Publicitat
Publicitat

Per què Julian Assange demana asil a l'Equador?

El govern de Rafael Correa ha simpatitzat recentment amb el fundador de Wikileaks, però l'Equador té un historial de coacció a periodistes i limitació de la llibertat d'expressió que xoca amb l'ideari predicat per l'activista

Julian Assange no ha tingut gaire temps per triar el país al qual volia demanar asil polític, però l'Equador no semblava l'opció més probable. El fundador de Wikileaks havia recorregut la sentència d'extradició a Suècia davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, però la resolució podria arribar massa tard, sent Assange ja al país escandinau.

Aquesta tensió sembla haver portat l'activista a buscar refugi ràpidament a l'ambaixada de l'Equador, una opció sorprenent atès el limitat respecte per la llibertat de premsa que el govern de Rafael Correa ha mostrat els últims dos anys.

Asil a l'Equador
El sistema judicial i el respecte a la llibertat d'expressió del país sud-americà han sigut qüestionats per organitzacions com Amnistia Internacional, Periodistes Sense Fronteres, el Comitè per la Protecció dels Periodistes i Human Rights Watch. Segons aquesta última organització, l'Equador és, després de Cuba, el pitjor país de l'Amèrica Llatina quant a respecte per la llibertat d'expressió. Els càstigs a periodistes contraris al govern són habituals, segons denúncia de Periodistes Sense Fronteres. “És irònic que un periodista, un activista, demani asil polític a un govern que té –després de Cuba– el pitjor registre de llibertat d'expressió i de persecució a periodistes del continent”, ha assegurat José Miguel Vivanco, director de Human Rights Watch (HRW) Amèrica al diari britànic 'The Guardian'.

Com a arguments a favor Vicanco recorda que l'Equador va poder expulsar l'ambaixador nord-americà Heather Hodges gràcies a una filtració de Wikileaks en què se l'acusava de corrupció massiva amb la policia equatoriana. “Pot ser que Assange consideri que Correa n'hi deu una”, afirma l'analista de HRW.

L'extradició a Suècia
Tot i que la fiscalia sueca encara no ha presentat càrrecs contra Assange, el vol interrogar sobre la denúncia de dues dones per uns fets produïts l'agost del 2010. La legislació sueca no preveu la llibertat condicional per delictes d'aquest tipus; per tant, el fundador de Wikileaks estaria en règim d'aïllament, sense accés a internet, premsa o telèfon, i només podria parlar amb els seus advocats, segons explica Johann Binninge, president de l'organització de drets humans sueca Rättssäkerhetsorganisationen.

L'extradició a Suècia comporta altres complicacions, i és que tot i que els EUA no han formulat cap acusació contra Assange, alguns càrrecs de l'administració el consideren culpable de violació de secrets, delicte castigat amb pena de mort. Binninge ha afirmat que Assange no serà extradit als EUA: "Suècia no extradirà mai Assange als EUA perquè s'exposaria a la pena de mort, i això, aquí, és inadmissible". No obstant això, Johann Bihr, cap de l'oficina europea de Reporters Sense Fronteres, es mostra preocupat: "Ens preocupa molt que Assange pugui ser extradit de Suècia als Estats Units, on s'enfrontaria a un judici que vulneraria obertament la llibertat d'informació".

Reaccions a Londres
La policia anglesa ja ha avisat que detindrà Julian Assange si surt de l'ambaixada, ja que ha violat l'arrest domiciliari, i per tant no queda gaire clar què passarà si l'Equador decideix acceptar la petició d'Assange. Resultaria complicat traslladar el refugiat fins a l'Equador sense passar per territori anglès, on Scotland Yard ja l'espera.

Més continguts de