Grècia fa els deures i posa en marxa quatre centres de registre de refugiats a les illes

BarcelonaA les portes de la cimera europea de dijous i davant la creixent pressió de Brussel·les per controlar el flux de refugiats a Europa, el govern grec ha anunciat la posada en marxa de quatre dels cinc centres de registre de refugiats a què s'ha compromès Atenes. El ministre de Defensa, Pannos Kamenos, soci ultraconservador del govern de Syriza, ha revelat que els centres estan "operatius i preparats per acollir els refugiats". Els anomenats 'hotspots' s'han establert a les illes de Lesbos, Chios, Leros i Samos, convertides en la principal porta d'entrada a Europa des de Turquia en l'actual crisi de refugiats. El cinquè centre, a l'illa de Kos, estarà operatiu "d'aquí a cinc dies", segons ha dit el ministre, malgrat la forta oposició de l'alcalde conservador, que denuncia l'impacte sobre la indústria turística.

El president del Consell Europeu, Donald Tusk, s'ha reunit a Atenes amb el primer ministre Alexis Tsipras i ha rebaixat el to davant d'Atenes, assegurant que "excloure Grècia de la zona de lliure circulació de Schengen no resoldrà el problema migratori a Europa: "Vull ser clar: excloure Grècia de Schengen no resol cap dels nostres problemes", ha dit als periodistes al final de la trobada. Aquestes paraules arriben en plena crisi humanitària provocada per l'ofensiva combinada de Rússia i el règim sirià sobre la ciutat siriana d'Alep, principal bossa de la resistència rebel al nord de Síria, que ha provocat un desplaçament massiu de població sobre la frontera amb Turquia. Ankara es resisteix per ara a obrir el pas als refugiats i bombardeja la zona per evitar l'avenç dels kurds. Mentrestant, la UE intenta negociar amb el govern d'Erdogan que freni els refugiats en el seu territori.

Tusk ha viatjat a Atenes després de reunir-se a Praga amb els governs de diversos països de l'Est –República Txeca, Hongria, Polònia, Eslovàquia, Bulgària i Macedònia– que reclamen que Grècia quedi fora de la zona de lliure circulació, al·legant que incompleix el seu compromís de vigilància de les fronteres exteriors. El país més afectat per la crisi de l'euro està en la primera línia de l'arribada, amb una frontera marítima formada per milers d'illes, i Atenes al·lega que no pot fer res més per aturar les precàries embarcacions amb què milers de persones –la majoria, famílies amb criatures– intenten trobar la seguretat a Europa. A la reunió de Praga es va acordar oferir recursos a Macedònia –que no és membre de la UE– i Bulgària perquè controlin més les seves fronteres: els dos països han començat a construir una tanca en la línia amb Grècia que deixarà més refugiats atrapats al país mediterrani.

El govern grec ha volgut arribar a la cimera amb els deures fets, després d'haver acceptat també la proposta alemanya del desplegament d'una missió naval de l'OTAN amb tasques de suport als guardacostes turcs i grecs per controlar l'activitat dels traficants. Encara queda pendent que s'acabi la construcció de dos centres de trànsit per a refugiats a Atenes i Tessalònica. Abans de la cimera, Tsipras participarà en una reunió amb deu països de la UE més Turquia, i és possible que també es reuneixi per separat amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el primer ministre truc, Ahmet Davutoglu.