Publicitat
Publicitat

L'IMPACTE DELS PLANS D'AUSTERITAT

Les retallades i la crisi posen al límit el sistema educatiu i amenacen la cohesió social

Grècia ha tancat 1.000 escoles

Dos anys d'austeritat han tingut un fort impacte en el sistema educatiu públic grec, que escolaritza el 95% de la població. Seguint les mesures de la troica (UE, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) el govern ha tancat 1.056 escoles i instituts i manté l'objectiu de suprimir gairebé dos mil centres educatius (un 15% del total) abans del 2014. "Les conseqüències a les zones rurals i sobretot a les illes són terribles, perquè amb les retallades també s'han eliminat les beques de transport", explica Pavlos Charamis, director del centre de recerca d'Olme, el sindicat grec de professors de secundària.

La titular d'Educació de l'últim govern del Pasok, Anna Diamantopoulo, es va guanyar a l'octubre el sobrenom de la ministra de les fotocòpies , perquè els llibres de text, que l'estat garanteix a tots els alumnes, no van estar disponibles fins al desembre. Les escoles no tenen diners per pagar les despeses de funcionament, el manteniment s'ha transferit a uns ajuntaments amb les finances sota mínims i els directors, convertits en gerents, fan malabarismes amb les finances.

S'han suprimit els programes específics per a alumnes amb necessitats educatives especials. "Ara no podem ajudar-los: les desigualtats seran molt més profundes", adverteix el professor. El sindicat està fent els seus propis càlculs per determinar els nivells del fracàs escolar, ja que l'administració ha deixat de donar dades: fins ara estimen que un de cada deu alumnes no acaba l'educació primària. "I si les coses continuen així, el curs que ve seran el 15%", assenyala Charamis.

Abandonament escolar

L'escola viu en primera línia la combinació de les retallades de recursos i l'agreujament de la crisi: "Cada vegada tenim més famílies que han de deixar de portar els fills a l'escola perquè els ajudin amb l'economia", explica una mestra de primària del barri d'Attiki que s'estima més no donar el seu nom.

El sindicalista alerta de la fractura social creixent, que es reflecteix en problemes de convivència als centres: "Les famílies immigrades estan deixant de portar els seus fills a l'escola per por que els agredeixin els neonazis de l'Alba Daurada, que comencen a organitzar-se també als instituts: se senten més segurs si es queden a casa", alerta. "Tampoc el discurs de l'estat contra els immigrants il·legals ens ajuda: molts pensen que si escolaritzen els fills els deportaran". Les vacunes, que són obligatòries però no finançades per l'estat, són motiu constant de tensions entre els pares: "És més fàcil donar les culpes als que estan pitjor, i hi ha gent que exigeix que els nens que no estan vacunats siguin expulsats de les escoles: abans podíem resoldre aquests conflictes, però ara no tenim cap recurs", lamenta.

A l'escola grega no hi ha servei de menjador públic i cada dia són més freqüents els casos de desnutrició. "Els nens vénen amb carmanyola, però n'hi ha que no tenen menjar o que no en tenen prou, i constantment veiem alumnes que es desmaien al pati", denuncia la mestra d'Attiki.

Amb les retallades el currículum ha perdut hores de llengües estrangeres, música, esports, art, educació ambiental, educació per a la salut i ciutadania. "El que pretenen és que l'escola ensenyi només a llegir i escriure i parlen obertament d'un sistema educatiu orientat al mercat", critica Themis Kotsifakis, secretari general del sindicat.

Sous d'entre 640 i 1.400 euros

El memoràndum , l'acord entre el govern grec i la troica , preveu retallar 150.000 funcionaris, dels quals uns 40.000 serien mestres. Des del 2010 no s'han renovat 16.000 docents. L'edat de jubilació s'ha apujat als 70 anys i cal haver cotitzat 40 anys per rebre la pensió sencera. Els sous del professorat -que abans de la crisi ja eren els més baixos de l'eurozona- s'han retallat un 50%: un mestre que comença guanya 640 euros i un amb 35 anys d'experiència no passa dels 1.400.

Més continguts de