Publicitat
Publicitat

Irlanda

Primer viatge d'un monarca britànic a la república des de la independència

La reina Elisabet II inicia la seva històrica visita a Irlanda malgrat les amenaces de bomba

La invitació de les autoritats a la reina es llegeix com un símbol de reconciliació. S'ha organitzat un operatiu de seguretat amb 4.000 agents

La reina d'Inglaterra, Elisabet II, i el seu marit, el duc d'Edimburg, han aterrat sense problemes aquest migdia a l'aeroport Baldonnel de Dublin. Comença així una visita històrica que ocuparà l'agenda de la Reina fins el proper divendres, i que s'havia posat en entredit, a causa de les amenaces de bomba rebudes. De fet, la policia va desactivar ahir a la nit un artefacte explosiu col·locat en un autobús a la ciutat de Maynooth, prop de Dublín, que avui espera la visita de la reina Elisabet II, la primera d'un monarca britànic a Irlanda. S'ha organitzat un operatiu massiu de seguretat que involucra fins a 4.000 agents, segons la policia irlandesa. La visita reial durarà quatre dies.

L'últim rei britànic que havia trepitjat Irlanda va ser Jordi V, el 1911, quan l'actual república encara pertanyia al Regne Unit. La reina ha estat convidada per la presidenta Mary McAleese, i visitarà, entre d'altres, el Trinity College de Dublín, els Jardins del Record en memòria de les víctimes de la guerra de la independència i l'estadi Croke Park, on el 1920, durant la guerra d'independència, les forces britàniques van obrir foc contra la gent durant un partit i van matar 14 espectadors i jugadors.

Una amenaça de bomba per part de republicans irlandesos va mobilitzar dilluns la policia londinenca. L'avinguda que porta al palau de Buckingham va estar tallada diverses hores però al final no es va trobar cap explosiu. La por d'un atemptat per part de grups dissidents de l'IRA es va incrementar amb les paraules d'un home encaputxat, a finals d'abril, en un míting a Londonderry (Irlanda del Nord), que assegurava, en nom de l'IRA Autèntic, que "la reina no és benvinguda". El conflicte entre Irlanda i la Gran Bretanya per Irlanda del Nord, que va quedar sota domini britànic després de la independència de la resta de l'illa, es va minimitzar amb els acords de pau de 1998, i aquesta primera visita reial pretén tenir un simbolisme de reconciliació, tot i que encara perviuen les rancúnies contra l'antiga metròpoli.

Els republicans nord-irlandesos del Sinn Féin, van considerar "prematura" la visita, però van reconèixer, recorda AFP, que representa "una oportunitat única" per establir "una nova relació basada en la igualtat i el respecte mutu". Segons els sondeigs, el 81% dels irlandesos en són partidaris.


Etiquetes

Més continguts de