Publicitat
Publicitat

Diaoyu/Senkaku: de la fricció a la topada

Les protestes antijaponeses no són una novetat a la Xina, un país que, com molts altres de l'Àsia, va ser ocupat i humiliat en plena expansió del Japó imperial. Les mateixes illes Diaoyu -o illes Senkaku, en japonès- ja van provocar-ne d'altres els anys 1996 o 2010, mentre que el 2005 el detonant van ser uns llibres de text revisionistes d'aquell passat.

Però hi ha dos elements que fan que les protestes actuals siguin especialment delicades. El primer, el context polític, que és de provisionalitat tant a Tòquio, amb un primer ministre que es juga el càrrec aquest mateix mes, com a Pequín, amb el canvi de lideratge previst per a aquesta tardor. Saber qui és i qui continuarà sent el teu interlocutor és indispensable per a l'entesa. Una entesa que el descontentament del carrer contribueix a enterbolir.

El segon, que s'ha alterat l'equilibri de forces amb què s'administrava la reclamació de sobirania territorial perquè la Xina se sent forta. Prova d'això són les maniobres navals amb foc real de fa pocs dies al mar de la Xina Oriental, on hi ha l'arxipèlag en disputa, o l'enviament de sis patrulleres a una zona que, des dels setanta, controlen els guardacostes japonesos amb base a Okinawa.

És en aquest context que les friccions poden acabar en topada. Ahir un miler de vaixells de pesca xinesos navegaven cap a les Diaoyu. Un miler. ¿S'aturaran quan els guardacostes japonesos els ho ordenin? Què faran si no s'aturen? ¿Actuaran les patrulleres xineses? L'únic que sabem del cert és que ni la Xina ni el Japó semblen disposats a renunciar al que tots dos consideren seu.

Més continguts de