La plaça de Sintagma d'Atenes viu la protesta més massiva dels indignats grecs
El govern va obtenir divendres un nou crèdit de la UE i l'FMI, a canvi de cedir més autonomia financera. Els creditors volen poder decidir sobre les privatitzacions i la reforma fiscal
AtenesMilers de grecs han sortit aquest vespre als carrers d'Atenes, en la mobilització més multitudinària per 12è dia consecutiu, per protestar contra les mesures draconianes d'austeriat que està aplicant el govern, d'acord amb les condicions del pla de rescat del Fons Monetari Internacional (FMI)i la Unió Europea. Unes 50.000 persones segons fonts policials omplen la plaça Sintagma de la capital, en una manifestació pacífica. La policia xifra en 3.000 els assistents a la protesta a Salònica, la segona ciutat del país.
"Lladres, lladres", crida la multitud, entre la qual onegen banderes gregues i també espanyoles, portugueses, tunisianes i argentines. "Vosaltres teniu la malaltia, nosaltres la solució: Revolució", proclama una pancarta. El moviment ha pres el referent dels Indignats, amb convocatòries que rebutgen els partits institucionals.
El govern grec acaba d'acordar una nova onada de retallades en serveis públics i d'inccrement d'impostos, en un context de profunda recessió i creixement de l'atur, amb la finalitat d'obtenir un nou paquet d'ajuda financera de la UE, l'FMI i el Banc Central Europeu, que ja es coneixen al país com la "troika".
El ministre de Cultura Pavlos Geroulanos va descriure a la televisió estata la manifestació de la plaça Sintagma com un fenomen mundial: "Això demostra que un sistema que va funcionar durant molts anys ha assolit els seus límits i en aquest moment totes les persones en tots aquests països la demanda dels canvis en el sistema".
La majoria de grecs ja no confia en el sistema polític del país, segons un sondeig d'opinió publicat en l'última setmana al diari To Vima.
La manifestació massiva arriba l'endemà que els sindicats del sector privat i públic es manifestessin al centre d'Atenes per condemnar la perspectiva d'un nou pla de rescat. Ofegat en el deute, Grècia va obtenir divendres la promesa d'un nou pla de rescat pel juliol de la UE i l'FMI, però només després de lliurar part de la seva autonomia financera. Els creditors internacionals volen un major control sobre el procés de reforma econòmica draconiana, podent participar directament en les decisions sobre privatitzacions o el sistema tributari.
