Publicitat
Publicitat

Primer pas a França per aprovar la Carta Europea de les Llengües Regionals

Alerta per la regressió que pot representar en l'ús del català a la Catalunya Nord

L'Assemblea Nacional francesa ha aprovat aquest dimarts per una àmplia majoria iniciar el procés per ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals, un text que França va signar el 1999 però que mai ha ratificat perquè es va declarar inconstitucional.

Ara, 15 anys després i aprovat el projecte de llei per a la seva ratificació, s'obre un llarg procés que ha de finalitzar amb una reforma constitucional que podria arribar a requerir un referèndum, però que l'actual majoria parlamentària vol aprovar en una sessió extraordinària de les dues cambres legislatives.

Alerta a la Catalunya Nord

A la Catalunya del Nord s'afronta amb preocupació aquesta Carta, que, si s'aprovés amb l'actual redactat, suposaria "un pas enrere" per a l'ús del català. Miquel Mayol, fundador de La Bressola, creu que fins i tot posaria en perill "tot el que s'ha aconseguit els darrers anys".

Segons Mayol, el que hauria de ser un dia històric per a la Catalunya del Nord podria suposar a la llarga "un nou pas enrere" en l'ús normalitzat del català i de la resta de llengües regionals que es parlen a França.

En aquest sentit, explica que quan França va signar la Carta de les Llengües Regionals, l'any 1999, ho va fer incloent-hi una declaració interpretativa amb l'objectiu –finalment no aconseguit– d'assegurar la seva constitucionalitat.

Aquesta declaració, inclosa a la proposta que s'ha votat aquest dimarts a l'Assemblea Nacional, precisa que el fet de pertànyer a un "grup de parlants" no dóna cap dret particular i que la Carta ha de ser compatible amb els principis d'igualtat de la Constitució, que "garanteix la igualtat de tots els ciutadans sense distinció d'origen, raça o religió".

A més, i per respectar l'article 2 de la Constitució, la declaració interpretativa afegeix que la Carta no ha d'oposar-se a "l'ús del francès per part de les persones morals públiques i privades per a l'exercici de missió del servei públic i en la relació entre els usuaris i les administracions i serveis públics".

Per tot això, Mayol assegura que l'actual redactat del text "priva la Carta original de tota eficàcia" i fins i tot "posa en perill la feina feta els darrers anys" amb l'escola immersiva, per exemple. Així, Mayol assegura que tant catalans com bascos, bretons o occitans estan "en contra de la Carta perquè suposa un retrocés" respecte a l'actual estadi en el qual es troben les llengües minoritàries o regionals.

"Un gest cosmètic"

Mayol assegura que el que està fent el govern francès "és un simple gest cosmètic" que vol oferir als ciutadans la imatge que el president François Hollande compleix amb els seus compromisos electorals en un tema que no preocupa especialment el conjunt dels francesos.

Amb tot, el procés que s'ha encetat aquest dimarts per aprovar definitivament la Carta de les Llengües Regionals es preveu llarg i de futur incert.

Si el tràmit continués el curs habitual de la resta de proposicions de llei, el text passaria ara al Senat, on es debatria i votaria abans de convocar-se un referèndum per a la seva aprovació definitiva.

Aquesta possibilitat, però, no sembla que sigui plausible i tot apunta al fet que el govern francès optarà per portar el text al Congrés perquè diputats i senadors el votin conjuntament. Per a la seva aprovació seria necessari el vot positiu d'una majoria de tres cinquenes parts.

Més continguts de