WashingtonEls anomenats pares fundadors dels Estats Units van deixar clara la separació entre estat i religió en la seva Constitució. “No som un país cristià, sinó un país amb molts cristians”, explica Philip Goff, professor d’estudis religiosos de la Universitat d’Indiana. De fet, la primera esmena protegeix el dret a la llibertat religiosa. Goff admet, però, que la cultura americana, i les seves tradicions, estan lligades sobretot al cristianisme. I que el comunisme i la Guerra Freda van fer incrementar la presència de la religió i la paraula Déu -un Déu que cada nord-americà defineix com vol- en l’esfera pública. Així, la frase “Que Déu beneeixi Amèrica”, que diuen els presidents nord-americans al final dels seus discursos, és interpretada de manera diferent per un cristià, un jueu o per un musulmà.
Catòlics als Estats Units
Amb les grans onades d’immigració de finals del segle XIX i principis del segle XX, el nombre de religions i creences que es professaven al país va augmentar. Els catòlics eren una minoria després de la revolució americana: representaven només l’1% dels 2,5 milions d’habitants blancs de les 13 colònies britàniques que es van independitzar. A principis del segle passat, el percentatge va créixer fins a l’11% -d’una població de 76 milions de persones- amb l’arribada d’immigrants alemanys, irlandesos, italians i polonesos. I actualment són el 20% a causa de l’augment dels immigrants hispans al país.
Els EUA només han tingut un president catòlic, John F. Kennedy. L’actual, Donald Trump, es considera presbiterià, tot i que també ha dit que no és gaire religiós. El magnat, casat tres cops, va rebre un gran suport de votants religiosos, especialment evangelistes. El seu missatge xenòfob, i fins i tot islamòfob, va ressonar entre molts votants conservadors de religió cristiana.
