Publicitat
Publicitat

Grècia, més a prop de les eleccions anticipades

El candidat del govern a la presidència del país no ha obtingut la majoria necessària al Parlament, en el segon intent. Si el dia 29 no ho aconsegueix, el país anirà a les urnes

El govern grec ha perdut la segona votació al Parlament per elegir el president del país i cada dia té més a prop les eleccions anticipades. Com va passar el dia 21, els diputats han tornat a rebutjar el candidat Stavros Dimas, excomissari europeu, que només ha obtingut 168 dels 200 vots necessaris. Ha tingut el suport dels diputats conservadors de Nova Democràcia i el moribund partit socialista, el Pasok, a més de 13 independents. Les eleccions s'havien de celebrar al març, però el primer ministre, Andonis Samaràs, va decidir avançar-les després que la 'troica' li exigís més condicions a canvi de l'últim tram de finançament del segon rescat del país. L'Eurogrup va acordar una pròrroga que expira el 28 de febrer: a partir d'aleshores Atenes no té assegurat el finançament ni l'accés als mercats de deute.

El país s'exposa a una nova crisi política, després que un diputat denunciés un intent de compra de vot per un empresari anònim, que li oferia 3 milions d'euros si donava suport al candidat governamental.

L'elecció del president es repetirà el 29 de desembre, quan Dimàs pot ser elegit amb 180 vots. Però els socis de govern encara han de convèncer almenys 12 diputats independents més, cosa que segons els analistes és molt difícil.

Si no hi ha acord, la Constitució preveu la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions generals, que se celebrarien el 25 de gener, l'1 de febrer o el 8 de febrer. Després de cinc anys d'austeritat draconiana, l'esquerra alternativa de Syriza té un avantatge d'entre 5 i 6 punts a les enquestes.

Com han reaccionat els mercats?

El retorn de la inestabilitat política a Grècia ha desencadenat el pànic a les borses davant la perspectiva que Syriza guanyi les eleccions i denunciï el memoràndum del rescat. Tant a la City com a Brussel·les s'han tornat a encendre totes les alarmes com al conte 'Pere i el llop'. I potser aquest cop el llop ve de debò. La borsa d'Atenes va patir la setmana passada la pitjor caiguda des del 1987, i la prima de risc, en un país on el deute equival al 180% del PIB, s'ha disparat al 8% i ha tornat a deixar Grècia virtualment fora dels mercats.

Aquesta crisi, a diferència del 2010, és més política que financera, perquè després de la quitança de l'any passat la majoria del deute grec està en mans públiques, del Banc Central Europeu (BCE) i els bancs centrals d'Alemanya i França. El 2012, el president del BCE, Mario Draghi, va dir que faria "tot el que calgui" per defensar l'euro. Aquest és per als analistes el millor tallafoc per a un hipotètic contagi de la crisi grega.

Què diu Brussel·les?

El comissari europeu d'Economia, Pierre Moscovici, va dir dimarts en una roda de premsa a Atenes que la comissió respectarà les decisions democràtiques de Grècia, però que "per descomptat, tenim la nostra preferència". Moscovici no s'ha reunit amb Alexis Tsipras, el líder de Syriza. Jean-Claude Juncker, cap de la Comissió Europea, va dir la setmana passada que Brussel·les "preferia cares conegudes als extremismes". Després que Syriza posés el crit al cel, Juncker ha matisat que es referia a l'extrema dreta.

Què defensa Syriza?

Els governs de la zona euro volen que Grècia continuï l'aplicació de l'austeritat i que retorni el deute. Syriza demana una quitança i ha promès als grecs aturar les retallades i revertir algunes privatitzacions i lleis que s'han aprovat en el marc del memoràndum. La quitança és molt improbable, perquè aquest cop es faria obertament a cost de la butxaca dels contribuents i obriria la porta que Itàlia o Portugal demanin el mateix. Però si finalment Syriza –que ha començat a moderar els seus plantejaments, sobretot després d'haver guanyat les eleccions europees del maig– arriba al poder a Grècia, els creditors s'hi hauran d'asseure a negociar. Grècia ha de pagar al BCE i als bancs centrals europeus 3.500 milions d’euros el 20 de juliol i 3.200 milions més el 20 d’agost.

El risc de contagi és polític

"Els inversors privats tenen menys a perdre que fa dos anys, i sembla que es mouen amb l'escenari d'un risc polític que pot arribar a ser assumible", explica a l'ARA Jose Luís Martínez Campuzano, estrateg a Espanya de Citybank. "Grècia ha passat a un segon pla: ara totes les mirades estan posades a Rússia", constata. L'analista afegeix que els mercats ja han assumit que avui no hi haurà quòrum al Parlament grec i que la situació a curt termini pot ser difícil de governar, però esperen solucions com la línia de crèdit preventiu que s'està discutint Brussel·les.

Com pot afectar la campanya de Podem a Espanya?

El risc de contagi, doncs, sembla més polític que financer. Per José Ignacio Torreblanca, del European Council on Foreign Relations, "no hi ha dubte que el que passi a Grècia tindrà una incidència important a Espanya: si guanya Syriza i hi ha un xoc amb els mercats, el PSOE i el PP ho aprofitaran contra Podem, però si, al contrari, s'arriba a un acord, es desactivarà l'argument de la por". Torreblanca considera que "si finalment Syriza governa a Grècia, els creditors s'hi hauran d'asseure a negociar".

Més continguts de