França allarga l’estat d’emergència
El suport popular contrasta amb la denúncia d’associacions per als drets que critiquen els abusos
ParísAvui entra en vigor a França una nova pròrroga de tres mesos -la segona- de l’estat d’emergència decretat per François Hollande el passat 14 de novembre, l’endemà dels atemptats que van causar 130 morts i centenars de ferits a París. Ningú no descarta una nova prolongació més enllà del 26 de maig, sobretot de cara a l’Eurocopa, al juny i juliol. Algunes veus comencen a denunciar les derives autoritàries de l’excepcionalitat.
La prolongació respon a l’argumentari del govern socialista de Manuel Valls després dels atemptats, que anteposa la política de seguretat a una pèrdua temporal del paper del poder judicial i insisteix a recordar que l’amenaça jihadista és un fet. Així, el ministre d’Interior, Bernard Cazeneuve, expressava fa uns dies que “en un context de risc terrorista elevat, no prolongar l’estat d’emergència seria injustificable”.
La decisió compta amb la majoria de la cambra, en un acord que es trenca en el punt que implica la retirada de la nacionalitat als binacionals que atemptin contra la seguretat, un punt que aixeca polseguera al Partit Socialista.
A més, la mesura compta amb un ampli suport popular. Segons els últims sondejos publicats, quatre de cada cinc francesos es mostren favorables a l’estat d’emergència. Malgrat tot, comencen a fer-se sentir les veus d’associacions que qüestionen l’eficàcia de les mesures preses i denuncien la restricció de llibertats que suposen.
Veus discordants
L’estat d’emergència permet els escorcolls sense ordre judicial i reduir la llibertat de moviment a persones sospitoses. També limita el dret de manifestar-se.
“El més preocupant de tot plegat -explica a l’ARA Françoise Dumont, presidenta de la Lliga dels Drets de l’Home-és el desplaçament de competències, que reforça els poders de la policia administrativa i de l’executiu”. A més, segueix Dumont, “la majoria de francesos ignoren en què consisteix l’estat d’emergència, no saben que ja existeixen lleis que els poden protegir”. “Decretat sota el xoc emocional del moment, produeix uns efectes clarament desproporcionats i contraris als drets fonamentals. És per això que en demanem l’aixecament i hem emprès accions jurídiques”. L’entitat ja ha guanyat una petita batalla legal: des del 19 de febrer és il·legal que la policia copiï les dades informàtiques dels dispositius que es trobin en els domicilis escorcollats sense l’autorització d’un jutge. En el primer període d’estat d’emergència s’han fet 3.397 escorcolls i uns 400 confinaments a domicili.
Dominique Curis, una de les autores de l’informe d’Amnistia Internacional sobre l’impacte de l’estat d’emergència, subratlla el fet que la majoria de confinats es troben en la situació paradoxal d’haver de demostrar la seva innocència sense saber de què se’ls acusa. Curis explica que les denúncies procedeixen en molts casos de notes anònimes de veïns o coneguts, o d’informes que el ministeri de l’Interior considera secrets.
Un malson
És el cas de l’Issa, un comerciant que va ser denunciat per una amiga de la seva dona després d’una disputa. L’Issa, contactat per l’ARA dijous passat, el mateix dia que li aixecaven l’arrest domiciliari, estava obligat a passar tres cops al dia per comissaria i a quedar-se a casa de les vuit del vespre a les set del matí: “Ha sigut humiliant, però el meu malson encara no ha acabat -deia l’Issa-, m’he endeutat fins a les celles i la policia encara té el meu passaport”.
Deriva autoritària
Juntament amb la Lliga i de la mà de l’advocat Ariel Alimí, cinc exconfinats a domicili han denunciat aquesta setmana el ministre de l’Interior per atemptat contra la llibertat individual. “Estem entrant en un estat policial -afirma Alimí-, l’estat d’emergència havia de durar dotze dies, un moment, i el moment ja comença a ser massa llarg.”
Alimí, que ha portat fins ara 15 casos de confinats a domicili i n’ha guanyat 11, està convençut que, per al govern Valls, l’estat d’emergència arriba a França amb vocació de quedar-s’hi.
Per a Alimí, la mesura era simbòlicament necessària després del xoc causat pels atemptats, però ara no és sinó una deriva autoritària a la recerca de beneficis electorals de cara a les eleccions presidencials del 2017: “L’estat d’emergència és un laboratori per aprovar una reforma penal que ja s’està gestant: l’estat de dret està canviant a França”. Segons aquest advocat, la situació actual només condueix a produir més divisions i estigmatitzacions a la societat francesa.
