Hollande admet que França va ser responsable dels crims nazis

BARCELONA."Van ser uns crims comesos a França i per França", va dir ahir François Hollande en el setantè aniversari de la deportació de 13.152 jueus als camps d'extermini nazi. El president francès va participar en la cerimònia d'homenatge organitzada al mateix punt on el 1942 hi havia el Velòdrom d'Hivern de París. Allà es van detenir i amuntegar "en condicions inhumanes" més de 13.000 persones -entre les quals 5.919 dones i 4.115 nens-. Va ser la primera gran batuda. Després en van venir d'altres.

"No va caler mobilitzar ni un sol soldat alemany" per a aquesta operació, reconeixia Hollande. Va ser la gendarmeria francesa la que es va encarregar d'aquestes detencions i del control del Velòdrom, proper a la torre Eiffel. L'edifici de la vergonya va ser derrocat el 1959 i avui només en queda una placa commemorativa a l'anomenada plaça dels Màrtirs.

Un missatge polític

François Hollande va reconèixer ahir la "lucidesa" i la "valentia" del conservador Jacques Chirac, que el 1995 es va convertir en el primer president francès a reconèixer públicament la responsabilitat de la França col·laboracionista en les deportacions que hi va haver durant la Segona Guerra Mundial.

L'actual cap de l'estat francès es va desmarcar així de les tesis del seu mentor polític, el socialista François Mitterrand, que no va reconèixer mai aquesta responsabilitat amb l'argument que -com deia el general Charles de Gaulle- l'única França legítima era la que lluitava contra el nazisme i no la que col·laborava amb el règim de Vichy del mariscal Philippe Pétain.

François Hollande va assegurar ahir, davant les màximes autoritats de la comunitat jueva a França i dels representants de les víctimes d'Auschwitz, que les deportacions ordenades pel govern col·laboracionista de Vichy també van ser un crim comès "contra França, contra els seus valors, contra el seu ideal".

El discurs del president, admetent que "la veritat és dura i cruel", va estar a l'altura de les expectatives que havia generat tan bon punt es va anunciar que assistiria a l'acte d'homenatge.

Recordant el tiroteig contra una escola jueva de Tolosa, al març, on van morir tres nens i un rabí, François Hollande va reiterar la seva voluntat de lluitar "amb la màxima determinació" contra l'antisemitisme.

Hollande va fer una crida a combatre "l'oblit" i "transmetre a les noves generacions" el coneixement de què va passar a França durant la Segona Guerra Mundial. Hollande va lamentar que, segons dades d'un estudi recent, dos de cada tres joves francesos no hagin sentit parlar mai d'aquella batuda que hi va haver els dies 16 i 17 de juliol del 1942. En els quatre anys de guerra, França va deportar 75.000 jueus.

Retrobament amb Chirac

El reconeixement d'ahir a Jacques Chirac no és l'únic acostament que Hollande ha mantingut amb l'antic cap d'estat francès aquestes últimes hores. Segons va confirmar al diari Le Figaro l'esposa de l'expresident, Bernadette Chirac, els dos homes es van reunir dissabte durant un desplaçament de François Hollande al departament de la Corrèze. Chirac, amb l'estat de salut molt deteriorat, i l'actual president socialista van tenir una trobada "purament amical", segons va explicar Bernadette.

L'acte d'ahir també va suposar el retorn de la primera dama, Valérie Trierweiler, al Twitter, després de la polseguera que havien aixecat algunes de les seves piulades. "Tot va bé amics; magnífic discurs del president en la commemoració de la batuda del Vél d'Hiv; molt emotiu", va escriure Trierweiler.