Els deures del nou govern grec amb el tercer rescat: retallades, privatitzacions i més impostos
L'executiu que sorgeixi de les eleccions tindrà un marge de maniobra gairebé nul sota la tutel·la dels creditors
Enviada especial a AtenesEl nou govern grec, sigui quin sigui el joc d'aliances després del resultat d'ahir, té uns deures molt clars i un marge de maniobra gairebé nul. Ha d'aplicar els compromisos recollits al document de 29 pàgines que l'executiu de Syriza va signar, contra les cordes, el mes passat.
El tercer «memorandum d'entesa» que Atenes ha pactat amb els creditors internacionals i que manté el principi de retallades a canvi de més crèdits i finançament a comptagotes a mesura que les reformes es fan realitat. La mateixa recepta que no ha servit per treure Grècia de la pitjor crisi econòmica que pateix des de la II Guerra mundial i que l'ha convertit en el país més endeutat de l'euro: el seu deute equival al 180% de la seva riquesa.
Sis anys després de l'esclat de la crisi a Grècia (una crisi bancària que es va convertir en crisi del deute públic gràcies al govern socialdemòcrata de Iorgos Papandreu i els socis europeus), un de cada quatre grecs continua a l'atur (un de cada dos entre els joves menors de 25 anys), i els bancs estan descapitalitzats i no donen crèdit (el 'corralito' continua vigent i els grecs només poden retirar dels caixers 300 euros a la setmana), els ingressos familiars han caigut un 30% de mitjana i ni tan sols una bona temporada turística ha servit per aixecar els ànims.
Tutel·la dels creditors
El tercer memoràndum està dissenyat per lligar curta la corda d'Atenes. Cada trimestre el govern grec haurà de demostrar que ha complert, si vol rebre el proper tram dels 86.000 milions en crèdits compromesos pel Mecanisme Europeu d'Estabilitat. El Fons Monetari Internacional (FMI) que formava part de la troica en els dos rescats anteriors decidirà en la primera revisió si s'implica en el tercer rescat i diu que no posarà més diners perquè ja és evident que Grècia no podrà tornar els crèdits. El text de l'acord diu clarament que «el govern grec es compromet a consultar i acordar amb la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional totes les accions rellevants per assolir els objectius del memoràndum» abans que es converteixin en lleis. Abans de les eleccions el Parlament ja va haver d'adoptar pel procediment d'urgència un llistat «d'accions prioritàries» i abans que s'acabi l'any ha d'aprovar fins a 120 lleis. El pressupost de l'any vinent i les retallades per als propers tres anys han de ser sobre la taula dels creditors el mes que ve. Les institucions intervindran directament sobre el sistema bancari. L'oficina d'estadística grega també estarà controlada pels creditors per evitar que Atenes manipuli les xifres.
Més retallades
El tercer rescat preveu un «ajust fiscal» del 5% del PIB en els propers tres anys, mentre que les previsions econòmiques apunten que la recessió s'aprofundirà (amb una caiguda del 2,3% aquest any i un 1.3% el 2016) . Tot i això, el govern ha de tancar l'any amb superàvit pressupostari (sense tenir en compte el pagament del deute). S'ha compromès a retallar les pensions per estalviar un 1% del PIB i a augmentar l'edat de jubilació dels 62 als 67 anys, a més d'acabar amb les jubilacions anticipades. També s'han de retallar les ajudes socials i la despesa sanitària.
Pujada d'impostos
El memoràndum conté tota una col·lecció de mesures per augmentar els ingressos fiscals, que inclouen la retallada de les bonificacions a l'impost del dièsel per als pagesos, un augment de l'IVA fins al 23%, i el manteniment de l'impost a la primera vivenda (l'Enfia, que es cobra amb el rebut de la llum).
Menys drets laborals
Atenes s'ha compromès a una reforma laboral per ajustar-se a la legislació europea en matèria «d'acomiadaments col·lectius, acció industrial i negociació col·lectiva», garantint que «no es pot tornar a les polítiques del passat, que són incompatibles amb els objectius d'un creixement sostenible i inclusiu». Es liberalitzaran algunes professions tancades, com els notaris i els agutzils.
Privatitzacions
El govern grec ha d'aplicar un «ambiciós programa de privatitzacions» que es farà amb un nou mecanisme. Tots els béns del país s'han de posar en un fons per valor de 50.000 milions que ha de servir com a garantia del deute i de la recapitalització dels bancs. El mercat energètic i altres sectors claus per al consum seran liberalitzats. Grècia ha de posar en marxa un pla general d'infraestructures, que afectarà carreteres, trens, el transport marítim i els aeroports (després que tots els que són rendibles pel turisme ja han estat privatitzats).
Reforma de l'administració pública
Grècia ha d'adoptar una «legislació per acabar amb les intervencions polítiques sobre les investigacions relacionades amb delictes financers i la corrupció», reformar el sistema judicial i acabar amb les gratificacions extraordinàries i les dietes dels funcionaris.
