Adéu al camp d'Idomeni, símbol de la resistència contra l'Europa fortalesa

BarcelonaLa previsió inicial era de deu dies, però el desplegament de 700 policies grecs ha permès completar el desallotjament del camp de refugiats d'Idomeni, a la frontera entre Grècia i Macedònia, en tan sols 72 hores, segons han confirmat aquest dijous les autoritats hel·lenes. Dels 8.400 migrants que resistien al camp improvisat dimarts passat, quan va començar el desmantellament, 3.783 han estat traslladats en autobusos a camps militars. La resta (4.617) han rebutjat la 'solució' que els proposava l'Estat grec i han marxat a peu del lloc en busca d'altres refugis improvisats -alguns d'ells, a Salònica-. Els motius d'aquesta decisió són, segons denunciava aquest mateix dijous Metges Sense Fronteres (MSF), "el desplaçament forçós, la falta d'informació i les restriccions imposades a l'ajuda humanitària durant el desallotjament".

"Siguem clars, això no pot ser considerat una reubicació voluntària ja que aquestes persones [refugiades] no tenien una altra opció", lamenta en un comunicat Loïc Jaeger, coordinador general de l'ONG a Grècia, mentre que el coordinador d'MSF a Idomeni, Michele Telaro, qualifica d'"inacceptable" que les autoritats gregues no hagin donat "informació precisa" als refugiats de les condicions que es trobarien als camps oficials ni del futur que els esperava un cop hi arribessin. MSF explica que en els darrers dies ha atès moltes persones amb crisis d'ansietat davant la incertesa que els suposava haver de marxar del campament, on tenien cobertes les necessitats bàsiques i podien sobreviure dignament gràcies al suport i iniciatives d'organitzacions i voluntaris independents.

"Traslladar als refugiats dels campaments informals a camps formals no és la solució. A Europa, l'any 2016, els refugiats no haurien d'estar vivint en tendes de campanya. Tenen dret a que les seves peticions d'asil siguin escoltades i a que que se'ls faciliti habitatges perquè puguin reiniciar les seves vides en condicions de seguretat", es queixa Jaeger. Als camps oficials, de fet, no està permès l'accés de premsa ni voluntariat, pel què es fa difícil confirmar que hi hagi unes condicions mínimes o que els migrants pugin iniciar amb garanties els tràmits per sol·licitar asil. "Els diuen que els podran donar asil, però no s’està garantint", denunciava fa uns dies a l'ARA la Plataforma Stop Mare Mortum.

De fet, més que buscar una solució real per a les persones acampades a Idomeni, l'operació exprés d'Atenes per desallotjar el camp té a veure amb motius econòmics. El bloqueig de les vies de tren que uneixen Grècia amb Macedònia, les quals estaven plenes de tendes de refugiats, suposaven una important pèrdua de beneficis en el comerç de mercaderies. Segons informa Efe, l'empresa ferroviària TrainOSE havia declarat pèrdues de 2,5 milions d'euros. Una xifra destacalble, apunta l'agència de notícies, tenint en compte que els beneficis de la companyia el 2015 van ser de 2,75 milions.

Atenes, el pròxim objectiu del govern grec

El desmantellament d'Idomeni posa punt i final a tot un símbol de la resistència dels refugiats davant l'Europa fortalesa. El camp havia arribat a acollir 14.000 persones, bloquejades des que a principis de març es van tancar les fronteres a la ruta dels Balcans. Moltes d'elles, cansades, desesperades i impotents, van acabar abandonant el lloc, però la majoria va decidir quedar-se per exigir el seu dret a continuar el seu viatge cap al nord d'Europa. Unes protestes reprimides durament per la policia macedònia -sobretot- però també grega amb gasos lacrimògens, bales de goma i bombes de so.

Llegiu el reportatge 'El camp d'Idomeni, final de trajecte'

El govern grec ja ha avisat que el desmantellament de l'assentament més gran de refugiats al país -en el qual hi ha atrapades unes 54.000 persones que fugen de la guerra i la misèria- s'estendrà a la resta de camps improvisats, començant pels del port del Pireu i l'antic aeroport d'Atenes, Elinikón. El ministre adjunt de Protecció Ciutadana grec, Nikos Toskas, afegia aquest dijous en una radio local que a principis de la setmana que ve s'hauria desallotjat també les 2.000 persones que hi ha en una estació de servei propera a Idomeni, informa l'agència Efe.

Les seves paraules podrien fer referència als camps instal·lats a les gasolineres d'EKO o BP situats prop de la frontera, o inclús al que hi ha improvisat al voltant de l'Hotel Hara. "EKO Station viu normalitat aquests dies, però sabem que després d'Hotel Hara i BP anem nosaltres", explica a l'ARA el fotoperiodista català i membre d'EKO Project David Zorrakino, recent tornat de la zona. Queda clar que la voluntat de Grècia és acabar amb tots els camps informals. La incògnita ara és saber què en serà dels seus ocupants, els refugiats.