13/07/2017

Feblesa europea als Balcans

3 min
El primer ministre serbi, Ivica Dacic, en una conferència a Munic el 2014.

“Els Balcans s’estan convertint en el tauler d’escacs on juguen les grans potències”, assegurava la cap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, el mes de març passat després de visitar la regió. Ho deia només unes setmanes després que, a Brussel·les, el president de la Comissió Europea hagués advertit al nou vicepresident dels Estats Units, Mike Pence, que anessin amb compte amb la tàctica d’esperonar el Brexit i altres possibles sortides de la Unió perquè “si la UE s’esfondra -li hauria dit Juncker-, hi haurà una altra guerra als Balcans Occidentals”.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fa mesos que Brussel·les intenta recuperar influència política i econòmica en una regió que ha vist com el seu horitzó comunitari és cada cop més difús i on Rússia ha sabut ocupar el buit europeu, alhora que Turquia, els estats del Golf i la Xina hi consoliden la seva influència econòmica. Empreses xineses construeixen la nova línia ferroviària entre Belgrad i Budapest, carreteres i centrals elèctriques a la República Srpska o un corredor logístic entre el port grec del Pireu -també de propietat xinesa- i els principals mercats de l’Europa Central i Occidental. Rússia juga a la desestabilització política a Montenegro i ha invertit milers de milions en hidrocarburs a Sèrbia.

La Unió Europea intentava, aquesta setmana, tornar a guanyar posicions amb una cimera comunitària encapçalada per Angela Merkel i Emmanuel Macron amb els representants dels sis països dels Balcans Occidentals que aspiren a formar part de la UE “algun dia”, segons va precisar la cancellera alemanya, sense treure l’adhesió dels llimbs on ha caigut fa anys. La cimera de Trieste ha sigut més econòmica que política i el missatge, a més, és que tot depèn dels esforços d’integració que facin els mateixos països dels Balcans.

La UE demana enfortir la cooperació regional, crear una àrea econòmica que garanteixi la circulació de béns, serveis, capitals i treballadors. Un embrió de mercat comú, que voldrien en funcionament a mitjans del 2018, per a uns països que encara es miren amb recel. Sèrbia i Kosovo passen periòdicament de la cooperació a la confrontació. Bòsnia i Hercegovina continua immersa en la paràlisi administrativa que suposa la camisa de força dels Acords de Dayton, convertida, a més, en el país més pobre d’Europa, amb un 50% de la població vivint al llindar de la pobresa. Albània i Montenegro acaben de celebrar eleccions. La situació política és fràgil i la proposta europea té uns quants detractors. A Montenegro i Kosovo, per exemple, els aranzels duaners són una font d’ingressos importants que no volen perdre.

“Alguns països estan preocupats per si això es converteix en una substitució de la UE o en una reconstrucció de Iugoslàvia”, explicava Ivica Dacic, el ministre serbi d’Afers Estrangers a Politico. “Ningú parla de recrear Iugoslàvia -assegurava un funcionari comunitari a un grup de periodistes dies abans de la cimera-, l’objectiu és un mercat de 20 milions de consumidors”. Però “el passat reapareix en pràcticament cada conversa que tenim”, es lamenta un altre funcionari implicat en les negociacions.

Un informe recent del Banc Mundial diu que les economies dels Balcans necessitarien créixer a un ritme anual del 6% per igualar la mitjana europea el 2030. La realitat és que, de moment, ho fan a poc més del 3%, i la distància entre la UE i els seus eterns candidats augmenta. Els Balcans continuen sent el punt més feble de la UE. L’escenari d’un fracàs europeu que s’eternitza.

stats