Publicitat
Publicitat

VIOLÈNCIA CONTRA AL-ASSAD

Mig centenar de morts a prop de la seu dels serveis d'intel·ligència

Damasc pateix l'atemptat més greu des de l'inici de la revolta

Una cinquantena de persones van morir ahir i almenys 300 més van resultar ferides per l'explosió de dos cotxes bomba a l'exterior d'un complex d'intel·ligència a Damasc, segons va informar la televisió estatal de Síria. L'atac obre un nou front més perillós en la lluita al país.

Les bombes van arrencar la façana de l'edifici de nou pisos que acull la seu de la intel·ligència siriana, i van deixar una escena esgarrifosa en la concorreguda carretera del seu davant, amb cossos calcinats i molts vehicles cremant i emetent columnes de fum negre, visibles des d'arreu de la capital. Les imatges de l'horrible destrucció, amb parts humanes escampades per terra, es van repetir durant tot el dia a la televisió governamental.

Entre les víctimes hi havia soldats i civils. Almenys 11 membres de l'exèrcit van morir, segons una font militar a l'hospital del barri de Mezze. Les explosions van ser a les 7.50 del matí, l'hora punta per als funcionaris del govern, que entraven a treballar, i per als autobusos, que portaven els nens a l'escola. Els dos vehicles, que estaven plens de gairebé mil quilos d'explosius, van arribar a destruir la vintena de vehicles que els envoltaven i van deixar en molt mal estat un centenar de vehicles més, segons la versió del govern.

El complex atacat contenia les dues principals branques d'intel·ligència militar del país. Una, coneguda oficialment com la Branca Palestina, però batejada pels activistes amb el sobrenom de Sheraton per la diversitat de nacionalitats dels presoners que hi han passat. L'edifici es dedica a la vigilància i l'arrest de radicals religiosos. L'altre edifici era la Branca de Patrulles, responsable de mantenir i enviar els vehicles d'intel·ligència que vigilen l'àrea de Damasc.

El secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, va condemnar l'atemptat i va reiterar la "petició urgent que totes les parts compleixin completament amb les seves obligacions d'aturar la violència i protegeixin els civils".

L'atac ha estat el de més abast i el més mortífer que s'ha registrat al país des que, el març del 2011, va començar la revolta popular contra el règim de Baixar al-Assad. Una sèrie d'atemptats d'aquest tipus complicaria molt els esforços de les Nacions Unides per reforçar l'oscil·lant alto el foc de fa un mes.

El general Robert Mood, l'oficial noruec que lidera la missió d'observadors de l'ONU al país, va visitar l'escena després dels atacs. "Aquest és un altre exemple del patiment que els actes de violència porten a la gent de Síria", va dir en declaracions a la televisió oficial. "Nosaltres, la comunitat internacional, som aquí amb el poble sirià, i faig una crida a tothom de dins i fora del país per ajudar a aturar aquesta violència", va dir el general.

Ningú va reclamar l'autoria de l'atac, tot i que els mitjans de comunicació del règim van tornar a dir que era cosa de "terroristes" finançats per l'Aràbia Saudita i Qatar. L'oposició va culpar el règim d'Al-Assad d'estar al darrere dels atacs.

"El règim vol espantar els cors de la gent", va dir en declaracions a Al-Jazira Bassam Jaara, un periodista opositor resident a Londres. "Continuen dient que les úniques opcions que té Síria són o Al-Assad o la destrucció. I nosaltres només veiem destrucció".

Rastre islamista

Ayman al-Zawahiri, el líder d'Al-Qaida, va fer una crida als seus fidels a unir-se a la lluita, i experts diuen que pàgines web radicals han estat plenes de discussions sobre si Síria constitueix una jihad legítima.

Un ombrívol grup radical anomenat Jabhat al-Nusrah (Front Victoriós) ha agafat protagonisme els últims mesos per reivindicar l'autoria d'una sèrie de petits atacs amb bombes a l'exterior d'edificis governamentals. La preocupació és que Síria pugui emmirallar-se en la veïna Iraq, on la lluita contra l'ocupació va portar els jihadistes a primera línia.

La revolta siriana va començar com un moviment de protesta pacífica, però s'ha tornat més mortífer a mesura que el govern ha tret l'exèrcit al carrer per reprimir la rebel·lió i ha deixat 10.000 civils morts.

Més continguts de