Publicitat
Publicitat

ÀFRICA

Kènia respon a Al-Shabaab

L’exèrcit kenià bombardeja posicions islamistes a Somàlia com a represàlia per la matança de Garissa

Ja hi ha hagut resposta de l’exèrcit kenià contra Somàlia. Avions de les forces armades de Nairobi van respondre ahir amb bombardejos aeris al mortífer atemptat de dijous al campus universitari de Garissa -al nord-est de Kènia-, on van perdre la vida 148 persones. Segons va anunciar un portaveu militar kenià, el seu exèrcit va “eliminar” dos camps de la milícia Al-Shabaab a la regió de Gedo, al sud de Somàlia i pròxima a la frontera amb Kènia. De moment, ahir no es va concretar quants milicians havien mort en l’operació. Ni tampoc quants civils.

Kènia va començar a complir així la promesa que va fer dissabte el seu president, Uhuru Kenyatta. “Garanteixo als kenians que la meva administració respondrà de la manera més severa possible a l’atac de Garissa”, va dir aleshores. I ahir aquesta amenaça va prendre forma. Diversos testimonis des de la regió somali de Gedo van assegurar que en l’operació de l’exèrcit kenià havien mort civils i bestiar. Tot i això, segons van informar a l’agència Efe veïns d’aquella regió, “encara no s’han identificat baixes d’Al-Shabaab a la zona”.

La tensió i la violència creixen cada dia que passa entre aquests dos països veïns, mentre les bombes, la guerra d’amenaces i els missatges de força de les autoritats -a banda i banda- deixen atrapats joves, dones i nens que no tenen res a veure amb el conflicte. És el cas de les famílies de les gairebé 150 persones que van perdre la vida brutalment a Garissa o el dels innocents abatuts en les últimes incursions a Somàlia, dels quals se saben molt pocs detalls.

Queixes a l’est de Kènia

Alguns opositors i autoritats de l’est de Kènia -la zona que fa frontera amb Somàlia i la més afectada pels constants atemptats d’Al-Shabaab- deploren la polèmica intervenció militar contra el grup armat a l’altra banda de la frontera. Consideren que accions com aquestes són la font de la seva inseguretat, una posició que creuen que, des de la capital keniana, no es té en compte. Diumenge mateix, un grup de líders locals en aquesta regió de l’est de Kènia van reiterar la seva petició que el seu país es retiri de Somàlia.

Kènia i Al-Shabaab estan en guerra oberta des de l’any 2012. Davant d’una milícia a Somàlia cada cop més poderosa i potent, les autoritats de Nairobi van decidir passar de la diplomàcia i la defensa a una operació defensiva. I hi van enviar tropes. Però la seva presència és contestada des de dins de Kènia mateix. Un clam al quan s’han afegit també alguns organismes internacionals, que han qüestionat els mètodes i les baixes col·laterals que provoquen les accions de l’exèrcit kenià. La realitat és que des de Somàlia, un estat on impera la guerra i el caos des de fa més de dues dècades, transcendeix molt poca informació. I el balanç de les ofensives kenianes a Somàlia queda ofegat en comunicats generals en què no hi ha ni noms ni xifres sobre l’abast de les ofensives.

Però el govern de Kènia es va veure obligat ahir a tornar a actuar amb mà dura contra Al-Shabaab, a donar una resposta ràpida a la mala gestió d’un atac que, segons va confessar el mateix dia de la massacre el ministre de l’Interior, Joseph Nkaissery, va agafar per sorpresa el seu govern. “L’atac de Garissa ha sigut un d’aquells incidents que poden sorprendre qualsevol país”, va dir, tot i les nombroses alertes de seguretat rebudes per les principals ambaixades a Nairobi durant les setmanes prèvies a l’acció.

Mentrestant, la societat keniana continua exigint respostes al pitjor atac que ha rebut el país des de l’atemptat d’Al-Qaida contra l’ambaixada dels EUA a Nairobi el 1998, en què van morir 213 persones. Per què es van ignorar les alertes de seguretat que van arribar sobre Garissa? Quants són realment els morts -es tem que en siguin més de 150- en la massacre? On són els estudiants que continuen desapareguts dies després de la matança?

Més continguts de