Publicitat
Publicitat

NAUFRAGI AL MEDITERRANI

Itàlia investiga l’accident del ferri mentre intenta esbrinar el nombre de passatgers

El ball de xifres fa témer que la xifra de morts serà superior als 11 cadàvers localitzats fins ara

Els números no quadren. Enmig del dramàtic rescat dels nàufrags del ferri Norman Atlantic, el desgavell de xifres dels viatgers, víctimes, supervivents i desapareguts afegeix encara més angoixa a un sinistre que manté amb el cor encongit Grècia, Itàlia i Albània. Angoixa i també astorament i desconcert perquè més de 48 hores després de l’accident, les autoritats italianes encara no han sabut explicar quanta gent anava a bord del vaixell que diumenge es va incendiar al mar Adriàtic. L’últim balanç parlava de 427 rescatats i 11 morts, tot i que la suma queda curta si es contrasta amb la llista de l’embarcament, que situa els passatgers en 478, és a dir, 40 persones menys de les quals es té constància. Però els maldecaps d’aquest trencaclosques van més enllà, perquè les autoritats italianes asseguren que al ferri hi anaven 499 viatgers. Això fa témer que el nombre de víctimes es compti per desenes. La fiscalia italiana ja ha anunciat que obrirà una investigació per determinar les causes del sinistre.

Llistes que no quadren

Les autoritats italianes busquen desenes de desapareguts

¿Per què la llista oficial no coincideix amb les víctimes mortals i els supervivents? De fet, el ministre italià de Transport, Maurizio Lupi, admetia que desconeixia la xifra exacta de passatgers i desapareguts. Les causes del decalatge entre el balanç i les llistes s’explicaria, segons les autoritats italianes, per dos motius: alguns dels passatgers finalment no van arribar a embarcar (i el llistat no es va actualitzar), o bé van baixar a l’escala anterior al naufragi. El titular grec de la Marina Mercant, Miltiadis Varvitsiotis, va apuntar també a errors amb els noms, i va citar el cas d’un home que apareix dos cops a la llista amb el cognom canviat. Aquestes són les hipòtesis donades si es punteja el contingut del llistat de passatgers oficials, però encara hi ha més elements de desconcert. El fiscal de Bari, Giuseppe Volpe, va fer una roda de premsa per explicar alguns detalls i va acabar per embolicar encara més la troca quan va afirmar: “Hi ha 179 persones de les quals no hi ha informació”. En aquest sentit, va insinuar que podrien ser immigrants sense papers, com els dos afganesos i un sirià que han sol·licitat asil.

Rescat llarg

Dos mariners moren mentre remolcaven el ferri

Les tasques de recerca dels desapareguts continuaran amb la primera llum del dia. De fet, el rescat va acabar dimarts, més de 48 hores després de l’incendi, i es va complicar per les males condicions meteorològiques i les fortes onades. Els supervivents han anat arribant a poc a poc als ports italians i grecs des d’on es va socórrer el ferri. Dos mariners albanesos, de 57 i 59 anys, van morir mentre participaven en les tasques de salvament en rebre un cop d’un cable del remuntador que va traslladar l’aparell a la costa albanesa, per decisió de les autoritats italianes.

Caos al vaixell

Les alarmes no van funcionar després de l’incendi

Al caos del salvament i del recompte de víctimes, cal afegir-hi el desconcert que van haver de viure els supervivents en el moment que les flames van encendre el vaixell. Segons els testimonis, no hi havia alarmes d’incendi i la tripulació no tenia formació per respondre a un sinistre com el que va fer naufragar la nau.

Una inspecció tècnica havia detectat tan sols 10 dies abans que alguna de les portes tallafocs del ferri no tancava bé. Aquesta deficiència va provocar que les cabines s’omplissin de seguida de fum. Davant de l’espessa fumera que es va formar a l’interior del vaixell, el gruix dels passatgers van decidir refugiar-se a la coberta, on van esperar que els rescatessin enmig de les fortes pluges o l’opció d’agafar els bots salvavides.

Investigació oberta

Confiscació dels mòbils dels passatgers rescatats

Itàlia ha decidit investigar les causes de l’incendi, que es podria haver originat a la bodega de la nau, on hi havia uns 200 vehicles aparcats. El fiscal de Bari és l’encarregat de recollir la informació. Per això, Volpe ha ordenat que s’agrupin els supervivents que van arribant als ports italians per tal de facilitar l’interrogatori. A més, els telèfons mòbils dels rescatats han quedat confiscats per la policia per comprovar si les gravacions de vídeos o fotografies poden contribuir a aclarir les causes del naufragi.

La fiscalia de Bari va sol·licitar el permís d’Albània, on es va remuntar el Norman Atlantic, per embargar la nau i posteriorment va disposar que fos remolcada fins al port de Brindisi, on té previst arribar dimecres. Per efectuar l’embargament, la fiscalia de Bari ha delegat en la societat naviliera Barretta, especialitzada a remolcar vaixells i que treballa ara en les tasques de recuperació de la nau. “Aquesta operació és molt difícil per les condicions del mar i està en curs. Esperem que tingui èxit perquè el vent és encara molt fort i el mar està molt remogut”, van explicar fonts de la companyia propietària del ferri.

Un mar amb molt de trànsit migratori

Mentre els equips de rescat treballaven per remuntar el ferri Norman Atlantic, sinistrat diumenge, les alarmes van sonar de nou al mar Adriàtic. Un vaixell de càrrega que transportava 600 immigrants dimarts va enviar un SOS quan navegava a l’alçada de l’illa grega de Corfú i es dirigia cap a la costa del sud d’Itàlia. La guàrdia costanera va acostar-se a la nau per avaluar si el Blue Sky M, de bandera moldava, podia continuar amb seguretat. La televisió estatal grega va apuntar que l’alarma s’havia disparat per la presència d’homes armats que eren a bord, però no hi va haver confirmació oficial d’aquest punt. De fet, les autoritats marítimes van deixar que el vaixell seguís la seva ruta fins a Itàlia. L’Adriàtic és una de les rutes principals de la immigració irregular. La sobresaturació dels fràgils vaixells i les males condicions meteorològiques han provocat centenars de naufragis i que la marina militar italiana hagi hagut de sortir al rescat dels nàufrags, la majoria ciutadans que fugen de la guerra i la misèria del sud. Segons l’ACNUR, l’agència de refugiats de les Nacions Unides, entre gener i finals de novembre van arribar per mar a Itàlia 160.000 immigrants i, a Grècia, 40.000.

Més continguts de