Internacional 17/04/2017

Europa dubta de les garanties democràtiques del referèndum a Turquia

Erdogan respon: "Mai farem cas dels informes que facin"

Esther Herrera
3 min
Una dona fa el senyal de la victòria amb una bandera turca i una fotografia d'Erdogan.

Brussel·lesEl Consell d’Europa i l'OSCE ho tenen clar. El referèndum a Turquia no compleix les normes d’estàndards democràtics a causa de la falta d’imparcialitat a la campanya. Tenint en compte aquesta informació, la Comissió Europea ja ha avisat que revisarà les reformes que s’aplicaran al país a partir d’ara i si estan en línia o no amb les obligacions que té com a país candidat a ser membre de la UE.

“En general, el referèndum no compleix amb les normes del Consell d’Europa”, ha lamentat aquest dilluns Cezar Florin Preda, líder de l’Equip de l’Assemblea Parlamentària de l’organisme. La institució, juntament amb l'Organització per a la Seguretat i Cooperació d’Europa (OSCE), va actuar com a observadora al referèndum i va advertir que el vot es va produir en un “marc legal inadequat”, a causa de la restricció de les llibertats per l’estat d’emergència que hi ha al país des del juliol. Tot i així han eludit parlar de frau.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha rebutjat les crítiques europees i ha advertit els observadors que "sàpiguen estar al seu lloc". "Hi ha una organització que es diu OSCE que prepara un informe que ha de dir que el referèndum va ser d'una manera o d'una altra. Mai farem cas als informes que facin. Que diguin el que vulguin", ha conclòs el president turc, que a partir d'ara té plens poders per nomenar jutges o dissoldre el Parlament.

Veïnatge incòmode

La informació provoca un malestar creixent dins de la UE, que té una complicada relació amb Erdogan. La seva deriva antidemocràtica no ha significat la fi de les negociacions d’adhesió. Amb tot, en una declaració conjunta entre el president de la Comissió Europea, l’Alta Representant per a la Política Exterior, Federica Mogherini, i el comissari d’Ampliació, Johannes Hahn, han advertit que “les reformes constitucionals i, especialment la seva posada en pràctica, es revisaran”. És a dir, està en el punt de mira per si les reformes compleixen les normes perquè Turquia segueixi com a país candidat, un procés que va començar el 1987 tot i que les negociacions no van començar oficialment fins al 2005.

Malgrat que les converses es troben 'de facto' paralitzades, el referèndum s’havia convertit a Turquia en un vot oficiós sobre les relacions del país amb la UE. Però la Unió es manté cauta: des de Brussel·les expliquen que “trencar ponts” amb Turquia seria la fi de les relacions, una decisió que no volen prendre els estats membres. Es necessiten mútuament, no només per a les relacions comercials, que interessen especialment Ankara, sinó sobretot per l’acord de refugiats encara vigent.

Els primers països a manifestar-se sobre el referèndum han sigut França i Alemanya. La cancellera Angela Merkel i el ministre d’Afers Exteriors alemany, Sigmar Gabriel, han deixat clar que Ankara té la dura tasca d’enfrontar-se a una societat “profundament dividida”, tal com han demostrat els resultats tan ajustats. I avisen que el govern ha de prendre en consideració els “dubtes” versats pel Consell d’Europa.

En la mateixa línia, el president francès, François Hollande, ha afirmat que “els valors i compromisos” adoptats per Turquia com a membre del Consell d’Europa han de “conduir a un diàleg lliure i sincer” amb tots els actors polítics. Això sí, ha recordat quina seria la fi de qualsevol futura relació amb la UE: la introducció de la pena de mort, una amenaça amb la qual ha jugat Erdogan des del cop d’estat fallit i que significaria que Turquia deixaria el seu estatus de país candidat, ja que la pena capital és il·legal a la UE. Més conciliadora s’ha mostrat Grècia, que ha expressat el seu “respecte” pel vot en un intent d’evitar mals majors amb el seu veí, amb qui intenta reunificar Xipre, de moment, sense èxit.

Per contra, la institució més contundent fins ara ha estat el Parlament Europeu. Gairebé tots el grups han mostrat el seu rebuig al resultat del referèndum turc. El president dels socialdemòcrates, Gianni Pittela, ha demanat la fi de les negociacions d’adhesió, tal com ja va demanar l’Eurocambra al novembre. El líder dels populars, Manfred Weber, ha assegurat que està “profundament preocupat”.

stats