Publicitat
Publicitat

El futr d'Europa: Què n'opinen els experts?

1. Aconseguirà François Hollande reorientar Europa cap al creixement?

2. Després de les eleccions, Grècia és més a prop de sortir de l'euro?

Joan Tugores

1. Una cosa és el que es diu en campanya i una altra el que al final es fa. Crec que Hollande intentarà trobar un compromís raonable. Angela Merkel afronta eleccions l'any que ve, i les polítiques només centrades en l'austeritat han sortit malament en alguns països. Alemanya comença a mostrar símptomes d'esgotament i Merkel podria estar disposada a flexibilitzar el mantra d'"austeritat, austeritat, austeritat" que fins ara ha aplicat. D'altra banda, els socialistes francesos tenen molt clars els errors de Mitterrand i buscaran solucions pragmàtiques (com la relaxació dels terminis per arribar al 3% de dèficit). No prendre mesures espectaculars sinó aplicar els ajustos amb més suavitat que els últims anys.

2. El missatge de les eleccions és molt clar, l'opinió pública està en contra de com s'han fet les coses. Probablement les eleccions s'hauran de repetir. Fins llavors els partits majoritaris han d'aprendre la lliçó, i potser en les següents els grecs votaran més amb el cap que amb el cor. És, a més, responsabilitat de tot Europa evitar que la peça grega caigui, perquè això obriria un horitzó imprevisible i tornaria a deixar Europa en mans dels mercats.

Francesc Granell

1. El que Hollande ha generat és una inquietud a Europa respecte del model ultraortodox d'Alemanya. Però ell sol no podrà sortir-se'n: caldrà veure si en reunions amb Merkel i altres líders aconsegueix que s'assumeixi una política econòmica menys estricta i més flexible, que combini rigor pressupostari amb incentius al creixement. De moment la seva aparició en l'escena política ja ha fet que Merkel i Draghi canviessin el discurs, centrat fins ara només en la disciplina fiscal. Hollande no pot oblidar, però, que en un món globalitzat un país no se'n pot sortir sol, necessita Europa i el reconeixement dels mercats mundials. Per lluitar contra el sobreendeutament en una societat globalitzada no n'hi ha prou amb un augment dels impostos sobre les grans fortunes.

2. No crec que sigui viable ni possible. Grècia no té més remei que adaptar-se a les ajudes externes. Sortir de l'euro és la fallida total i absoluta -ara ja hoés, però si hagués de tornar tots els crèdits amb dracmes devaluades mai se'n podria sortir-. Va ser un error que entrés a l'euro, però ara que hi és hi ha de seguir, si no seria una debacle per al projecte europeu.

Josep Oliver

1. Depèn de què entenguem per creixement. Si equival a certa política d'inversió pública finançada potser amb una taxa sobre les transaccions financeres, bons del Banc Europeu d'Inversions o reformes estructurals, aleshores sí. Si en canvi s'entén com més despesa pública i més dèficit públic -quan es parla d'austeritat versus creixement es parla de frenar la reducció del dèficit i ampliar-lo-, crec que no passarà. Com a màxim potser aconseguirà ajornar els terminis per arribar al 3% del dèficit. Però no mesures més radicals, perquè França té un deute públic molt alt -del 90% del PIB- i no té gaire marge per afegir molta més expansió pública. Si els mercats veuen que el pacte fiscal se'n va en orris, se'n desentendran, i no veig com es podrien finançar aquestes mesures.

2. La impressió és que part de la població voldria sortir de l'euro. Des del punt de vista dels que hi som, els efectes ja han estat absorbits: el sector privat ha perdut el 70% dels 200.000 milions que tenia de deute públic, i una altra part l'ha absorbit el sector públic europeu. Si Grècia decidís la sortida, els efectes sobre el sector financer serien molt continguts.

Més continguts de