Publicitat
Publicitat

Karadzic, condemnat a 40 anys de presó pel genocidi de Srebrenica

El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia declara l'exlíder polític serbobosnià culpable de 10 dels 11 càrrecs que se li imputaven, molts d'ells "crims contra la humanitat"

El Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia ha declarat aquest dijous l'exlíder polític serbobosnià  Radovan Karadzic culpable del genocidi de Srebrenica com a element clau del "pla per eliminar la població musulmana masculina" d'aquella ciutat el 1995. A causa d'aquest crim i altres, el condemna a 40 anys de presó.

El tribunal l'ha declarat culpable de 10 dels 11 càrrecs estudiats, inclòs el de genocidi pel cas concret de Srebrenica, i d'altres "crims contra la humanitat" durant la Guerra de Bòsnia, especialment els d'" assassinat i terror contra la població civil", com a part d'un pla dirigit contra els bosnians musulmans i croats.

El tribunal responsabilitza Karadzic d'aquests crims comesos en la conquesta de diverses ciutats per part de les tropes serbobosnianes i també del bombardeig i ús de franctiradors a Sarajevo, però l'ha absolt del crim de genocidi en l'ofensiva militar en aquestes altres cifutats bosnianes.

En el cas de la massacre de Srebrenica, el tribunal considera provat que Karadzic va ordenar la presa d'aquesta ciutat, situada teòricament en una zona segura, i que coneixia els assassinats dels homes i joves musulmans detinguts que s'estaven produint allà sota "la direcció i l'ordre del general Ratko Mladic", cap de l'exèrcit serbobosnià, que també està pendent de condemna en el mateix tribunal.

El magistrat ha responsabilitzat Karadzic dels crims de les tropes serbobosnianes durant la Guerra de Bòsnia, entre els quals ha remarcat "assassinats massius que equivalen a exterminació", i que les víctimes fossin "escollides per la seva identitat com a musulmans bosnians i croats bosnians".

"Les forces serbobosnianes van cometre assassinat com a violació de les lleis de la guerra, exterminació, deportació, trasllat forçat i persecució com a crims contra la humanitat", ha dit el magistrat. El jutge ha considerat provat que hi havia un "model organitzat i sistemàtic de crims contra els bosnians musulmans i croats".

No obstant, ha assegurat que el tribunal "no està satisfet amb la conclusió que es va cometre genocidi" i per tant "no fa l'acusat responsable de genocidi". És a dir, que el tribunal no creu que el genocidi ni l'exterminació de població "formés part del pla o de les intencions de l'acusat", tot i que sí que l'acusa d'haver obviat les evidències que apuntaven a la idea que això podia passar.

"L'acusat va ser indiferent a aquesta possibilitat [que es cometessin crims contra la humanitat durant la presa de ciutats per part de les seves tropes]", ha dit.

Després de 497 dies de judici, que va acabar el 2014, el cas de Karadzic al Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia va interrogar més de 400 testimonis, a més d'un centenar més que van donar testimoni per escrit, i es van presentar més d'11.000 documents com a proves.

Com a ideòleg i cap polític de la facció serbobosniana, Karadzic estava acusat del genocidi de Srebrenica, en què 8.000 homes musulmans bosnians d'aquesta localitat van ser massacrats el 1995, i de les prop de 10.000 morts que van deixar els bombardejos sobre la ciutat assetjada de Sarajevo entre 1992 i 1996.

Radovan Karadzic era el líder polític dels serbobosnians que es van aixecar en armes contra el nou estat de Bòsnia i Hercegovina independent. Des del 1990 va ser president del Partit Democràtic Serbi, nascut precisament en resposta a l'auge del nacionalisme bosnià i croat.

Quan, dos anys després, Bòsnia i Hercegovina es va declarar independent, Karadzic va declarar la creació de la República Sèrbia de Bòsnia (després anomenada República Srpska) amb capital a Pale, als afores de Sarajevo, i es va nomenar a ell mateix cap d'estat.

Amb el suport polític i logístic del president de Sèrbia, Slobodan Milosevic, Karadzic va organitzar els serbis per lluitar contra els bosnians i els croats. El seu general, cap de l'exèrcit de la República Srpska durant la Guerra de Bòsnia, Ratko Mladic, també està pendent de sentència a l'Haia.

Després de la guerra, Karadzic va desaparèixer i no va ser fins al 2008, 13 anys més tard, que se'l va localitzar i detenir a Belgrad. Allà, camuflat sota una espessa barba i unes ulleres, havia passat els últims anys treballant com a sanador i s'havia construït fins i tot una bona reputació en l'àmbit de les teràpies alternatives.

Nascut a Savnik, Montenegro, el 1945, Karadzic es va traslladar a viure a Sarajevo als anys 60, on es va graduar en psiquiatria i va exercir com a psiquiatra durant uns anys, abans de la seva etapa política durant la Guerra de Bòsnia. En aquella època, també va publicar algunes obres de poesia

Més continguts de