Hongria aprofitarà la presidència de la UE perquè els estats aprovin un pla conjunt per a la integració dels gitanos

BarcelonaHongria assumeix des d'avui la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea i ho farà amb un gran objectiu: crear llocs de treball i afrontar la crisi del deute. 'Si no sortim de la crisi durant la presidència hongaresa, serà després, però l'important és que Europa camina en la bona direcció', ha valorat a l'ACN el responsable d'afers europeus de l'ambaixada d'Hongria a l'estat espanyol, Balázs Heincz. D'altra banda, Hongria -el quart país de la UE amb més població romaní- vol aprofitar la presidència per forçar els estats membres a aprovar un pla conjunt per la integració de la comunitat gitana i evitar així nous episodis com el de l'expulsió massiva de gitanos a França.

Els hongaresos ja han començat els contactes amb els estats membres per aconseguir complicitats en l'aprovació d'un document marc estratègic per a la inclusió gitana, amb l'objectiu que els socis europeus actuïn de manera coordinada per gestionar les capes marginades. El cònsol general d'Hongria a Barcelona, Bálint Nagy, assegura que els 27, fins i tot França, estan d'acord en realitzar un pla conjunt.

L'objectiu principal de la presidència és sortir de la crisi econòmica i Hongria veu en els gitanos una eina que pot ajudar-hi. 'Cal crear llocs de treball i centrar-nos en l'educació. Ens hem de conscienciar que la comunitat gitana no és només un problema, sinó també una oportunitat per ampliar l'oferta de mà d'obra', considera Nagy. A ningú se li escapa, però, que 'la inclusió gitana és totalment necessària per garantir la seguretat pública', subratlla el cònsol.

La finalitat de la mesura és acabar amb la situació actual, en què cada país fa la seva pròpia política envers la població gitana. D'aquesta manera, es volen evitar episodis com el que es va viure aquest estiu a França, quan el govern de Nicolas Sarkozy va ordenar l'expulsió de més d'un miler de gitanos romanesos.

Dels 12 milions de romanís que viuen a tot el món, 8 són a Europa. Segons dades del govern d'Hongria, un 70% dels gitanos europeus viuen a l'Europa central i de l'est. Hongria és, després de Romania, Bulgària i Espanya, el quart país del vell continent on més n'hi ha. Concretament, en són entre 400.000 i 600.000. De les minories ètniques que viuen al país, la gitana és la més gran.

Quatre eixos: La crisi, l'enfortiment d'Europa, la proximitat amb els ciutadans i l'ampliació

La presidència hongaresa es centra en quatre eixos prioritaris: fomentar el creixement econòmic, el treball i la inclusió social per promoure el model social europeu; aconseguir tenir una Europa més forta mitjançant la cohesió i la reforma de les polítiques comunitàries; acostar la UE als seus ciutadans; i treballar per a l'ampliació i la política de veïnatge. El pressupost per al semestre és de 85 milions d'euros.

En el primer capítol, l'econòmic, la presidència Hongaresa aplaudeix que els caps d'Estat i de govern aprovessin a mitjan desembre una nova eina per donar estabilitat a la moneda única. Els 27 van acordar modificar el Tractat de Lisboa per fer front a la crisi de deute sobirà que ja ha fet caure dos estats, Grècia a la primavera i Irlanda a la tardor, i amenaça ara amb arrossegar els socis més vulnerables de l'euro, com Portugal i Espanya. Una modificació indispensable per poder crear un mecanisme permanent que rescati els estats membres amb problemes de finançament a partir del 2013, quan caduca l'actual mecanisme.

El responsable d'afers europeus de l'ambaixada d'Hongria a l'estat espanyol, Balázs Heincz, ho valora així: 'Amb les mesures que s'estan duent a terme, Europa està en el bon camí per sortir de la crisi. Amb la modificació del tractat i la posada en marxa d'un nou mecanisme d'estabilitat, Europa ha tornat a demostrar la seva fortalesa i la zona euro i també la unió econòmica pot aconseguir funcionar. Crec que la crisi no ha debilitat Europa, sinó que l'ha enfortit.'

D'altra banda, la presidència Hongaresa confia poder implementar l'estratègia Europa 2020, que pretén crear llocs de treball, augmentar la competitivitat i fomentar el naixement de petites i mitjanes empreses.

Cimera sobre energia i estratègia regional per al Danubi

D'altra banda, Hongria vol enfortir el paper de la Unió Europea i per això busca implementar fins al final el Tractat de Lisboa, que es va començar a posar en marxa ara fa un any, amb la presidència espanyola. També preveu avançar la reforma de la Política Agrícola Comú (PAC) i 'promoure una política eficient de cohesió', destaca el cònsol d'Hongria a Barcelona.

S'espera amb expectació la cimera que es realitzarà al febrer, que se centrarà en l'energia. Es preveu aprovar l'estratègia energètica des del 2011 fins al 2020 i aprovar un pla d'acció a llarg termini fins el 2050. 'L'objectiu és diversificar les rutes i les fonts de l'energia', diu Bálint Nagy.Encara dins de l'apartat de l'enfortiment de la UE, Hongria té la intenció d'adoptar una estratègia regional per al Danubi. Aquesta serà la segona estratègia macroregional de la UE després de la del mar Bàltic. Es tracta d'un procés que té com a objectiu aconseguir la cooperació de vuit països de la UE i sis extracomunitaris pels quals passa el riu. L'objectiu és establir cooperació a llarg termini en matèria de transport sostenible, interconnexió energètica, medi ambient, reserves d'aigua dolça i millora del clima de negocis. .

Romania i Bulgària s'inclouran dins l'àrea Schengen

Un cop més, un altre dels grans eixos és intentar acostar la Unió Europea als ciutadans. Dins d'aquest apartat, Hongria hi inclou l'ampliació de l'àrea Shengen a Romania i Bulgària, prevista per la primavera del 2011. El país de l'Europa central considera essencial establir mesures per reconèixer la diversitat cultural i també promourà el 2011 com a any Europeu del Voluntariat. D'altra banda, i ja en el darrer eix, Hongria preveu centrar-se en l'ampliació. D'aquesta manera, espera concloure les negociacions de l'adhesió de Croàcia i seguir amb les negociacions amb Islàndia, Turquia, Sèrbia i Macedònia.

En total, al llarg del semestre, es faran 260 reunions a Hongria, i es preveu l'assistència d'entre 35.000 i 40.000 participants. L'indret on es la majoria de les trobades és al castell de Grassalkovich de Gödöllö. La reunió informal de ministres d'Agricultura serà a Debrecen i la de telecomunicacions, a Balatonfüred.