Publicitat
Publicitat

ACUSACIÓ MEDIÀTICA A MOSCOU

Comença el procés contra les cantants que van criticar la connivència entre Putin i l'Església ortodoxa

Judici contra el laïcisme a Rússia

El poder del president rus, Vladímir Putin, arriba a l'Església. Cantants d'un grup punk s'enfronten a 7 anys de presó per cantar contra el president i els ortodoxes en un altar. El Kremlin ataca el laïcisme.

Són tres noies d'entre vint i trenta anys; filòsofa, periodista i fotògrafa. Nadejda Tolokonnikova, Maria Alekhina i Yekaterina Samutsevitx -o Nadia, Maixa i Katia, com les anomenen els seus amics i familiars-, les cares de l'últim enemic públic del president rus, Vladímir Putin.

Les tres joves formen part del grup de música punk Pussy Riot (cony i disturbi , traduït literalment) i s'enfronten a set anys de presó, acusades de gamberrisme, blasfèmia i d'ofendre els sentiments dels fidels ortodoxos. Van ser detingudes el 21 de febrer a l'escena del crim, la catedral del Crist Salvador de Moscou. El trio, juntament amb dues cantants més que no van ser detingudes, van saltar a l'altar vestides amb passamuntanyes i roba cridanera per cantar la seva oració punk "Mare de Déu, fes fora Putin".

Des d'aleshores, no han pogut veure a ningú, ni amics ni familiars, i una d'elles s'enfronta ara a perdre's set anys de la vida de la seva filla, que en té quatre. La societat russa està perplexa davant un cas que ha rebut gairebé tanta atenció mediàtica i política com el judici contra l'oligarca Mikhail Khodorkovski. Va més enllà del simbolisme que les tres noies vegin com la justícia maniobra en contra seva des de la mateixa gàbia de vidre on seia l'arxienemic de Putin.

"El judici contra Khodorkovski va demostrar que Putin aniria contra els oligarques", explicava al diari britànic The Guardian Piotr Verzilov, el portaveu del grup i marit d'una de les acusades. "El que demostra el procés contra Pussy Riot és que Putin anirà contra qui faci falta; ningú està fora de perill".

La desproporció de la possible condemna és el que ha sorprès la majoria dels russos. Fins i tot alguns dels ciutadans més conservadors i religiosos que es van sentir ofesos per l'actuació de les joves -molts d'ells partidaris de Putin- han signat una carta oberta condemnant el judici i el mal tracte a les noies.

Un crim inexistent

L'advocat de les joves, Mark Feigin, defensava aquesta setmana que "l'acta d'acusació reflecteix una realitat política, no jurídica ni penal". Feigin explicava que les acusacions de blasfèmia i sacrilegi no estan tipificades en el Codi Penal de la Federació Russa, que, oficialment, és un estat laic. Un dels altres magistrats que defensen les acusades, Nikolai Polozov, va dir ahir que hi ha un menyspreu flagrant per les mínimes garanties exigibles en tot procés judicial: les noies van ser empresonades sense judici previ ni opció a fiança i han tingut molt poc temps per preparar el cas.

Les tres acusades són conscients dels punts mes foscos del procés. "No volíem ofendre a ningú", va dir Nadejda Tolokonnikova abans de començar el judici. "Admetem la nostra culpa política però no legal". La defensa va dir que les acusades protestaven contra el suport polític que el patriarca de l'Església ortodoxa, Kirill, ofereix al president Putin, però que no tenen res contra l'Església o els seus creients. "Només volem que Rússia canviï cap a millor; creia que l'Església estima els seus fills, però sembla que només estima els fills que estimen Putin", va lamentar-se Tolokonnikova.

L'Església ortodoxa ha adoptat un paper molt més actiu en la vida política russa des de l'arribada de Kirill, el 2009. El patriarca, que va assegurar que "Satan" era al darrere de les tres acusades, ha estat un ferm suport per a Putin, sobretot a les presidencials. Kirill va dir aleshores que els milers de manifestants que omplien els carrers demanant reformes polítiques "perforaven les orelles amb els seus crits".

Com empresonar una idea?

El cas s'ha convertit en una lluita de la societat civil russa contra l'estat i l'Església. El poder no lluita només contra tres noies, s'enfronta a una idea. I això és el que més ha sorprès molts russos i que ha cridat l'atenció internacional: el Kremlin ha arrestat una idea i intenta ofegar-la als tribunals amb un esperit de venjança que no s'havia vist des que Putin va fer tombar Khodorkovski.

Verzilov, el portaveu de les cantants, no discuteix que l'actuació va ser ofensiva. Aquest era l'objectiu. "La catedral de Crist Salvador va ser escollida per raons específiques", explicava a The Guardian . "Stalin la va bombardejar per mostrar el seu poder contra l'Església i als anys 60 va convertir-se en piscina". Amb la caiguda de l'URSS, el temple es va reconstruir. "Suposadament, és el lloc més sagrat del país, però s'ha comercialitzat: pots llogar-hi sales per fer banquets pagant 8.000 euros al dia", explica. "El súmmum és que l'Església és l'ala propagandística del govern: Kirill va dir que manifestar-se no és cristià i que Putin era un enviat de Déu. Abans, ningú parlava d'això. Ara molts ho critiquen".

Més continguts de