L'Eurocambra aprova una directiva que restringeix el turisme sanitari
La nova legislació pretén aclarir els drets dels pacients que viatgen a l'estranger per rebre-hi tractament i garantir, a la vegada, l'estabilitat financera dels sistemes sanitaris
EstrasburgEl ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres a Estrasburg una normativa que intenta posar fre al turisme sanitari. La nova legislació, acordada per l'Eurocambra i el Consell de la UE, pretén aclarir els drets dels pacients que viatgen a l'estranger per rebre-hi tractament i garantir, a la vegada, la qualitat del servei i l'estabilitat financera dels sistemes sanitaris estatals. El text estableix les condicions pel reemborsament del tractament rebut i introdueix un sistema d'autorització prèvia que el pacient haurà d'obtenir, en alguns casos, al país d'origen per ser tractat a l'estranger. Els 27 disposen ara de dos anys i mig per transposar la normativa.
La nova norma només afecta els pacients que vulguin rebre certs tractaments en un altre país de la Unió, de manera que els ciutadans que vagin de viatge i es posin malalts podran seguir utilitzant la targeta sanitària europea, que cobreix tractaments d'urgència en estades curtes a l'estranger.
El nou text estableix que, per norma general, els ciutadans de la UE que visquin en un altre estat no necessiten autorització prèvia del seu país d'origen per rebre tractament mèdic al país de residència, i tenen dret que se'ls torni el cost que el tractament hauria tingut al seu propi país. El text fixa que sigui el país de residència del pacient qui pagui el tractament.
La norma, però, incorpora un sistema d'autorització prèvia que caldrà obtenir al propi estat, tal com demanava Madrid, per limitar el turisme sanitari. Així, es podrà exigir aquesta autorització quan els pacients hagin d'ingressar a l'hospital almenys una nit o bé en els tractaments altament especialitzats.
Els estats d'origen podran denegar l'autorització si dubten sobre la qualitat del tractament que rebria el malalt en l'altre país, si creuen que el trasllat perjudicaria el pacient, o si es comprometen a prestar el servei sol·licitat en un termini raonable.
Amb tot, la majoria de pacients prefereix rebre assistència sanitària al propi país i els estats només gasten prop d'un 1% del pressupost de sanitat en pacients que s'han tractat en un altre país.
