Escòcia insta Londres a respectar la "voluntat d’un Parlament democràtic"

LondresDiàleg sobre el referèndum però determinació rotunda que ha de “prevaler la voluntat del Parlament escocès” per fer-lo en les dates que la cambra de Holyrood decideixi la setmana vinent, i que seran entre la tardor del 2018 i els primers tres mesos del 2019, “un cop els termes del Brexit siguin clars i amb prou temps perquè Escòcia pugui triar una altra opció”. Aquest va ser el missatge inequívoc que va llançar ahir la primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, en un discurs davant la plana major del Partit Nacional Escocès (SNP) a Aberdeen. Sturgeon responia així a la primera ministra britànica, Theresa May, que dijous va assegurar que “ara no és el moment” per a una segona consulta, quan el país està a punt de posar en marxa les negociacions amb Brussel·les per sortir de la UE.

A pocs dies del “desastrós Brexit dur” al qual May està arrossegant el Regne Unit -“anteposant els interessos de l’ala dreta del seu partit als interessos de la gent”, segons Sturgeon-, a Downing Street ha esclatat una bomba política amb la qual no comptava. Dimarts i dimecres, el Parlament escocès debatrà el projecte de llei anunciat per Sturgeon, que serà aprovat amb els vots de l’SNP i dels Verds. A partir d’aquest moment, May es trobarà en un atzucac: continuar amb la seva negativa o “respectar un Parlament democràtic”, segons Sturgeon.

Al llarg del seu discurs, la primera ministra va posar l’accent en el futur país que els escocesos volen construir, si un de “lliure, millor i obert a tothom” o un sota governs tories. Per això va convidar els ciutadans al sud de la frontera a “unir-se” a ells. “Cal deixar enrere polítiques del passat que, que no s’equivoqui la primera ministra, no tornaran mai. Escòcia té dret a triar el seu futur, el futur d’Escòcia estarà a les mans dels escocesos”, va reblar.

Hi ha alternativa al trencament?

Enmig de l’intens debat obert entre Londres i Edimburg, la figura de Gordon Brown, ex primer ministre laborista, va tornar a emergir ahir, com ja va fer els dies previs al primer referèndum. Aleshores, la seva aportació va ser considerada decisiva -l’anàlisi demoscòpica ho va desmentir posteriorment- a favor de l’unionisme, ja que va arrencar in extremis una promesa de més autogovern als líders de l’executiu d’aleshores, la coalició de tories i liberals de David Cameron i Nick Clegg. A la seva circumscripció electoral de Kirkcaldy, Brown va proposar una mena de tercera via, la construcció d’un estat gairebé federal quan el Brexit sigui una realitat.

Poders per fixar l’IVA, per firmar acords internacionals o la creació d’un Banc Central amb representació de les home nations van ser algunes de les idees que va suggerir. A més de la pastanaga, però, també va fer servir el bastó. I va emfatitzar que “si surt del Regne Unit ara, Escòcia abandonarà també el mercat únic britànic; aquesta és la conseqüència de la independència”. L’SNP, però, malda per explicar que, justament, és la sortida del mercat únic europeu com a conseqüència del Brexit el que ha dut Sturgeon a fer els passos per tirar endavant el nou referèndum.

L’argument de Brown ressona més a Londres que no pas a Escòcia. Sobretot si es té en compte que el més calent és a l’aigüera i que bona part de les promeses del 2014 no han tingut una translació pràctica o han sigut rebaixades en relació amb el que s’havia dit. La paradoxa és que la proposta de Brown no és nova. És, de fet, el que pretenia Alex Salmond en el moment de negociar l’Acord d’Edimburg que va fer possible el primer plebiscit. Cameron va dir no a l’opció d’incloure l’anomenada devo-max a la papereta, una autonomia amb amplis poders; en essència, el que ahir va vendre Brown.

Europa i els independentistes

L’anunci de Sturgeon arrenca, en bona mesura, de la premissa de l’europeisme entusiasta dels escocesos, expressat en el referèndum del Brexit, en què un 62% va votar a favor de quedar-se a la UE. Per evitar el Brexit i la sortida del mercat únic europeu, l’opció seria abandonar el Regne Unit per integrar-se a la UE. Però l’última enquesta d’actituds socials del país, publicada a finals de l’any passat, suggereix que l’euroescepticisme és creixent: un de cada quatre escocesos vol sortir de la UE, mentre que un 42% vol veure reduïts els poders de Brussel·les.

Segons aquestes dades, l’animadversió cap a la UE hauria crescut en els últims 15 anys un 150%. El guru britànic de les enquestes, el professor John Curtice, de la Universitat de Strathclyde, a Glasgow, sosté que hi ha signes d’ambivalència entre els votants del sí a la independència i la seva empatia amb Brussel·les. “L’SNP -deia ahir a la BBC- afronta el risc que vincular la independència a quedar-se a la UE allunyi l’electorat que va donar suport al Brexit”. L’enquesta esmentada sosté que del 46% dels partidaris de la independència un 21% també continuen apostant pel Brexit. Un altre repte per a l’SNP és també la poca inclinació per un nou referèndum: només hi estan a favor, per ara, entre un 35% i un 41% de la població, segons les dades de Curtice.