Publicitat
Publicitat

Kènia, en estat de xoc pel cop jihadista

Els supervivents abandonen el campus universitari de Garissa, víctima del pitjor atac d’Al-Shabaab

Joves abatuts, de bocaterrosa, amb trets a l’esquena, en una residència d’estudiants banyada de sang. Són les brutals imatges del final del llarg setge de setze hores d’Al-Shabaab, en l’atemptat més mortífer del grup integrista somali a la veïna Kènia. Cinc milicians i 148 estudiants morts. La tràgica xifra de víctimes de l’atac a la Universitat de Garissa, a l’est de Kènia, a mans d’un petit comando de milicians d’Al-Shabaab, deixa dol i moltes preguntes obertes.

Mentre els familiars passaven pel tràngol d’identificar els cossos i s’anunciava el tancament definitiu de la universitat, el president kenià, Uhuru Kenyatta, va convocar ahir tres dies de dol i en un discurs televisat es va comprometre ahir a fer tot el possible per capturar el cervell de la massacre, un professor que havia dirigit una madrassa a la mateixa ciutat de Garissa, Mohamed Kuno, àlies l’Ambidextre. Però la promesa presidencial es confon amb les noves amenaces d’Al-Shabaab, que, després de l’atac, a més de reivindicar-lo i justificar-lo, anunciava aquest dissabte noves represàlies.

Més amenaces

“Tenyirem les vostres ciutats de sang -avisa en un comunicat el grup integrista afiliat a Al-Qaida-, cap precaució ni mesura de seguretat podrà aturar un nou atac”. La milícia va considerar que Kènia li havia declarat la guerra el 2011 quan, amb la operació Linda Nchi -que significa “protegir la nació” en suahili- les autoritats kenianes van enviar tropes a Somàlia per combatre precisament aquest grup armat, llavors el més poderós del país (molt més que un exèrcit inexistent).

Des d’aleshores han atemptat contra desenes de civils i contra objectius simbòlics, entre els quals el centre comercial de Westgate, a Nairobi, la capital. Aquell atac va transmetre molts missatges: una demostració dels seus pocs escrúpols i la seva gran força, per haver deixat 67 morts, però també per haver burlat la seguretat en un dels centres més concorreguts per la classe alta i els occidentals. Matar només kenians no els dóna tanta propaganda. Van atacar el cor dels expatriats a Kènia i van aconseguir portades.

A Garissa han triat la universitat. Només dos guàrdies custodiaven el campus i en els dies precedents a l’assalt havien circulat advertències que es preparava un atemptat en un recinte universitari. Fins al punt que la mateixa direcció del centre havia demanat reforços per protegir-la. ¿Com és possible que només cinc homes emmascarats i carregats amb Kalàixnikovs i explosius poguessin causar tanta mort? Aquesta és la pregunta que es fan molts kenians, que critiquen durament el govern i les forces de seguretat.

Una caravana de tretze autocars abandonava ahir el camp militar de Garissa. Arrencava entre els plors. A dins hi viatjaven gairebé 700 estudiants. Eren els que han aconseguit fugir, els supervivents de la matança, que deixaven darrere el record de la tragèdia, el trets i els cadàvers dels companys de classe.

L’Ambidextre, el presumpte cervell de l’atac, és el cap d’operacions externes d’Al-Shabaab a Kènia i també el número 1 de la milícia a la regió de Juba, a Somàlia. Un doble càrrec complementari perquè Juba és la regió que fa frontera amb el comptat de Garissa i amb l’est de Kènia. A Kuno, de nacionalitat keniana i somali d’ètnia, se li atribueixen molts dels atacs dels últims mesos, amb menys víctimes, però recurrents. A Kènia hi ha gairebé dos milions i mig de ciutadans d’ètnia somali, sovint menystinguts per les autoritats centrals.

Garissa, entre Kènia i Somàlia

L’àrida ciutat de Garissa és un pont entre els dos països. Pintada de hijabs de colors i frenètica d’emprenedors i negociants, és un bulliciós centre comercial per a la regió. S’hi compren i venen vaques i camells, i les mercaderies, com la població, circulen entre Kènia i Somàlia.

Des de Garissa arrenca una carretera de sorra desèrtica que porta fins a la frontera, a uns 150 quilòmetres. Però abans la pista topa amb la gran deformació que representa el camp de refugiats de Dadaab, el més gran del món. Fa 24 anys que es va formar el camp i en principi era una solució transitòria per als que fugien del conflicte de Somàlia, que aleshores tot just començava. Però, després de dues dècades i mitja, s’ha convertit en la tercera ciutat més poblada de Kènia.

Per entendre l’auge d’Al-Shabaab cal mirar la història de Somàlia. El grup jihadista era primer una branca minoritària dels Tribunals Islàmics, unes institucions que es van anar instal·lant per tot el país per omplir el buit d’un país sense govern, sense lleis. El 2006 l’exèrcit d’Etiòpia va entrar al país per eliminar-los i ho va aconseguir. Però Al-Shabaab va créixer en nombre i es va radicalitzar, fins a arribar a controlar bona part del territori.

La solució és política

Tot i que Al-Shaabab ha sigut arraconada per la intervenció de la Unió Africana a Somàlia, els atacs evidencien que la milícia manté capacitat operativa. “Calen solucions polítiques i no militars”, alerta l’expert en terrorisme Martin Ewi, de l’Institut d’Estudis de Seguretat de Sud-àfrica, “perquè matar homes no vol dir matar ideologies”. Des de l’inici dels programes militars antiterroristes a Somàlia i altres punts del continent -també a Mali- l’amenaça no ha fet més que créixer.

Més continguts de