05/02/2016

Justícia distributiva… de la injustícia

3 min

Cada vegada hi ha més partidaris als governs africans d’abandonar el Tribunal Penal Internacional (TPI) i crear un tribunal propi, africà, que s’ocupi de jutjar els crims contra la humanitat que es produeixin al continent. L’última cimera de la Unió Africana (UA) va aprovar fa uns dies una proposta que obre la porta a la possibilitat que tots els països de la UA surtin en bloc del TPI. El promotor d’aquesta iniciativa és el president de Kènia, Uhuru Kenyatta, un home que va estar imputat precisament pel TPI, acusat de promoure i finançar els enfrontaments -amb gravíssimes massacres- que hi va haver al país després de les eleccions del 2007. L’any 2014, però, la Fiscalia del TPI va retirar els càrrecs. L’argument jurídic per fer-ho era que no hi havia prou proves per inculpar-lo. La realitat és que la política s’imposava a la llei.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Els arguments que fan servir els caps d’estat africans que volen sortir del TPI tenen força sentit: estan farts, diuen, de ser quasi exclusivament els únics països que són perseguits per les lleis internacionals sobre crims contra la humanitat. No els falta raó: si les lleis del TPI s’apliquessin d’una manera justa i igualitària a tot el món, avui hauríem de veure asseguts a l’Haia els principals dirigents dels països que integren el Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

Cada dia, cada nova guerra, cada nova crisi de refugiats, les lleis internacionals que es basen en la defensa dels drets humans i la legislació penal universal es van diluint, per acabar tenint només un ús polític, però escassa o nul·la independència dels poders dominants. Els interessos dels estats, els que tenen la paella pel mànec -s’entén-, són immunes a les lleis universals que ells mateixos promouen… per als altres.

Només un exemple: les execucions sumàries fora de la llei s’han convertit en una pràctica generalitzada dels EUA, Israel, Rússia o França. Al marge del que significa matar fora de la llei, aquestes execucions provoquen massacres de civils i, molt sovint, errors demencials sobre civils innocents, erròniament considerats objectius militars.

Tampoc tothom pot ser perseguit pel TPI. La Xina o els EUA, per exemple, no hi estan adherits. Als països africans -i a la resta de dependents dels països rics-, les ajudes bilaterals, la cooperació, etc., exigeixen aquesta adhesió. És a dir, els països se sotmeten a les lleis internacionals per interessos, amb escassa convicció. I quan els interessos van contra les conviccions, ja sabem el que passa: recordem el paper galdós del govern del PP quan va anul·lar els casos oberts a Espanya sota la legislació universal, per exemple amb la Xina, en considerar que anaven contra els interessos polítics i comercials.

Evidentment, en cas que els països africans deixin el TPI, això no significarà un progrés per a la justícia. El que passarà és que els sàtrapes, els criminals d’estat d’aquest continent, podran continuar la seva feina amb més tranquil·litat, sense sentir la molèstia de la llei com un aire fred a la nuca. La incertesa del que et pot passar quan ja no manes (perdre el poder et pot portar a la presó, i no cal que busquem exemples gaire lluny). El que persegueixen, doncs, els països africans que volen sortir del TPI és que també ells puguin estar protegits dels seus actes criminals. Demanen igualtat de condicions amb els estats que fan el que volen fora del dret penal internacional i humanitari, cada vegada més amenaçat. Un acte de justícia distributiva… de la injustícia criminal.

stats