
L’agència estatal de notícies del país repetia poc després l’anunci, al mateix temps que es difonien imatges del mateix líder del règim signant l’ordre per dur a terme l’assaig amb la bomba H o termonuclear (com també es coneix la bomba d’hidrogen), que multiplica per mil la potència de les bombes atòmiques convencionals.
La comunitat internacional no va trigar a aixecar la veu contra Pyonyang, que ja havia afirmat a principis de desembre que tenia aquest tipus d’armament. Corea del Sud va ser la primera a amenaçar amb càstigs i sancions contra el seu principal enemic, mentre que el Japó i els Estats Units van demanar una reunió d’urgència del Consell de Seguretat de l’ONU, que finalment va tenir lloc a la tarda. França, el Regne Unit, Alemanya i l’Índia, entre altres països, es van afegir a la condemna dels fets anunciats pel país comunista i fins i tot el seu principal aliat polític i econòmic, la Xina, va girar-li l’esquena. “El govern xinès s’oposa formalment” a l’assaig, va dir un portaveu de Pequín. La Xina va asseguar que desconeixia els plans de Pyongyang de dur a terme la prova nuclear i va insistir en la necessitat de “desnuclearitzar la península coreana”.
Investigació i possibles sancions
A mesura que anava avançant el dia, a les crítiques s’hi van sumar els dubtes sobre la credibilitat de l’anunci de Corea del Nord. La magnitud del terratrèmol que va provocar l’explosió -semblant a la d’assajos amb bombes atòmiques-, així com el fet que l’hermètic règim no oferís detalls sobre la potència o les tecnologies emprades en la suposada bomba termonuclear, van començar a generar teories sobre la possibilitat que es tracti d’una acció propagandística.
Corea del Sud, la Xina i el Japó van començar ahir mateix a recopilar dades per verificar si la detonació va ser causada per una bomba H o no, mentre que els Estats Units ja afirmaven al vespre que l’anàlisi inicial feta pel govern nord-americà qüestiona l’èxit de l’assaig celebrat pel règim comunista. “L’anàlisi inicial no es correspon amb les afirmacions del país”, va dir el portaveu de la Casa Blanca, Josh Earnest, que tot i això va denunciar la “violació flagrant i provocadora” per part de Pyongyang de les resolucions del Consell de Seguretat de l’ONU.
El màxim òrgan de decisió de les Nacions Unides, de fet, va concloure la reunió convocada expressament per analitzar l’explosió d’ahir amb la promesa de “mesures significatives” contra Corea del Nord. “D’acord amb aquest compromís i amb la gravetat d’aquesta violació, els membres del Consell de Seguretat començaran a treballar immediatament sobre aquestes mesures [que seran recollides] en una nova resolució”, diu el comunicat resultant de la reunió, que va tenir lloc a porta tancada. Tot i que el document no ho aclareix, es preveu que la resolució de l’ONU vagi acompanyada de sancions econòmiques i polítiques, que se sumarien a les ja imposades al país asiàtic cada cop que ha dut a terme assajos nuclears.
I és que, tant si l’anunci de Pyongyang és veritat com si no ho és, l’assaig que va dur a terme ahir és “profundament desestabilitzador” i “inquietant”, tal com el va descriure el mateix secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon.
Pèrdues a les borses d’Europa i els EUA
Les borses d’Europa i dels Estats Units, que ja arrossegaven una tendència a la baixa per l’abaratiment del petroli i l’alentiment xinès, van veure accentuades les pèrdues per l’anunci de Corea del Nord. L’Íbex-35 va perdre un 1,48% per tancar als 9.197 punts i va tornar a mínims de setembre del 2013. També van baixar la borsa de Londres, que va perdre l’1,04%, la de Frankfurt, que va baixar un 0,93% i la de París, que va perdre un 1,29%. Als Estat Units, Wall Street va obrir amb un fort descens i el Dow Jones perdia a l’obertura un 1,54% i va tancar amb un descens de l’1,47%.
