Diners per a refugiats que no vénen
L’Estat no està gastant els 78 milions d’euros de fons europeus per acollir 10.000 demandants d’asil
Brussel·lesEl món celebra avui el Dia dels Refugiats, però Europa ho fa sense festes. El continent viu una de les crisis migratòries més complexes de les últimes dècades. Per primera vegada la Unió Europea ha pactat un repartiment de refugiats entre els diferents estats membres, però pocs governs estan complint amb els compromisos. Espanya, que tradicionalment ha tingut una política d’asil restrictiva, ha hagut d’acceptar la seva quota. Almenys sobre el paper, perquè a la pràctica els refugiats arriben a l’Estat amb comptagotes tot i que Brussel·les ha posat un feix de bitllets sobre la taula, i les ONG i els ajuntaments fa mesos que estan preparats per acollir-los.
El candidat del PP a la Moncloa, Mariano Rajoy, afirmava en el debat electoral de la setmana passada que Espanya és el quart país europeu que ha acollit més refugiats. I ho deia així, sense despentinar-se. Les xifres deixen clar que el president en funcions no deia la veritat. Dels gairebé 10.000 refugiats que es va comprometre a acollir fins al setembre del 2017, per ara només n’han arribat 124 a l’Estat. Molts menys dels que ja han arribat al Regne Unit, França, Portugal, Àustria o Bèlgica, entre altres països, en el marc de l’acord europeu.
Increment del pressupost
Espanya no està entre els socis comunitaris que han obert la porta a més demandants d’asil, però disposa d’un dels pressupostos més generosos. La Unió Europea ha posat a disposició d’Espanya 78 milions d’euros per a l’acollida dels refugiats durant el 2016 i el 2017, segons confirmen fonts comunitàries a l’ARA. Uns diners que el govern espanyol en funcions no està utilitzant. La xifra representa un increment espectacular respecte al pressupost del 2015, que era de només 1,3 milions d’euros. L’augment s’explica per l’acord entre els països europeus per acceptar una quota mínima de refugiats, tant dels que estan a Grècia i a Itàlia com dels que estan a països tercers, com Turquia.
La UE va fixar les quotes a finals del 2015 seguint criteris com la població, el PIB i els refugiats acollits prèviament. Les subvencions per atendre els demandants d’asil també tenen en compte els nombre de persones que acull cada país. La Comissió Europea denuncia que, tot i els diners extres que reben els governs, no s’estan acollint els refugiats pactats. A Espanya li tocaria cada mes acollir unes 400 persones per arribar al 2017 amb la quota complerta. Amb només 124 refugiats arribats des del setembre del 2015, queda clar que el govern espanyol no està fent els deures.
El ministeri de l’Interior assegura que després de l’estiu ja hi haurà a l’Estat uns 1.000 refugiats -molt lluny encara dels més de 4.000 que haurien d’haver arribat- i atribueix la lentitud a les dificultats burocràtiques per identificar els refugiats als països on es troben abans de poder volar cap a Espanya. Brussel·les desmenteix aquestes traves burocràtiques. El ritme en l’acolliment de refugiats “és qüestió de voluntat política i no de problemes tècnics o burocràtics”, asseguren les fonts comunitàries consultades.
Catalunya ofereix places
Què passa si Espanya no utilitza els 78 milions d’euros? La normativa és clara: si un estat membre no utilitza tots els diners que se li han assignat per acollir els refugiats, els ha de retornar. Si segueix el ritme raquític actual d’acolliments, l’Estat no gastarà gran part dels diners dedicats als refugiats. I això malgrat que tant la Generalitat com l’Ajuntament de Barcelona i les entitats socials s’han ofert reiteradament al govern espanyol per acollir a Catalunya almenys 4.500 refugiats, la meitat dels que han d’arribar a l’Estat.
La Comissió Europea deixa clar que són els governs estatals els encarregats de decidir com es reparteixen els demandants d’asil pel territori, perquè tenen les competències en immigració i asil. “En aquest sentit, les decisions estan en mans de Madrid, la responsabilitat és seva”, afirmen les fonts. El govern de Rajoy encara no ha fixat cap quota per a les comunitats autònomes. En un viatge a Brussel·les a l’abril, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va criticar la deixadesa de l’executiu espanyol en la gestió dels refugiats, però les seves crítiques -tampoc les de la Generalitat- no han fet canviar l’actitud passiva de Madrid.
