Publicitat
Publicitat

DESALLOTJAMENTS A FRANÇA

Unes 2.000 persones s'han quedat sense sostre

Hollande també persegueix els assentaments gitanos

Rere un munt de ferralla, electrodomèstics vells i escombraries, un pòster de la campanya electoral del president François Hollande penja encara sobre un mur del campament gitano al nord de París on viu Adriana Dragoi.

Dragoi té 19 anys i viu a França des que en tenia 9. Es dedica a recollir ferralla. Forçada -diu- per les autoritats franceses, ha anat passant d'un barri de barraques a un altre, però encara considera que "s'hi està bé, aquí", millor que a Romania. Explica que l'elecció d'Hollande l'havia esperançada perquè durant la campanya va prometre una integració millor per als immigrants d'ètnia gitana. El seu predecessor, Nicolas Sarkozy, va ordenar arrasar diversos assentaments i deportar milers de romanesos i búlgars sense permís de treball. Ara el govern d'Hollande també vol desmantellar el campament de l'Adriana, un grapat de barraques ruïnoses on viuen unes 200 persones.

Promeses incomplertes

Durant la cursa electoral, Hollande va assegurar que els assentaments només es desmantellarien si hi havia "solucions alternatives" viables. "No podem acceptar la persecució d'aquestes famílies sense donar solucions", advertia aleshores el candidat socialista. Però, només uns mesos després, el president Hollande actua de manera bastant semblant al seu predecessor, que tantes crítiques va recollir, i no només entre les files socialistes.

Les autoritats franceses han desmantellat diversos campaments aquest estiu i han deixat unes 2.000 persones sense sostre. El govern ha aixecat algunes de les restriccions que pesaven sobre els romanesos i els búlgars per accedir al mercat laboral francès però, tot i això, els més crítics consideren que s'ha fet molt poc per facilitar-ne la integració.

"És molt decebedor", confessa Tara Bedard, directora de programes del centre europeu pels drets de la població gitana. "Han optat per fer el mateix que Sarkozy, amb totes les implicacions que això va tenir en la violació dels drets humans", remata. Rita Izsak, una experta de les Nacions Unides en minories, va denunciar el "tractament discriminatori" que pateix un col·lectiu que considera que és la minoria més discriminada de la Unió Europea.

Suport a les expulsions

Es calcula que a França hi viuen entre 15.000 i 20.000 gitanos, un nombre que no ha variat gaire des de la caiguda del Mur de Berlín. Les enquestes demostren, però, que la política d'expulsions és molt ben rebuda entre l'electorat francès, fins i tot entre els votants de l'esquerra.

"Un govern d'esquerres no s'ha de dedicar únicament a indignar-se sinó també a actuar. A actuar contra aquests assentaments", assegurava el ministre de l'Interior, Manuel Valls, a l'emissora de ràdio France Inter. Els tribunals han decretat les demolicions -explicava el ministre-però "progressivament" s'aplicaran "mesures d'inserció". Des de l'entrada de Romania i Bulgària a la UE, el 2007, França, com altres països comunitaris, aplica restriccions als drets de mobilitat i treball de la població d'ètnia gitana.

Més continguts de