Cruz maniobra a la desesperada per no quedar fora de la cursa
Nova YorkMalgrat un bon inici, el mes d’abril ha resultat catastròfic per al principal rival de Donald Trump a la nominació del Partit Republicà. Ted Cruz es va emportar una victòria a les primàries de Wisconsin el 5 d’abril, que donava ales a les seves opcions d’impedir que Trump aconseguís la xifra màgica dels 1.237 delegats que li atorgarien la nominació automàtica. A més, la seva greixada maquinària electoral superava la de Trump i captava delegats per a una potencial convenció oberta. Molts delegats tenen compromesa l’elecció a la primera o segona votació, però després se’ls deixa llibertat de vot, i en aquestes aigües mogudes és on Cruz vol pescar i provocar nerviosisme a les files de Trump.
Però, després d’una bona arrencada a l’abril, la resta del mes s’ha convertit en un calvari per a Cruz, col·locat en una posició tan difícil que l’ha forçat a intentar maniobres a la desesperada. La primera, l’acord amb l’altre rival de Trump, John Kasich, per repartir-se els estats, i que cadascú fes campanya activa només allà on tenia més opcions. Una iniciativa plantejada amb poca convicció -només afecta alguns estats i no s’arriba a demanar el vot per l’altre candidat- que arriba quan moltes primàries ja s’han celebrat i, sobretot, un pacte d’interessos difícil d’entendre per l’electorat.
La segona iniciativa improvisada de Cruz ha sigut anunciar el seu candidat a vicepresident, una dona en aquest cas, Carly Fiorina, antiga alta executiva de Hewlett Packard i candidata a la nominació republicana que es va retirar de la cursa molt aviat, el 10 de febrer. Després va passar a donar suport a Cruz i ara ha fet el salt per formar ticket electoral. Un anunci tan prematur del candidat a vicepresident, i que arriba quan Cruz ja no té opcions de sumar prou delegats per ser elegit a la primera votació, s’ha interpretat com un intent de trencar una tendència electoral que amenaça de portar-lo a la derrota definitiva.
Els pesos pesants del Partit Republicà han mogut moltes peces per intentar frenar Donald Trump, però, per a molts, sumar forces darrere un candidat com Cruz, que ha fet tota la campanya criticant-los precisament a ells, a l’establishment, que aquí s’anomena genèricament Washington, és una alternativa més que incòmoda. El senador per Texas, extremadament i ortodoxament conservador, no és la figura més adequada per sumar consensos, i el tercer rival en disputa, John Kasich, ha quedat molt distanciat. Té un discurs tan moderat per als estàndards actuals del Partit Republicà que només ha aconseguit guanyar al seu estat, Ohio.
La carta Sanders
Mentrestant, Trump, albirant ja el combat definitiu previsiblement contra Hillary Clinton, s’ha fixat un nou objectiu a mitjà termini: està llançant senyals als seguidors del rival de Clinton, Bernie Sanders. Trump ha comparat les traves que li posa el Partit Republicà amb les que Sanders pateix amb el Partit Demòcrata, i ha multiplicat els missatges de simpatia cap a Sanders, assegurant fins i tot que utilitzarà algunes de les seves idees.
Seguidors de Trump i de Sanders tenen elements en comú, comparteixen un discurs contra el sistema i la política tradicional, beuen de la indignació que la classe mitjana i treballadora blanca acumula des de fa anys i es posicionen contra els acords internacionals de lliure comerç que, argumenten, han provocat la pèrdua de molts llocs de treball a la indústria nord-americana.
Però, segons tots els estudis demoscòpics, és molt més el que els separa que no pas el que els uneix, i Trump ho tindrà difícil per captar votants de Sanders, que, per cert, ha sortit ràpidament a tallar la maniobra de Trump, per deixar clar que no es deixarà utilitzar com a arma dels republicans per atacar Clinton.
