Publicitat
Publicitat

CRISI DEL DEUTE

Europa tremola: Grècia s’aboca a les eleccions

El Parlament rebutja en primera votació el candidat a president

La política grega s’ha tornat a convertir en una muntanya russa. El Parlament d’Atenes va rebutjar el candidat a la presidència del país proposat pel govern, l’excomissari europeu Stavros Dimas, que només va obtenir 160 vots dels 200 necessaris. La coalició de govern de Nova Democràcia i el Pasok només va poder convèncer 5 diputats independents. Aquesta votació s’havia de celebrar al març, quan s’acabava el mandat de Kàrolos Papúlias, però el primer ministre Andonis Samaràs va decidir avançar-ho després que la troica li exigís més condicions a canvi de l’últim tram de finançament del segon rescat del país. L’Eurogrup va acordar una pròrroga que expira el 28 de febrer: a partir d’aleshores Atenes no té assegurat el finançament ni l’accés als mercats de deute. El gran dubte és qui governarà Grècia aleshores.

Primer de tres intents

El Parlament repetirà la votació el 23 i el 29 de desembre

L’elecció del president es repetirà el 23 de desembre i encara hi haurà una tercera oportunitat el dia 29, en què Dimas pot ser elegit amb només 180 vots. Però els socis de govern han de convèncer almenys 20 diputats independents, cosa que, segons els analistes, és molt difícil. Samaràs encara té un as a la màniga: pot canviar de candidat i apostar per un nom de més consens. Fotis Kuvelis, líder de l’Esquerra Democràtica, una nova formació de centre, sona a les travesses. Si no hi ha acord, la Constitució preveu la dissolució del Parlament i la convocatòria d’eleccions generals, que se celebrarien el 25 de gener o l’1 de febrer. Després de cinc anys d’austeritat draconiana, i amb un 26% d’atur oficial, l’esquerra alternativa de Syriza té un avantatge de 5 punts als sondejos.

Pànic als mercats La pitjor caiguda a la borsa des del 1987 i la prima de risc disparada

El retorn de la inestabilitat política a Grècia ha desencadenat el pànic a les borses davant la perspectiva que Syriza guanyi les eleccions i denunciï el memoràndum del rescat. Tant a la City com a Brussel·les s’han tornat a encendre totes les alarmes, com al conte Pere i el llop. I potser aquest cop el llop ve de debò. La borsa d’Atenes va patir la setmana passada la pitjor caiguda des del 1987, i la prima de risc, en un país on el deute equival al 180% del PIB, s’ha disparat al 8% i ha tornat a deixar Grècia virtualment fora dels mercats. Però aquesta crisi, a diferència del 2010, és més política que financera, perquè després de la quitança de l’any passat la majoria del deute grec està en mans públiques, del Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals d’Alemanya i França. El 2012 el president del BCE, Mario Draghi, va dir que faria “tot el que calgués” per defensar l’euro.

Brussel·les pressiona Juncker i Moscovici no volen Syriza al govern

El comissari europeu d’Economia, Pierre Moscovici, va dir dimarts en una roda de premsa a Atenes que la Comissió respectarà les decisions democràtiques de Grècia però que, “per descomptat”, tenen la seva “preferència”. Moscovici no s’ha reunit amb Alexis Tsipras, el líder de Syriza. Jean-Claude Juncker, cap de la Comissió Europea, va dir la setmana passada que Brussel·les “preferia cares conegudes als extremismes”. Després que Syriza posés el crit al cel, Juncker ha matisat que es referia a l’extrema dreta.

Syriza, el gran interrogant L’esquerra alternativa, entre el pragmatisme i la ruptura

Els governs de la zona euro volen que Grècia continuï aplicant l’austeritat i que retorni el deute (que equival al 180% del PIB). Syriza demana una quitança i ha promès als grecs aturar les retallades, revertir algunes privatitzacions i lleis que s’han aprovat en el marc del memoràndum i tornar a apujar el salari mínim fins als 751 euros bruts, el nivell d’abans del memoràndum (ara ha quedat en 586 euros).

La quitança és molt improbable, perquè aquest cop es faria obertament al cost de la butxaca dels contribuents i obriria la porta a la possibilitat que Itàlia o Portugal demanessin el mateix. Però Syriza ha començat a moderar els seus plantejaments, sobretot després d’haver guanyat les eleccions europees del maig, i ha enviat senyals clars d’europeisme. Grècia ha de pagar al BCE i als diversos bancs centrals europeus 3.500 milions d’euros el 20 de juliol i 3.200 milions més el 20 d’agost. L’última proposta de Brussel·les és una línia de “crèdit preventiu”.

Podem, a l’expectativa

El resultat a Grècia incidirà en la campanya espanyola

El risc de contagi, doncs, sembla més polític que financer. Per Jose Ignacio Torreblanca, de l’European Council on Foreign Relations, “no hi ha dubte que el que passi a Grècia tindrà una incidència important a Espanya: si guanya Syriza i hi ha un xoc amb els mercats, el PSOE i el PP ho aprofitaran contra Podem, però si, per contra, s’arriba a un acord, es desactivarà l’argument de la por”. Torreblanca considera que, “si finalment Syriza governa a Grècia, els creditors s’hi hauran d’asseure a negociar”.

Més continguts de